Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Martín Díez de Aux
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Fou batlle general 1431-34 i justícia 1434-39 d’Aragó Autor d’un volum d' Observaciones , que fou unit als texts legals dels furs aragonesos, en el qual propugnava la inviolabilitat del càrrec de justícia tot i això, fou requerit per la reina Maria a renunciar el càrrec, acusat de malversacions S'hi resistí i la reina el féu empresonar i traslladar secretament al castell de Xàtiva, on morí
Nguyen Van Thieu
Política
Militar i polític vietnamita.
Estudià a l’acadèmia militar de Hue El 1948 desertà del Viet-Minh i passà a l’exèrcit nacional Membre de l’estat major 1964, fou cap de la junta militar creada el 1965 i, el mateix any, president de la república de Vietnam del Sud Contrari a la signatura de la treva de París 1971, el 1972, en una situació de descontentament popular i caos en l’economia, assumí plens poders El 1973 acceptà l’alto el foc imposat pels EUA, però en negar-se a negociar amb els comunistes, patí una darrera ofensiva que l’obligà a renunciar el càrrec el 1975, poc abans de la caiguda de Saigon Des d’…
Vicent González i Lizondo
Política
Polític i industrial valencià.
Fundà Unió Valenciana UV el 1982 Entre el 1982 i el 1987 dugué a terme actuacions contra símbols catalans, com la senyera quadribarrada, i defensà les diferències entre català i valencià i el canvi del terme País Valencià Diputat a Madrid, el 1991 fou candidat a l’alcaldia de València, que perdé per pocs vots davant Rita Barberà, del Partit Popular Al juny del 1995 accedí a la presidència de les Corts Valencianes gràcies al pacte de legislatura amb el PP A l’assemblea d’UV, al novembre del 1996, el Consell Nacional li obrí un expedient disciplinari per no voler renunciar la…
Bernardo Mozo de Rosales
Història
Política
Polític.
Absolutista, fou, segons sembla, l’autor del Manifiesto de los Persas , que encapçalà amb la seva signatura Anà a València a dur-lo a Ferran VII, que el premià amb el marquesat de Mataflorida El 1819 fou ministre de gràcia i justícia Destituït pels liberals 1820, s’exilià a França, on reuní recursos i, juntament amb Jaume Creus i Martí i el baró d’Eroles, s’apoderà de la Seu d’Urgell 1822 i hi creà la regència d’Urgell Es posà en contacte amb els membres de la Santa Aliança, reunits al congrés de Verona, i demanà llur intervenció per a restablir l’absolutisme En caure la Seu d’Urgell en mans…
José de Pedrajas
Història
Política
Polític castellà.
Durant la guerra de Successió fou un dels tresorers de l’exèrcit de Felip V que ocupà València el 1707 Fou comissari ordenador de finances 1707-11 i superintendent 1711-13 del País Valencià, on intentà debades de consolidar els imposts castellans com l’alcabala i d’altres introduïts per la Nova Planta Fou intendent general de Galícia 1713-16 i de Catalunya 1716-17 i 1720-24, on hagué de reduir la pressió del cadastre i renunciar 1720 a sancionar els qui no l’havien pagat Hagué de convocar una assemblea de procuradors un per cada sotsdelegació de la superintendència que distribuís…
Achille Occhetto
Política
Polític italià.
S'afilià al Partit Comunista Italià PCI i a la Federació de la Joventut Comunista el 1953 i exercí càrrecs de responsabilitat en diverses seccions regionals del partit Traslladat a Roma 1976, fou nomenat secretari general del partit el 1988, i reelegit per al càrrec el març del 1990 En el darrer congrés del partit que tingué lloc a Rímini a començament de febrer del 1991, s’adoptà la resolució de denominar en endavant el Partit Comunista “Partito Democratico della Sinistra” Partit Democràtic de l’Esquerra o PDS, del qual Occhetto continuaria tenint el lideratge El canvi de denominació…
Pierre Mauroy
Política
Polític francès.
Secretari nacional de les joventuts socialistes 1950-58, el 1963 entrà al buró polític del Parti Socialiste SFIO, del qual esdevingué secretari general adjunt 1966-70 Fou secretari nacional de coordinació del nou Parti Socialiste 1971-79, diputat pel Nord a l’assemblea nacional 1973-81 i senador 1992-2011, alcalde de Lilla des del 1973 i president del consell regional del Nord-Pas-de Calais 1974-81 Arran de la victòria del PS a les eleccions generals del 1981 fou nomenat primer ministre i formà un govern de coalició amb representants dels partits socialista, comunista i radicals d’esquerra La…
Joan Clos i Matheu
Política
Polític.
Llicenciat en medicina 1974, s’especialitzà en anestesiologia i reanimació i en epidemiologia President de la Societat Espanyola d’Epidemiologia i de l’Associació Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària 1981-91, en 1979-81 fou director dels serveis sanitaris de l’ajuntament de Barcelona, i en 1981-83 coordinador de la subàrea de salut pública El 1983 fou elegit per primer cop regidor a l’ajuntament de Barcelona pel PSC Designat successivament director del districte de Ciutat Vella 1987, segon tinent d’alcalde 1991 i primer tinent d’alcalde i president de la comissió d’hisenda i…
Leymah Gbowee

Leymah Gbowee
© Mike Sclafani
Política
Activista pels drets humans liberiana.
Passà la infantesa i l’adolescència a l’interior del país Amb disset anys tornà a la capital, aleshores en plena guerra civil, i hi féu tasques d’assistent social, sobretot entre els infants traumatitzats per la guerra, i també com a assessora del govern 1995-96 sobre els desplaçats per la guerra A partir de l’any 2001 impulsà i fou la principal artífex de diversos moviments de dones per la pau, especialment el Women of Liberia Mass Action for Peace, coneguda per una indumentària blanca característica i per diverses iniciatives de protesta no violenta inhabituals que obtingueren un gran ressò…
Marie Joseph Paul Yves Roch Gilbert Motier
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Marquès de La Fayette Amic de Benjamin Franklin, el 1777 es posà al servei dels independentistes nord-americans, els quals el feren general aconseguí l’ajut oficial de França als EUA i lluità a Yorktown Amic de Jacques Necker, fou un dels nobles liberals més actius, primer a l’Assemblea de Notables, després als Estats Generals i finalment a l’Assemblea Constituent Comandant de la guàrdia nacional de París 1789, fou el cap d’un grup de polítics moderats que intentà un compromís amb la monarquia, però les seves querelles amb la reina, amb Mirabeau i amb els seguidors de Brissot ho impediren “L’…