Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Partit Republicà Progressista
Política
Grup polític republicà sorgit a partir de l’entesa entre Salmerón i Ruiz Zorrilla a l’exili per l’abril del 1880.
L’acord es produí després que Ruiz Zorrilla fes pública professió de fe republicana per l’agost del 1876 Aportà al nou grup inicialment la major part dels progressistes democràtics de Martos, així com una empenta reorganitzadora del republicanisme Salmerón, per la seva banda, els antics republicans del centre Doctrinalment, hom pretengué combinar un cert unitarisme —que no rebutjava totalment alguna forma d’autonomia regional—, el republicanisme i el reformisme social radical del 1872 Però el revolucionarisme conspiratori —especialment adreçat als militars— de Ruiz Zorrilla i la…
Unió Republicana
Política
Partit polític constituït a Madrid, l’any 1903, sota la presidència de Salmerón.
Fou el resultat de diversos intents d’aliança o fusió de les forces republicanes de l’Estat espanyol realitzats al llarg del període de la Restauració Les unions més o menys àmplies pactades el 1893 i el 1900 havien donat èxits electorals considerables als republicans, especialment a Catalunya, però l’heterogeneïtat del republicanisme de l’Estat espanyol, la multiplicitat de disciplines i els enfrontaments personals n'havien frustrat fins aleshores les possibilitats Un cop constituït, el nou partit abraçà tots els grups republicans de l’estat, llevat dels federals els quals, tanmateix,…
Eduard Palanca i Asensi
Història
Política
Polític.
Residí gairebé sempre a Andalusia i a Madrid Advocat i republicà, partidari de Salmerón, fou diputat a corts 1869, membre de les corts constituents de la república i, durant aquest règim, ministre d’ultramar 1873
Manuel Verni i Puig
Història
Política
Polític republicà.
Fou regidor de la seva ciutat natal en diverses ocasions 1895, 1915 Milità en la Unió Republicana de Salmerón i seguí aquest en la Solidaritat Catalana, i ingressà després a la Unió Federal Nacionalista Republicana Fou diputat provincial per Lleida el 1909
Eusebi Corominas i Cornell
Eusebi Corominas i Cornell , carbó de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Milità en el Partit Republicà Federal, però després de la Restauració passà al castelarisme i, finalment, essent partidari de Nicolás Salmerón, contribuí al triomf de la Solidaritat Catalana 1907 El 1869 havia publicat a Girona el Boletín Republicano , i a Barcelona dirigí La Publicidad prop de trenta anys Redactà les crítiques d’art i de política internacional a El Diluvio Fou diputat per Girona a les corts constituents 1873, 1905 i 1907 i alcalde accidental de Barcelona 1904 Com a president de l’Associació de Premsa de Barcelona 1913 impulsà el mutualisme periodístic Deixà…
Emili Junoy i Gelabert

Emili Junoy i Gelabert
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític, redactor i en ocasions director de La Publicidad.
El 1893 s’apropà a Salmerón, fou diputat a les corts 1893 i 1898 i figurà en el Partit de Fusió Republicana del 1897 Assolí renom per la seva intervenció en la campanya per a la revisió del procés de Montjuïc, i es constituí el primer lloctinent de Lerroux a Barcelona en 1901-06, fins que es passà a la Solidaritat Catalana Amb aquesta tornà a ésser elegit diputat a les corts 1907 abans ho havia estat el 1903 i el 1905 com a candidat lerrouxista i senador 1908 S'alineà amb l’Esquerra Catalana i amb la UFNR 1910, i fou de nou senador Molt popular a Barcelona era el Negret de la…
Manuel Pereña i Puente
Història
Política
Polític.
Del 1866 al 1868, essent estudiant de batxillerat, fundà diversos periòdics juvenils i presidí el Centre Escolar de Lleida Abans d’acabar els estudis de dret 1874 s’uní al republicanisme i fou redactor d’ Aquí Estoy 1870-73 Director de la Revista de Lérida 1875-79, de la junta directiva de la Societat Literària i de Belles Arts de Lleida que presidí el 1878 i el 1880, regidor 1881-85, catedràtic de l’institut i degà del collegi d’advocats, fou la principal figura del republicanisme lleidatà sota la Restauració S'alineà, successivament, amb Castelar 1875, Morayta i el republicanisme “històric…
Estanislau Figueras i de Moragas
Estanislau Figueras i de Moragas
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent republicà.
Advocat 1844, exercí a Tarragona amb un breu parèntesi, el 1848, a Madrid, essent ja membre del partit progressista Adscrit posteriorment al partit democràtic, fou elegit per primer cop diputat el 1851, per Tarragona, on participà en la revolució del juliol del 1854 Aquest any tornà a les corts, i fou un dels 21 diputats que pel novembre votaren contra la monarquia Fixà la residència a Madrid Reelegit diputat 1862 i 1865, el 1867 fou desterrat a Navarra per la seva actitud hostil als moderats de nou a Madrid, hi fundà el periòdic La Igualdad 1868, adscrit al Partit Republicà Democràtic…
republicanisme
Història
Política
Doctrina dels partidaris de la república com a forma de govern.
A partir de l’aportació ideològica de Locke, Montesquieu i Rousseau sobirania , aparegué molt relacionat inicialment amb el liberalisme Tingué les seves primeres realitzacions pràctiques en els Estats de la Unió Nord-americana i en la Primera República Francesa, i, seguint l’exemple nord-americà, s’estengué durant el segle XIX als nous estats llatinoamericans A França, després de la Revolució Francesa, els republicans començaren a organitzar-se a partir de la Revolució del 1830 i aconseguiren la instauració de la Segona República 1848 Durant el Segon Imperi foren reprimits, però feren…
Partido Republicano Centralista
Política
Grup republicà creat el 1887 per Salmerón, disconforme amb la política de conspiracions militars imposada per Ruiz Zorrilla dins el Partit Republicà Progressista.
L’actitud inicialment antifederal i centralista del partit fixà la seva força especialment a Madrid Però la seva insistència a procurar la formació de blocs electorals republicans i el relatiu èxit d’aquests li procurà una certa audiència a Catalunya Així mateix la Fusión Republicana, que el 1898 el substituí, aconseguí una projecció a través de La Publicidad i d’Eusebi Corominas i Emili Junoy Integrat a la Solidaritat Catalana, el partit no sobrevisqué a la mort del seu capitost el 1908