Resultats de la cerca

El nucli inicial i més important radica a Itàlia, amb el Movimento Sociale Italiano MSI, que, juntament amb el neonazisme, ha estat l’inspirador de petits grups de l’extrema dreta arreu del món occidental A Itàlia, nuclis clandestins d’aquest signe Ordine Nero, Ordine Nuovo, etc han protagonitzat, des dels anys setanta, sagnants accions terroristes

Grups neonazis i neofeixistes intentaren 1950 i 1951 la creació d’una internacional, que no reeixí a causa de dissensions internes El nucli principal neonazi es constituí a Alemanya amb la creació, el 1964, de la National Demokratische Partei Deutschlands Cap a la darreria de la dècada dels anys setanta i ja als vuitanta, els grups d’inspiració neonazi guanyaren protagonisme, associats sobretot a la importància creixent d’esdeveniments esportius i musicals, i identificats amb joves marginals i d’una estètica molt determinada que incorporava l’estètica i els símbols de l’extrema…

Combatent durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’afilià al Partit Socialdemòcrata Com a membre de l’equip municipal de l’ajuntament d’Hamburg 1961-1965 la seva determinació en les tasques de salvament en les inundacions que afectaren la ciutat el 1962 li donà una gran popularitat Membre del Bundestag 1953-62 i 1965-86, l’any 1968 fou elegit vicepresident del partit Després d’haver ocupat els ministeris de Defensa, Finances i Economia 1969-74, el 1974 substituí Willy Brandt  com a canceller federal i practicà una política moderada, sovint criticada per l’ala esquerra socialdemòcrata…

Filla de sindicalistes, la seva família tornà a Barcelona el 1930, i molt aviat s’incorporà a les  Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya Durant la Guerra Civil Espanyola  treballà de periodista en diaris republicans i com a traductora del corresponsal del diari soviètic Pravda La seva foto, amb l'uniforme de miliciana republicana i amb un fusell a la terrassa de l’Hotel Colón de  Barcelona, presa pel fotògraf alemany Hans Gutmann el 21 de juliol de 1936, esdevingué un símbol de la causa republicana Posteriorment visqué exiliada a França i a la República Dominicana Tornà a Barcelona…

Es caracteritza per la seva situació de subdesenvolupament i endarreriment, en contrast amb les riques regions del nord Les causes, nombroses i complexes, són donades tant per les condicions naturals relleu, clima com humanes i històriques Malgrat els esforços de l’estat per a estimular el desenvolupament econòmic amb diverses iniciatives, de les quals la Cassa per il Mezzogiorno constituí, en 1950-83, l’organisme financer, la renda per habitant és considerablement inferior a la mitjana italiana Zona tradicional d’emigració, entre els anys cinquanta i setanta tingué lloc un…

Partint de les teories de Togliatti i Gramsci, defensà una nova estratègia adaptada al capitalisme avançat, on el predomini de la classe mitjana assalariada no permetia aplicar els esquemes clàssics del marxisme de la lluita de classes i la presa revolucionària del poder Hi influí també el rebuig de part de l’esquerra occidental al caràcter dictatorial de l’estalinisme i a les intervencions de l’URSS a Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 L’eurocomunisme renunciava, així, a la dictadura del proletariat, acceptava el pluralisme democràtic, el pacte amb altres forces progressistes compromesso…

Des de jove fou líder destacat del moviment estudiantil i militant independentista, la qual cosa el portà a treballar al servei del govern projaponès durant la Segona Guerra Mundial Succeí Aung San al capdavant de la Lliga Antifeixista de la Llibertat del Poble després que aquest fos assassinat Un cop proclamada la independència de Birmània fou primer ministre en tres ocasions 1948-56, 1957-58 i 1960-62 Cofundador del Moviment de Països No-alineats, fou enderrocat i empresonat arran del cop d’estat del general Ne Win el 1962 Als anys setanta dirigí la guerrilla birmana des de…

Els anys seixanta serví a les colònies africanes d’Angola i Guinea-Bissau, i els anys setanta fou oficial de la plana major del general Antonio de Spínola Fou l’organitzador de la revolució de l’abril del 1974 Ascendit a general brigadier el 1975, esdevingué membre del triumvirat que dirigia l’acció revolucionària, però després de l’intent de rebellió militar esquerrà del novembre, del qual era promotor, fou arrestat En les eleccions presidencials del juny del 1976 fou el segon candidat més votat 16,5%, amb el suport de l’extrema esquerra Fracassà en les eleccions presidencials…

El 1968 acabà els estudis d’administració empresarial a la universitat nord-americana de Georgetown Durant els anys setanta esdevingué un important terratinent cafeter i home de negocis El 1979 creà la Fundación Salvadoreña para los Estudios Económicos y Sociales, i el 1984 ingressà a l’Alianza Republicana Nacionalista ARENA, formació que un any després començà a presidir Es presentà com a candidat d’ARENA en les eleccions del març del 1989 i guanyà Napoleón Duarte, del Partido Demócrata Cristiano Partidari de negociar amb el Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional FMLN, la…

Llicenciat en dret a la Universitat Muhàmmad V de Rabat 1963, s’involucrà en la lluita pels drets humans al Marroc i fou també un destacat dirigent en associacions de juristes els anys setanta El 1974 fou elegit membre del comitè executiu de l’ Istiqlāl , i del 1998 al 2012 n’ocupà la secretaria general Sota el regnat de Hassan II  fou successivament ministre d’Habitatge 1977-81 i d’Afers Socials 1981-85, ambaixador a Tunísia, on fou també representant del Marroc a la Lliga Àrab 1985-90, i ambaixador a França 1990-94 En accedir al tron Muhàmmad VI  estigué successivament al…