Resultats de la cerca

Marquès de Colomer Fou alcalde de Villena i, el 1861, diputat a corts pels moderats Els fets revolucionaris del 1868 l’inclinaren encara més cap al conservadorisme i esdevingué carlí Fou cap regional del partit carlí valencià

Sovint cerca una restauració de les institucions i privilegis anteriors i comporta sempre una consegüent repressió dels elements revolucionaris Un exemple típic de contrarevolució és la que seguí la Revolució Francesa i que portà a la Restauració 1814-15

Fou cofundador de l’hospital de Santa Maria, del qual fou primer regidor 1454 Intervingué en els actes revolucionaris del desembre del 1460, amb motiu de la detenció del príncep Carles de Viana En esclatar la guerra contra Joan II 1462, fou membre destacat de la prohomenia de guerra i fou designat diputat de la generalitat 1464

Emprada d’antuvi pels revolucionaris francesos per a indicar el canvi radical que pretenien acomplir, fou recollida durant la Restauració pels legitimistes, que es proclamaren homes de l’Ancien Régime Posteriorment ha esdevingut un concepte historiogràfic usual per a designar aquelles formes i situacions anàlogues a les de l’Ancien Régime, de diversos països europeus, abans de la constitució dels règims liberals Antic Règim

Exclaustrat del convent franciscà de Szászvár, d’on havia estat superior, viatjà per Europa amb el comte Potocki A París tractà Priestley i Condorcet, i s’adherí a les idees democràtiques de Rousseau Membre de la lògia dels illuminats, publicà pamflets revolucionaris i, fent-li costat el govern jacobí francès, organitzà una conjuració per enderrocar l’absolutisme a Hongria Detingut a Viena 1794, fou decapitat amb sis companys més

Hom qualificà així els insurrectes monàrquics de La Vendée 1793, que duien el distintiu blanc dels Borbó, en contraposició als revolucionaris, dits blaus Durant el s XIX, en les lluites polítiques de l’Estat espanyol , hom anomena blancs els absolutistes, en contraposició als liberals, dits negres Per oposició a roig , hom ha qualificat contemporàniament de blancs els partidaris d’una acció anticomunista o, en general, contrarevolucionària, especialment l’exercit i els partidaris tsaristes durant la guerra civil russa de 1917-20

Estudià a València i a Madrid, on s’establí Fou un dels introductors de la neuropsiquiatria a l’Estat espanyol Informà el senat en l’enquesta per a la reforma del codi penal Fundà amb recursos propis el sanatori mental de Carabanchel, que organitzà amb una visió molt avançada de la psiquiatria, i un altre a la Vila Joiosa Milità en el partit progressista i fou el representant de Ruiz y Zorrilla, gran amic seu, durant l’exili d’aquest a la seva mort 1895 acceptà la direcció del partit Encara que inicialment proclamà l’abstenció electoral, després formà part de la candidatura de la coalició…

Dependent de comerç, s’afilià al CADCI , on el 1933 organitzà un corrent d’opinió oposat a la direcció política del consell directiu, la MOM Minoria d’Oposició Mercantil Arran dels fets revolucionaris del Sis d’Octubre de 1934 fou nomenat secretari general del Partit Català Proletari i secretari general del comitè del CADCI L’any 1936 fou elegit president del CADCI i diputat a les Corts de la República, i participà en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC El 1939 s’exilià a Santiago Xile Distanciat del PSUC, s’afilià, juntament amb la seva dona Dolors Piera…

Signava Eusebi CCarbó Influït per la tradició familiar, s’afilià a la joventut federal En traslladar-se a Barcelona, es lliurà plenament a l’activisme de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera , publicació que dirigí a València, on visqué molts anys Excellí com a polemista Detingut per ordre governativa en diverses èpoques, passà en total deu anys a la presó Fou amic de sindicalistes revolucionaris internacionals, com Malatesta, i estava personalment molt lligat a Joan Peiró En temps de la Dictadura de Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a Perpinyà El 1937 dirigí el diari de la…

Fou professor de filosofia a la Universitat de Tolosa Llenguadoc Acceptà els postulats econòmics del marxisme , però propugnà un socialisme amb finalitats essencialment ètiques Fundador del partit socialista francès 1901, fou diputat des del 1902 fins que morí, fundador del diari L'Humanité 1904 i defensor de la unió dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit No acceptà la dictadura del proletariat i considerava que els obrers pertanyen a una tradició cultural i que, concretament els francesos, són hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la Revolució…