Resultats de la cerca

Representava el Japó a la Societat de Nacions quan es produí la invasió de Manxúria 1931 Ministre d’afers estrangers, negocià el pacte tripartit amb Alemanya i Itàlia 1940 i el de no-agressió amb l’URSS 1941 Empresonat pels nord-americans com a criminal de guerra, morí abans del judici

Les seves figures més representatives foren Ildefons Sunyol, Jaume Carner, Joaquim Lluhí i Rissech, Santiago Gubern i Eduard Calvet Representava la línea liberal del catalanisme polític, i propugnava l’autonomia de Catalunya, el sufragi universal i l’organització política republicana, d’acord amb el seu lema “Nacionalisme, Democràcia, República” Jaume Carner en fou el primer president, amb Felip Rodés de secretari El seu portaveu fou la revista “El Poble Català”, convertida en diari el mateix 1906 Participà en les eleccions de la Solidaritat Catalana 1907 El 1910, presidit per…

Pot ésser absolut , si té com a conseqüència l’anullació de la llei, o suspensiu , si només en pot evitar momentàniament la promulgació en aquest cas, el parlament pot tornar a votar-la com als EUA o la llei és sotmesa a un tribunal de garanties constitucionals com a la República Federal d’Alemanya En altres casos, s’atorga al poble la facultat d’anullar una llei mitjançant un referèndum Itàlia Històricament, el vet ha pres formes molt diverses A la Roma republicana, el tribú de la plebs podia vetar les resolucions del senat A la dieta polonesa, cada diputat tenia el liberum veto , que …

Estudià a la Universitat de Xile i es doctorà a la Duke University de Carolina del Nord EUA Treballà de professor a la Universitat de Xile entre els anys 1963 i 1972 Fou director de l’Escola de Ciències Polítiques i de l’Administració i de l’Institut d’Economia Exercí de professor visitant de la Universitat de Carolina del Nord, i fou consultor en diversos organismes de les Nacions Unides En 1983-84 fou el president d’Alianza Democrática AD, que agrupava totes les forces democràtiques d’oposició al règim d’Augusto Pinochet Del 1987 al 1990 presidí el Partido por la Democracia PPD L’any 1990…

Republicà de signe lerrouxista, fou membre del Partit Republicà Radical des de la seva fundació Regidor des del 1905, diputat provincial en 1907-11 i de nou regidor en 1912-15 fou en diverses ocasions alcalde accidental, el 1919 passà a presidir la Cambra de Propietat Urbana El 1918 fou senador i el 1919 elegit diputat a corts per Gandesa El 1915, amb el nom de J Pich, entrà al món de la distribució amb la creació de l’empresa La Flecha de Oro, amb Giuseppe Miraglia i Fernando Dessy com a directors de la secció cinematogràfica i un primer material adquirit a la J G Seix y Barral Hermanos, SA…

Membre del comitè central del Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola  MPLA, fou ministre d’Afers Estrangers 1975 i de Planificació 1978 El 1979 succeí Agostinho Neto  a la presidència de la República i de l’MPLA El 1991 impulsà l’aprovació d’una constitució democràtica que representava l’abandonament del marxisme leninisme i signà un acord de pau amb la guerrilla Unió Nacional per a la Independència Total d’Angola  UNITA, però la guerra civil es revifà després que aquest grup impugnés la victòria de l’MPLA en les eleccions del 1992 Signà nous acords amb UNITA 1994 i 1997…

Ministre d’Afers Estrangers 1965-78 d’Algèria, durant els anys vuitanta s’exilià i es dedicà a la consultoria en el sector privat Succeí Liamine Zéroual  en la presidència del país, després de guanyar les eleccions del 15 d’abril de 1999, i es convertí en el cinquè president de la república després de la independència Els comicis foren contestats pels altres sis candidats, que es retiraren un dia abans de l’elecció per denunciar-ne el frau Amb el suport restringit d’empresaris i militars, es proposà el doble objectiu de retornar la pau al país i superar la crisi econòmica…

Cursà els primers estudis de llatí i de filosofia al seminari de Vic, ciutat on s’havia traslladat la seva família, de tradició liberal, en produir-se l’alçament dels Malcontents el 1827 Amplià estudis de matemàtiques i d’arquitectura a Barcelona, i el 1835 es traslladà a Madrid, on ingressà a l’escola d’enginyers de camins, i n'obtingué el títol el 1841 S'allistà a la milícia nacional madrilenya i assolí el grau de tinent d’una companyia de granaders Com a enginyer de l’estat fou destinat, successivament, a Terol, Tarragona, Girona i Barcelona, on s’establí el 1849 Interessat en l’estudi de…

Vida i obra Treballà com a escrivà a l’Audiència Territorial de Barcelona El 1817 afavorí la defensa dels encausats per la revolta del general Lacy Durant el Trienni Constitucional participà en la Societat Patriòtica Barcinonense de Buenos Amigos i formà part de la milícia nacional Fou elegit alcalde constitucional l’any 1823 i, un any més tard, es refugià a França Durant l’exili impartí classes d’idiomes i feu traduccions i petits treballs per a un bufet d’advocats L’amnistia atorgada per la regent, Maria Cristina, li permeté retornar al país el 1833 i reprendre l’activitat…

Fill d’un cabdill xosa  del clan dels Madiba nom amb el qual fou també informalment conegut, l’any 1944 s’incorporà a l’ African National Congress  ANC, del qual esdevingué aviat un dels líders Començà a cursar dret a la Universitat de Fort Hare, però en fou expulsat per liderar una revolta estudiantil Acabats els estudis per correspondència, el 1952 fou, amb Oliver Tambo, el primer advocat de raça negra a obrir un despatx a Sud-àfrica Sotmès a freqüents detencions i mals tractes per les autoritats per la seva activitat contrària al règim segregacionista sud-africà, l’ apartheid , el 1956 fou…