Resultats de la cerca
Es mostren 252 resultats
Segon Congrés Catalanista
Política
Assemblea celebrada a Barcelona pel juny del 1883, convocada pel Centre Català; hi participaren tots els grups catalanistes, inclosos els elements de «La Renaixença»; els afectes a la política centralista espanyola no hi acudiren.
L’acord més important fou el de refusar qualsevol actuació política catalana dependent de partits generals espanyols
Rosa Louise Parks

Rosa Parks, amb Martin Luther King en un segon pla (1955)
CC
Política
Activista nord-americana, nascuda com a Rosa Louise McCauley..
Modista de professió, era secretària d’una entitat dedicada a la promoció de la població negra de Montgomery Alabama Es convertí en una icona del moviment dels drets civils quan l’1 de desembre de 1955 es negà a cedir el seu seient en un autobús a un home blanc, tal com ordenaven les lleis de segregació dels Estats Units El seu arrest desencadenà una campanya de boicot als autobusos que durà 381 dies, durant els quals centenars de treballadors negres foren acomiadats o detinguts Arran d’aquests fets, el 1956, la Cort Suprema dels Estats Units declarà anticonstitucional la segregació en el…
Heriberto Quiñones

Heriberto Quiñones, segon per l’esquerra, i un grup de soldats republicans mallorquins durant la Guerra Civil Espanyola
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Paleta, anà a Mallorca el 1931 Allí s’uní a Aurora Picornell i aviat es convertí en el principal dirigent de la Federació Balear del PCE, i a partir del 1933 en fou secretari polític del comitè regional Detingut arran de la repressió de l’octubre del 1934, estigué empresonat fins el 1935 Posteriorment, membre del comitè central del PCE, en 1939-41 intentà clandestinament la reconstrucció del partit a Catalunya Al final del 1941, detingut de nou, fou afusellat
Ramiro Felipe Núñez de Guzmán y de Guzmán
Història
Política
Polític castellà, segon duc de Medina de las Torres (des del 1626) i segon marquès de Toral.
El 1625 es casà amb María de Guzmán, filla del comte duc d’Olivares Protegit per aquest, fou tresorer del Consell d’Aragó i president del d’Itàlia Es casà novament, amb Anna Caraffa, princesa de Stigliano, i després amb Catalina Vélez de Guevara, comtessa d’Oñate, i fou virrei de Nàpols 1637-44, on hagué de fer cara a les dificultats creades per una erupció del Vesuvi 1638 i per una conspiració profrancesa
Guillem Ignasi Montis i Pont i Vic
Filosofia
Política
Il·lustrat i polític, segon marquès de la Bastida.
Element jove de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1796 i extinent coronel d’infanteria, es convertí en el principal cap liberal illenc de començ de segle Fou amic d’Isidoro de Antillón i cofundador de l’ Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Posteriorment fou cap superior polític de les Balears setembre del 1813-juny del 1814 Promogué la creació de la càtedra d’economia política 1814 de Palma Després de sofrir empresonament i desterrament, tornà a ésser cap superior polític durant el Trienni Liberal febrer del 1821-març del 1822
Ferran Fabra i Puig

Ferran Fabra i Puig
Història
Política
Enginyer industrial i polític, segon marquès d’Alella, fill de Camil Fabra i Fontanills.
Membre de la Federació Monàrquica Autonomista, fou diputat i més tard senador 1907-14 per Barcelona En 1922-23 fou alcalde de Barcelona cessà arran del cop d’estat de Primo de Rivera Continuà l’activitat industrial del seu pare i féu donació de l’Observatori Fabra a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona El seu germà, Romà Fabra i Puig mort el 1948, fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII 1922 Els fills d’aquest darrer, Camil i Alfons Fabra i de Monteys , foren president i vicepresident, respectivament, de Filatures de Fabra i Coats
Richard Colley Wellesley
Història
Política
Polític britànic, primer marquès Wellesley (1799) i segon comte de Mornington, germà d’Arthur Colley Wellesley.
Diputat 1784 i ministre de finances 1786, fou nomenat governador general de l’Índia 1797-1805, on eliminà la influència francesa, i amplià les possessions britàniques Tornà a la Gran Bretanya, i fou ambaixador a Madrid 1808-09, ministre d’afers estrangers 1809-12 i lord lloctinent d’Irlanda 1821-28 i 1833-34 Impulsà una política liberal
Francesc de Junyent i de Vergós
Història
Política
Polític, segon marquès de Castellmeià, fill gran i hereu de Francesc de Junyent i de Marimon.
El 1696 era oïdor militar de la generalitat de Catalunya, i el 1697 lluità contra la invasió francesa del duc de Vendôme Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Durant la guerra de Successió es passà al bàndol de Felip V i hagué de fugir de Barcelona 1705 S'incorporà a l’exèrcit del duc de Berwick 1713 durant el setge de Barcelona en caure la ciutat li foren confiats càrrecs administratius El 1718 fou regidor de l’ajuntament de Barcelona
Baltasar de Zúñiga-Guzmán y Sarmiento de Silva
Història
Militar
Política
Militar i polític castellà.
Segon marquès de Valero i primer duc d’Arión 1725 Fill segon del novè duc de Béjar Fou virrei de Sardenya 1704-06 al servei de Felip V, a favor del qual lluità durant la guerra de Successió Acabada aquesta, fou recompensat amb el càrrec de virrei de Nova Espanya 1716-22, des del qual impulsà la colonització de Texas 1720, urbanitzà la ciutat de Mèxic i reprimí la insurrecció dels indis de Nayarit 1722 Havent tornat a la península Ibèrica, fou president del Consell d’Índies
Ronald Wilson Reagan

Ronald Wilson Reagan
Política
Polític nord-americà.
Graduat en estudis artístics a la Universitat d’Eureka Illinois, més tard féu de locutor radiofònic d’esports El 1937 debutà com a actor de cinema entre les seves pellícules sobresurten Dark Victory 1939, King's Row 1942, The Hasty Heart 1950 i el seu darrer film, The Killers 1964 El 1938 s’afilià al sindicat d’actors i n'esdevingué president 1947-52 i 1959-60 Inicialment del partit demòcrata, el 1962 es féu del partit republicà Sostingué la candidatura del conservador BGoldwater a la presidència del país 1964 Governador de Califòrnia 1966-74, el 1976 intentà debades d’ésser el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina