Resultats de la cerca

Catedràtic d’enginyeria química de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1977 i doctor en química per la Universitat de València S'especialitzà en enginyeria bioquímica Ha publicat prop de 130 treballs de recerca i ha estat director de diversos projectes d’investigació Fou rector de la Universitat Autònoma de Barcelona 1994-2002, president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles CRUE 1996-1998 i membre de diversos organismes universitaris internacionals L’any 1999 fou proclamat doctor honoris causa en ciències per la Universitat de Southampton Gran…

Llicenciat en enginyeria, amplià estudis a l’Institut Tecnològic del Rin del Nord-Westfàlia Alemanya, on es graduà el 1960 Posteriorment fou cap de recerca de la corporació aeronàutica Messerschmitt El 1974, el president Suharto  li demanà que tornés a Jakarta, on ocupà alguns càrrecs fins a ser nomenat, l’any 1978, ministre de Tecnologia i Recerca Des d’aquest ministeri impulsà diversos projectes d’alta tecnologia, com la primera indústria aeronàutica del Sud-est asiàtic El març del 1998 fou nomenat vicepresident per Suharto, amb el suport de les poderoses forces…

Llicenciat en biologia i màster en enginyeria i gestió ambiental, ha estat responsable científic del centre UNESCO de Barcelona, membre de la comissió gestora del Centenari de les Bases de Manresa i vicepresident de la Plataforma proseleccions esportives catalanes El 1992 fou elegit diputat d' Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament, funció que abandonà el 1996 per dedicar-se a la política municipal de Barcelona Arran de les eleccions locals del 1999 i del posterior pacte entre el PSC, ERC i ICV a la capital catalana, fou designat tercer tinent d’alcalde Després dels comicis del 2003…

A la recerca d’'una via revolucionària nacional’, defensà la collectivització de la terra en el marc del mir comunitat camperola tradicional i l’acte terrorista individual, subestimant l’acció del proletariat industrial Estigué representat a la segona duma i boicotejà les eleccions per a la tercera i quarta Participà, amb Kerenskij, en el govern provisional format pel març del 1917 En triomfar la revolució d’octubre, el PSR s’escindí l’ala dreta, juntament amb els menxevics, abandonà el congrés dels soviets, mentre l’esquerra feia costat, temporalment, als bolxevics

Durant la Primera Guerra Mundial passà d’una actitud bellicista a la recerca d’una pau negociada, sense vencedors ni vençuts El 1917 obtingué del Reichstag del qual era diputat des del 1903 una resolució de pau, s’adherí als catorze punts del president Wilson i, en nom d’Alemanya, subscriví l’armistici de Compiègne 1918 Malgrat les oposicions, aconseguí l’acceptació del tractat de Versalles pel gabinet Bauer 1919, del qual fou ministre de finances relacionat, però, amb el món dels negocis, fou acusat de corrupció i hagué de dimitir Fou assassinat pels nacionalistes

Estudià a l’Institut Tecnològic de Madràs actual Chennai del 1954 al 1957, i el 1963 ingressà a l’Organització Índia per a la Recerca Espacial i tingué una participació destacada en el llançament dels primers satèllits indis 1980-82 El 1982 passà a dirigir el programa de desenvolupament de míssils guiats, que féu el primer assaig el 1985 Fou assessor militar i científic del govern en 1992-99, i en 1999-2001 fou ministre de ciència i tecnologia Entre el 2002 i el 2007 fou president de l’Índia, el primer musulmà a ocupar aquest càrrec

Doctorat en dret a Pàdua 1824 Fundà 1839 i dirigí Il Politecnico , repertori d’estudi de contingut positivista i de caràcter saintsimonià A través de la recerca científica proposava un programa polític sobre la qüestió italiana, de tendència republicana i federal, que també aplicava a tot Europa Programma degli Stati Uniti d’Europa , 1848 Durant els fets de les Cinque Giornate de Milà 1848 inicià la política activa, i hagué d’exiliar-se a París i a Lugano 1848-59 Entre els seus escrits destaquen les Notizie naturali e civili sulla Lombardia 1844 i Dell’insurrezione di Milano nel…

Llicenciat en filosofia 1975 i en història moderna 1978 per la Universitat de Barcelona, i en enginyeria de l’energia per la Universitat Politècnica de Catalunya 1979, l’any 1986 es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona Professor associat de ciències polítiques a la Universitat de Barcelona 1987-91 i a la Universitat Pompeu Fabra 1991-93, des del 1993 és catedràtic de ciència política en aquesta universitat, on ha ocupat també nombrosos càrrecs Centra la seva reflexió en l’articulació del poder polític en les democràcies plurals i obertes actuals, que l’han portat a analitzar…

Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1992, màster en economia internacional i desenvolupament econòmic per la Universitat de Yale 1996 i doctora en economia per la UB 1999, ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat de Barcelona, on ha estat professora ajudant 1993-95, titular interina 1995-2001 i professora titular 2001 del Departament de Teoria Econòmica Des del 2009 al 2017 fou degana de la Facultat d’Economia i Empresa i des del març del 2020 és catedràtica d’economia a la Universitat de Barcelona Els seus camps de recerca són la nova geografia econòmica i el comerç…

Inicialment orientat cap a les finances, establí un bufet professional de reconegut prestigi El 1982 fundà el Partit Demòcrata Liberal PDL, del qual fou escollit president i que el 1984 s’integrà al Partit Reformista Democràtic en una operació política impulsada amb Miquel Roca i Junyent a la recerca d’un espai de centre espanyol, però que no reeixí en ser clarament derrotada en les eleccions legislatives del 1986 És vicepresident del grup europeu de la Comissió Trilateral, president de la Fundació José Ortega y Gasset, de la Fundación Consejo de España-EUA i de la Fundación…