Resultats de la cerca

Fonamentada en el Manifest signat a Barcelona el 4 de febrer anterior per l’Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Republicà d’Esquerra, Unió de Rabassaires de Catalunya, Partit Obrer d’Unificació Marxista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya Solidari del programa de les esquerres espanyoles, proclamà com a objectius, entre d’altres, l’amnistia política i social, el restabliment de l’organització política de la Catalunya autònoma, la vigència de l’Estatut, l’acabament del traspàs de serveis i el…

Pretenia imposar el socialisme mitjançant la lluita armada Reconeguda per Salvador Allende, s’oposà, però, a la política legalista d’aquest Perseguit per la dictadura militar 1973-89, amb el restabliment de la democràcia fou legalitzat 1989 i renuncià a la lluita armada

Un dels caps de la revolució del 1898, tingué un paper fonamental en el restabliment imperial i en la reorganització de l’exèrcit, seguint el model prussià 1872 Cap del govern en la guerra russojaponesa, fou, més tard, diverses vegades ministre de la guerra, i presidí el consell secret d’estat del 1905 al 1913 Fou nomenat comte 1884, marquès 1895 i finalment duc 1907

Prengué part en el frustrat assalt a la caserna de Moncada 1953 Empresonat, fou amnistiat i s’exilià a Mèxic El 1956 desembarcà a Cuba i participà en la lluita de guerrilles a Sierra Maestra, en la qual comandà la Cuarta Columna Frank País, que formà el segon front oriental març del 1958 Després del triomf de la Revolució Cubana , fou nomenat ministre de les forces armades novembre del 1959, càrrec al qual sumà els de segon secretari del Partido Comunista de Cuba 1965 i, des del 1976, els de vicepresident del consell d’estat i primer vicepresident del consell de ministres Dirigí la…

Fou constituïda a Sant Joan de les Abadesses l’1 de novembre i dissolta a l’agost del 1875 quan la Seu d’Urgell fou ocupada per l’exèrcit alfonsí La presidí Rafael Tristany 1874-75, cap de l’exèrcit carlí a Catalunya i, els darrers mesos, Francesc Savalls Publicà un Boletín Oficial del Principado de Cataluña El pretendent carlí intentà de presentar-la com un primer pas cap al restabliment dels furs catalans

Graduat a l’acadèmia militar del Paraguai 1946, durant la dictadura d’Alfredo Stroessner 1954 ascendí en la jerarquia militar, i el 1970 fou nomenat general, càrrec immediatament subordinat a la presidència El 1989, en un cop d’estat enderrocà Stroessner i s’autoproclamà president per un mandat de quatre anys, en una transició per al restabliment de la democràcia que preveia la seva retirada del poder després de les primeres eleccions lliures, cosa que féu el 1993 Posteriorment, fou nomenat senador vitalici

Exercí el periodisme i la docència universitària i milità a les files del partit conservador, del grup progressista del qual fou líder Defensà la llibertat de premsa, l’abolició dels monopolis i la reducció dels poders del president S'oposà al restabliment de les relacions amb els EUA i al reconeixement de Panamà Com a president de la república 1914-18 sostingué la neutralitat de Colòmbia durant la Primera Guerra Mundial, resolgué les ja antigues disputes frontereres amb l’Equador 1916 i lluità contra la corrupció administrativa

A l’Estat francès rebé aquest nom un grup polític que actuà durant la Restauració, oposant-se a les transformacions efectuades per la Revolució i defensant l’ultrareialisme —el restabliment de la monarquia absoluta, segons les doctrines de Maistre i Bonald— i l’ultramuntanisme en religió Molt influents durant el govern Villèle 1821-28, foren derrotats en la revolució del 1830 Més recentment 1954-62, aquest nom s’aplicà als partidaris intransigents de l’Algèria francesa A l’Estat espanyol, des de l’acabament del franquisme, hom anomena ultres o ultradretans els feixistes enyorosos…

L’integraren el Partit Carlí, EDC, UDC, CDC, FNC, ERC, PSC-Reagrupament, Partit Popular, Convergència Socialista de Catalunya, PSUC i PSAN Pretengué d’assumir la direcció de la lluita cap al trencament democràtic restabliment de la Generalitat i de l’Estatut del 1932, amnistia, reconeixement dels drets individuals i de les llibertats plenes, defensa de les reivindicacions del País Valencià i les Illes, obertura d’un procés constituent d’àmbit estatal, etc Incapaç de contrarestar les reformes del govern Suárez i no havent assolit una plena entesa amb l’Assemblea de Catalunya i la…

L’autor —anònim— fingeix l’existència d’una carta de Mr Broak, secretari del plenipotenciari anglès Mitford Crow que havia signat el pacte de Gènova amb els representants catalans, el 1705, i la resposta d’un català cognomenat Vallès És un allegat a favor de les constitucions i de la utilitat comuna que representaria llur restabliment, a més d’una denúncia de l’incompliment del pacte per part dels anglesos, que s’havien compromès a fer respectar aquestes constitucions La publicació d’aquest opuscle, vint anys després de la derrota, prova la persistència de la consciència nacional…