Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
BRICS+
Economia
Política
Organització intergovernamental de caràcter polític i econòmic.
Formada el 2009 pels estats del Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina —amb el nom de BRIC —, el 2010 s’incorporà Sud-àfrica i adoptà el nom de BRICS —l’acrònim respon a les sigles en anglès d’aquests cinc països— L’any 2024 n’entraren a formar part sis països més —Egipte, Iran, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita i Etiòpia—, fet que portà a canviar el nom per l’actual de BRICS+ Per l’extensió, la població i els recursos, aquests estats constitueixen les primeres potències dels països dits emergents estats situats fora del món tradicionalment considerat desenvolupat i que, en relativament pocs…
Xabier Arzalluz Antia

Xabier Arzalluz
© EAJ-PNV
Política
Polític basc.
Graduat en dret i doctor en lletres, amplià estudis a Alemanya i posteriorment fou professor de dret polític a les universitats de Madrid, Bilbao i Deusto Ingressà a la Companyia de Jesús i s’ordenà sacerdot 1967 El 1968 s’afilià al Partit Nacionalista Basc i el 1970 se secularitzà Fou diputat al Congrés del 1977 al 1979, any que s’incorporà al comitè executiu Euskadi Buru Batzar, EBB, del Partit Nacionalista Basc L’abril del 1980 fou elegit president del partit Protagonitzà un enfrontament amb el lehendakari Carlos Garaikoetxea , pugna que propicià que tots dos abandonessin els càrrecs…
Plataforma per Catalunya
Política
Partit polític creat el gener del 2001 a Vic, vigent fins el 2019.
Fou fundat per l’antic militant de Fuerza Nueva Josep Anglada amb el nom de Plataforma Vigatana Tenia com a punt exclusiu del seu programa la immigració especialment la procedent de fora de la Unió Europea i de religió musulmana, sobre la qual mantenia un discurs de rebuig frontal En aquest aspecte, era afí a d’altres partits populistes europeus consolidats arran de l’augment de la mobilitat transfronterera propiciada per la globalització des dels anys noranta, com ara el Rassemblement National de Jean-Marie Le Pen, el Partit de la Llibertat austríac de Jörg Haider i la seva escissió, la…
sucursalisme
Política
Concepte encunyat els darrers anys de l’oposició antifranquista per a designar que determinats partits polítics dels Països Catalans depenen de centres de decisió situats fora del territori català, generalment a Madrid.
Així, en formar-se el Consell de Forces Polítiques de Catalunya, els grups sucursalistes PSOE, PTE, etc en foren exclosos Des del 1977, aquest terme ha estat utilitzat pels partits nacionalistes CDC, ERC, UDC, etc per a intentar de desqualificar les organitzacions catalanes de vinculació estatal, i, en particular, CC-UCD i PSC PSC-PSOE
estat fràgil
Política
Estat amb limitacions importants per a exercir les funcions administratives que li són pròpies, projectar l’autoritat a través de les seves institucions entre la ciutadania i controlar el territori, tant a l’interior com a l’exterior de les fronteres.
Quan aquestes limitacions arriben al seu grau màxim, amb el collapse i la inviabilitat de fet de les institucions, es parla d’ estat fallit Els estats fràgils són el resultat de la interacció de diversos factors adversos que repercuteixen en unes greus limitacions de l’Administració i el govern per a subvenir a les necessitats bàsiques dels ciutadans i, també, per a controlar les amenaces a la seva existència, tant externes com internes Aquests factors, bé que en un principi independents, es retroalimenten i, com a resultat, apareixen molt correlacionats amb la seva intensitat Cal no…
ultradreta
Política
Sector polític de dreta més autoritària, sovint caracteritzat per la utilització de mètodes violents i al marge de la legalitat.
El feixisme i el nazisme , així com determinats règims corporatius com el franquisme i l’Estado Novo de António de Oliveira Salazar hi són habitualment associats, i els límits amb aquests moviments, imprecisos Són també trets freqüents de la ultradreta el tradicionalisme , el racisme especialment l' antisemitisme i el nacionalisme Antiliberal i antisocialista, té en la reacció legitimista a la Revolució Francesa de Maistre , Bonald els antecedents més allunyats i, al principi del segle XX, Ch Maurras i l’ Action Française n’esdevingueren conspicus representants Als Estats Units, d’altra…
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…
Unió Europea

Bandera de la Unió Europea
© Unió Europea
Política
Organització supraestatal que cerca la integració del continent europeu en els àmbits econòmic, polític i jurídic.
Bé que el nom Unió Europea com a denominació oficial de l’organització no començà a vigir fins al novembre del 1993, l’estructura, el procés i els objectius que comprèn, encara en curs de desenvolupament, s’iniciaren ja després de la Segona Guerra Mundial, a partir d’un nucli d’estats europeus que s’associaren en diverses organitzacions sectorials de tipus econòmic, progressivament consolidades i ampliades amb la incorporació d’altres estats europeus Al mateix temps, l’organització ha creat les seves pròpies institucions, les quals han obert el camí per a la consolidació d’un futur poder…
Política 2009
Política
Política internacional Arrenca l’era Obama El 24 de gener Barack Obama va ser investit 44è president dels Estats Units –el primer afroamericà– en una cerimònia multitudinària al Capitoli de Washington que va cloure l’era Bush, que s’havia acomiadat a l’Iraq ocupat rebent un cop de sabata llençat pel periodista iraquià Muntazer al-Zaidi Obama va encetar de seguida el mandat amb un ambiciós conjunt de mesures, amb ajudes anticrisi de 800000 milions de dòlars, l’anunci del tancament de Guantánamo i la retirada progressiva, abans del 31 d’agost de 2010, dels 140000 soldats mobilitzats a l’Iraq,…