Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
frontera
Geografia
Política
Història
Línia que separa dos territoris fronters.
El terme fou aplicat primer al conjunt d’installacions militars que servien de base a la conquesta i la cobertura defensiva Més tard s’aplicà a aquest territori fluctuant, on les autoritats eren sovint militars Desaparegudes les jurisdiccions feudals i assolida una tècnica cartogràfica i logística suficient, adquirí el sentit actual en els estats moderns La distinció entre fronteres naturals i artificials s’ha fet tradicional Les primeres tenen un valor relatiu i cal considerar-les com un factor cada vegada menys decisiu a l’hora d’establir les fronteres convencionals Els rius la frontera…
Theodor Barth
Història
Política
Polític alemany, diputat del Reichstag (1887) i cap del partit liberal radical.
Se separà del govern l’any 1902 per desacord amb la política intervencionista
Adnan Menderes
Història
Política
Polític turc.
Terratinent i diputat kemalista 1930, el 1945 se separà del partit republicà del poble i fundà el partit demòcrata turc, que guanyà les eleccions del 1950 Primer ministre 1950-60, fou enderrocat per un cop d’estat militar, després del qual fou executat
John Aloysius Costello
Història
Política
Polític irlandès.
Defensà els patriotes irlandesos després de la revolta del 1916 Succeí Cosgrave en la direcció del partit moderat Fine Gael 1944 Dirigí dos governs de coalició en 1948-51, durant el qual Irlanda se separà definitivament del Commonwealth, el 1949, i en 1954-57
Ramiro Ledesma Ramos
Història
Política
Polític.
Publicà el diari “La Conquista del Estado” i fundà les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista JONS 1931 En fusionar-se la FE i les JONS, passà a ésser dirigent d’aquesta organització, de la qual se separà el 1935, any que publicà Discurso a las juventudes de España i Fascismo en España Fou detingut i afusellat
Lluís Massot i Balaguer
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
De jove dirigí les publicacions “Cultura Escolar” i “Butlletí de Catalunya” Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona Afiliat a Acció Catalana, se'n separà durant la Segona República i tornà a la Lliga Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, tingué una gran amistat amb el cardenal Albarera
Francisco Bergamín
Història
Política
Dret
Polític i advocat castellà.
Afiliat al partit conservador, fou ministre d’instrucció pública octubre del 1913 i el 1919 fou ministre de la governació En el govern Sánchez Guerra ocupà el ministeri de finances i d’estat S'oposà a la dictadura del general Primo de Rivera i en acabar aquesta se separà del seu partit Durant la Segona República defensà el general Sanjurjo 1932 El 1935 protestà per les tortures als empresonats de la revolució d’octubre de 1934
Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi
Història
Política
Polític carlí.
Marquès de Palmerola i comte del Fonollar, fill de Ramon Despujol i de Vilalba Reconegué el pretendent Carles V com a rei i fou vocal de la Junta Superior de Berga 1837, de la qual se separà 1838, per disconformitat amb els crims del comte d’Espanya Fou també conegut amb el nom de Josep Maria d’Amigant un dels cognoms de la seva mare El succeí en els títols el seu fill Ignasi Maria Despujol i Dusay Barcelona 1827 — 1881, un dels fundadors 1851 i president 1862-66 de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Francisco Fernández Ordóñez
Història
Política
Polític castellà.
Alt funcionari de l’estat, creà el Partido Socialdemócrata 1976 amb el qual s’incorporà el 1977 a Unión de Centro Democrático , encapçalant-hi l’ala esquerra Com a ministre d’hisenda 1977-79, promogué la reforma fiscal i, des de la cartera de justícia 1980-81, l’aprovació de la llei del divorci Contrari a la involució d’UCD cap a la dreta, se'n separà pel novembre del 1981 i fundà el Partido de Acción Democrática, força de centreesquerra que el 1982 pactà una coalició estable amb el PSOE i s’hi integrà al començament del 1983 L’any 1985 fou nomenat ministre d’afers estrangers en…
Josep Cotoner i Allendesalazar
Història
Política
Polític conservador, fill de Ferran Cotoner i Chacón.
Estudià dret a València, Saragossa i Madrid L’any 1877 es casà amb la filla i hereva del marquès de Mondéjar i comte de Sallent i s’establí a Madrid Fou diputat a les corts des del 1879 al 1923, excepte el 1893, i primer secretari del congrés 1884-90 Durant el govern Martínez de Campos, de qui fou admirador, el ministre de la governació Francisco Silvela el nomenà director general d’administració local 1890-92, però se separà d’aquest quan es distancià del partit conservador, seguint el consell, d’entre altres, del seu germà Nicolau Cotoner i Allendesalazar mort el 1897, marquès…