Resultats de la cerca

Treballà com a mecànic d’automòbils, ajustador i torner Fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya, i membre del grup Luengo, que actuava políticament en la clandestinitat dins Catalunya i tenia per objectius interrompre actes falangistes, socórrer els presos polítics de la Presó Model de Barcelona i donar protecció a maquis i polítics republicans en les visites clandestines El 1948 emigrà a França, on residí alguns anys El 1952 se n'anà a Amèrica, a l’Argentina, on s’installà a Rosario Hi reprengué el seu treball com a mecànic i també treballà com a representant comercial en…

Advocat, milità en el partit liberal, fou diputat a corts 1881, alcalde de València 1885-86 i senador 1895 Presidí el Cercle Liberal i dirigí el partit a la província de València fou rector de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona i soci de la Societat Econòmica d’Amics del País

Fou tipògraf i dirigí i publicà els setmanaris festius bilingües El Gall 1868 i La Bomba 1870-73, els quals, per suposades injúries a l’autoritat governativa, li ocasionaren problemes amb la justícia Collaborà també en altres publicacions, com ara Valencia Ilustrada  1877, El Bou Solt 1877 i Carracuca 1877 Propugnador de la Renaixença a València, fou soci fundador de Lo Rat Penat 1878 i autor de diverses obres dramàtiques

El 1904 emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a Guantànamo El 1915 fundà, amb el seu cosí Antoni Àrias i Vidal, l’empresa Riera y Cía, dedicada a la fabricació de maletes, baguls i matalassos Afeccionat a la música i al teatre, fou director d’una companyia de sarsuela que actuava en el Teatro Vista Alegre de Santiago de Cuba 1916 Fou soci fundador del Blok Nacionalista Cathalònia 1911 i membre del Catalunya Grup Nacionalista Radical

Oïdor 1796-1824 i magistrat 1822-24 de l’Audiència de Mallorca, fou soci de la Societat d’Amics del País des del 1797 D’un liberalisme temperat, participà en les corts de Cadis 1810 i en les liberals de 1820-21 Retirat a Orient en l’època absolutista, sota la regència de Maria Cristina fou sotsdelegat de Foment de les Balears 1833 i governador civil 1834-35, càrrec des d’on impulsà la política de comunicacions illenques, intentà d’alleugerir la càrrega fiscal i secundà la creació de l’Institut Balear

Governador durant molts anys de la Ciutadella i de la seva presó, fou un dels caps del moderantisme barceloní, fet que li valgué persecucions i separacions del càrrec per part de progressistes i absolutistes Collaborà, amb el pseudònim d’ Espolín , a la premsa amb poemes i articles sobre obres públiques, urbanisme i beneficència S’ocupà també de la reforma del règim de les presons, que portà a terme a la Ciutadella, i proposà l’establiment de biblioteques militars per tot el territori peninsular 1836 Fou soci fundador de la Societat d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de…

Pertanyent a una família d’immigrants jueus procedents d’Àustria, estudià econòmiques i treballà per a Merrill Lynch a Singapur, i en 1999-2001 fou membre del comitè de divises del New York Federal Reserve Bank Membre del Partit Nacional, el 2002 fou elegit diputat, i fou portaveu sobre temes econòmics de l’oposició El 2006 fou elegit líder del partit i al novembre del 2008 derrotà els laboristes, encapçalats per Helen Clark, i posà fi a nou anys de govern laborista Fou investit primer ministre el mateix mes al capdavant d’un govern de coalició que incloïa com a soci minoritari…

Fill d’un immigrat de Graus, de molt jove ingressà a la Unió Catalanista, dirigí “Pàtria Nova”, una etapa de “L’Intransigent”, i collaborà a “Subversió Nacionalista” 1918 Soci del CADCI, fou un dels fundadors de La Falç, s’esmerçà a difondre l’obra de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i mantingué una constant relació amb els catalans d’Amèrica Detingut el 1939, essent funcionari de l’ajuntament, un consell de guerra sumaríssim el condemnà a mort, acusat d’independentista, i fou executat pel maig d’aquell any La seva filla, Roser Latorre i Gaia Barcelona 1932,…

Estudià enginyeria a Madrid Treballà a la impremta Ramírez i Companyia de Barcelona Aviat en fou soci, i més tard en fou gerent El 1889 la convertí en Henrich i Companyia Fou la primera a posseir una rotativa, on hom imprimí “La Publicidad” des del 1889 També hi installà tallers de fotogravat i d’heliografia Com a editor publicà diverses obres en català Fou el primer president de la Federació de les Arts del Llibre, i presidí la Unió Sindical de les Indústries del Llibre de Barcelona Membre del partit liberal, fou diputat provincial, regidor, vicepresident de la diputació de…

Graduat en dret a l’École Nationale d’Administration, fou membre del consell d’administració de l’ORTF 1967-68, conseller tècnic del gabinet de GPompidou 1966-68 i membre del Consell d’Estat 1984-93 Executor de la política de reprivatitzacions com a ministre d’economia del govern de JChirac 1968-88, en vèncer la coalició de centredreta RPR-UDF en les eleccions legislatives del març del 1993, fou nomenat primer ministre, retornà a la “cohabitació” amb F Mitterrand, i afavorí la liberalització de l’economia Després de ser derrotat el 1995 pel seu soci de coalició J Chirac en les…