Resultats de la cerca

Dirigent obrer Conegut pel sobrenom el Tero , s’afilià a la  Confederació Nacional del Treball  i fou president de la secció de tintorers del ram tèxtil de Barcelona Fou el primer militant del moviment obrer en ser assassinat pels Sindicats Lliures durant l’època del pistolerisme L’assassinat s’atribuí a Luis Fernández García, a les ordres del comissari de policia  Bravo Portillo , suposadament per encàrrec dels germans Muntadas, propietaris de l’Espanya Industrial Detingut a la matinada del 17 de juliol al seu domicili, el cos de Sabater fou identificat a la Torre del Baró el…

Fill de Josep Estade i Omar Palma, Mallorca 1782 — 1849, conegut per les seves idees liberals i membre del partit progressista Juntament amb el seu pare inicià la navegació regular de vapor entre Palma i Barcelona 1837 amb el “Mallorquín”, del qual fou capità El 1850 promogué la constitució de l’empresa del vapor “Barcelonés” i aconseguí la fusió amb la del “Mallorquín”, cosa que els assegurà fins el 1857 l’exclusiva de les comunicacions amb la península Membre del partit progressista, fou alcalde de Palma el 1865 i tingué una actuació molt destacada durant l’epidèmia de còlera d’aquell any,…

Es llicencià a la Universitat de Barcelona, i del 1971 al 1979 exercí com a advocat laboralista Fou el primer alcalde de Sabadell elegit democràticament després del franquisme 1979 per la llista del PSUC, càrrec en el qual fou reelegit durant cinc mandats consecutius i des del qual va impulsar la transformació de la ciutat, especialment de l’Eix Macià i el Parc Catalunya Fou també diputat provincial i membre de la Comissió de Govern de la Diputació 1979-83 i l’impulsor, i també primer president, del Consell Comarcal del Vallès Occidental 1987-91 El 1997 fou elegit president del consell d’…

Fou membre destacat de la Joventut Valencianista i de la Unió Valencianista Durant la Dictadura fou diputat provincial i director del manicomi Proclamada la República, entrà en el conservadorisme monàrquic, adquirí el diari “La Voz Valenciana” i el dedicà a campanyes contra el règim Després del 1939 fou procurador en corts i degà del Collegi d’Advocats de València En la seva joventut treballà com a caricaturista i retratista, amb el pseudònim de Dito Escriví algunes novelles en castellà, i en català les narracions curtes The Five O'clock Tea i Primer amor 1914 Aplegà articles seus apareguts…

Com a continuador del seu pare, dirigí durant molts anys l’anomenat Collegi Peninsular de Sant Antoni, per al qual escriví diversos llibres per a l’ensenyament, i on s’educaren molts escolars que de grans destacaren en les ciències, en les lletres i en la política Fou president del Gremi de professors particulars Fou contrari a l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i s’oposà fermament als projectes del president del Consell de Ministres José Canalejas ley del Candado Féu activíssima campanya en contra de l’agregació de Sarrià a Barcelona Tradicionalista per herència i per convicció,…

De formació autodidàctica —fou analfabet fins a 19 anys—, les predicacions d’Antoni Quejido i de Pablo Iglesias el convertiren en un dels dirigents del socialisme mallorquí, fundador de la UGT de les Balears i promotor del partit socialista Fou el redactor més assidu del setmanari El Obrero Balear 1901-36 Del 1917 al 1922 fou regidor de Palma i organitzà l’abastament de la ciutat De nou regidor 1931, es preocupà del problema de l’atur forçós Fou president de la Federació Socialista Balear i vocal del comitè nacional del Partido Socialista Obrero Español

Sabater, fou secretari de La Igualdad 1918-19 i després de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble 1920-21 A partir del 1925 formà part del comitè executiu de la Unió General de Treballadors de Balears, excepte en 1929-30, que residí a Barcelona Es mantingué sempre fidel al PSOE i des del febrer del 1931 fins al juliol del 1936 fou director d' El Obrero Balear

Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…