Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
separatisme
Política
Voluntat atribuïda a un grup humà, localitzat geogràficament i que té una real o suposada personalitat regional o, més sovint, nacional, de separar-se de l’estat del qual forma part per constituir, en exercici del dret dels pobles a l’autodeterminació, un nou estat independent i plenament sobirà.
S'identifica, per tant, amb els termes secessionisme o independentisme Altrament, el separatisme no ha estat objecte de cap definició jurídica i no figura dins les matèries tractades en dret internacional o en les relacions internacionals, la qual cosa ha fet que sovint hagi estat manipulat conceptualment Els sectors més unitaristes dels estats amb minories nacionals freqüentment han titllat de “separatista”, intentant així desqualificar-la, qualsevol demanda autonòmica o descentralitzadora, per modesta que fos, alhora que han negat la sobirania del territori separatista i, per tant, la seva…
Assemblea Constituent del Separatisme Català
Política
Convenció política catalana a Cuba, organitzada a l’Havana del 30 de setembre al 2 d’octubre del 1928.
En inspirar-se en la Convención de Guaimaro, d’on sortí la primera constitució cubana, Josep Conangla i Fontanilles proposà, el setembre del 1927, a Francesc Macià i Llussà el projecte d’una assemblea semblant El Club Separatista Català Número 1 de l’Havana fou l’organitzador, mitjançant una comissió formada per Claudi Mimó i Caba , Josep Murillo i Mombrú , Josep Conangla i Josep Carner i Ribalta S'hi debateren dues ponències, els temes de les quals foren, respectivament, la reorganització de l’independentisme català i un text constitucional per Catalunya S'hi aprovà l’articulat de la…
Grop Nacionalista Radical
Política
Entitat política catalanista separatista fundada a Santiago de Cuba el 1908, amb nuclis a l’Havana i a Guantánamo.
El nom oficial era Catalunya Grop Nacionalista Radical , i també era conegut per Grop Catalunya En fou l’ànima Salvador Carbonell Junt amb el Centre Català de l’Havana fou l'organització independentista més important de Cuba Tot i adherir-se a l'Assemblea Constituent de del Separatisme Català d'on sorgí la Constitució de l’Havana , reaccionà, com els altres grups cubans, amb hostilitat a la proclamació de la República Catalana de Macià del 14 d'abril de 1931 El 1943, juntament amb els catalans exiliats a Mèxic, fundà la Unió dels Catalans Independentistes Fou suprimit pel…
Josep Pineda i Fargas
Història
Política
Polític.
Emigrà a Cuba 1914, on emprengué l’activitat comercial i fou president del Centre Català de l’Havana, en 1923-24 Fundador, amb Claudi Mimó, Joaquim Muntal, Marià Grau i Josep Conangla i Fontanilles, del Club Separatista Català 1922 i secretari de l’Assemblea Constituent del Separatisme Català 1928, presidida per Francesc Macià Retornà a Catalunya 1931-36 En esclatar la guerra civil, tornà a Cuba i fou delegat de la Generalitat, fundador de la revista “Combat” 1956-58 i director de “La Nova Catalunya” 1908-32 i 1942-59 Portaveu del Centre Català de l’Havana en 1944-60, any que…
Josep Murillo i Mombrú
Història
Política
Polític i farmacèutic.
Fill d’Ignasi Murillo, conegut farmacèutic de Sant Cugat, cursà estudis de farmàcia a l’Escola de Farmàcia de Barcelona, on es doctorà Emigrà a l’Havana el 1907 i treballà com a gerent tècnic a la important drogueria i farmàcia La Americana, de la qual esdevindria més tard el seu propietari Fou un dels mentors de la comunitat catalana, i molt aviat, participà en activitats nacionalistes catalanes i fou un dels promotors més actius al si de la comunitat catalana a Cuba Impulsà l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, fou president de l’Orfeó Català de l’Havana i també del Centre…
Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista
Política
Agrupació política fundada el 4 d’octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo.
Aglutinà els elements fins aleshores congregats entorn de la revista “La Conquista del Estado” i la Junta Castellana de Actuación Hispánica Constitueix el primer intent orgànic del feixisme de l’Estat espanyol El 1934 es fusionà amb Falange Española A Barcelona la propaganda de les JONS fou iniciada per un grup reduït Ildefons Cebriano, Josep Maluquer, Josep M Poblador que combaté especialment l’autonomia de Catalunya i el separatisme No assolí un cert desenvolupament fins després de la unificació de la FE i les JONS febrer del 1934, a través de l’activitat dels falangistes Luys…
Ilham Tohti
Política
Economista i activista pels drets humans uigur.
Es graduà en economia a la Universitat Normal del Nord-est de Changchun i a la Universitat Central de les Nacionalitats de Pequín, d’on fou professor L’any 2006 obrí el portal web UyghurOnlinecom, des d’on es proposà millorar les relacions entre els xinesos hans i els uigurs, que el 2008 fou clausurat per les autoritats xineses Poc després criticà públicament la política d’assimilació forçosa dels uigurs per part de l’estat xinès, al qual reclamà l’establiment d’un autogovern per a la regió de Xinjiang Acusà també el govern xinès de perseguir l’activisme uigur amb el pretext de la lluita…
Partit Separatista Revolucionari de Catalunya
Política
Grup polític creat pels catalans residents a Cuba.
Fundat a l’Havana el 30 de setembre de 1928, a l' Assemblea Constituent del Separatisme Català Es van redactar nou punts programàtics fundacionals, on es definia com a organisme secret per a la instauració de la república catalana independent S'hi admetia l’alçament armat del poble català i la utilització també de procediments polítics i diplomàtics Pel que fa a la seva organització, s’estructurava en un consell central, format per set membres, sota la presidència de Francesc Macià El PSRC preveia l’autodissolució un cop aconseguits els seus objectius, després de la vigència provisional de…
Amadou Toumani Touré
Política
Polític i militar malià.
L’any 1969 s’incorporà a l’exèrcit i rebé formació militar a França i a l’URSS Ingressà posteriorment a la Guàrdia Presidencial, de la qual fou apartat per l’aleshores cap d’estat Moussa Traoré, i el 1991 encapçalà el cop d’estat que l’enderrocà i posà fi a més de dues dècades de dictadura El 1992 organitzà els processos electorals per retornar la democràcia al país i cedí el poder a Alpha Oumar Konaré Els anys següents, distanciat de la política, es dedicà a campanyes sanitàries i participà en missions diplomàtiques en alguns dels conflictes del continent africà, com ara les crisis a Ruanda…