Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Tomás Estrada Palma
Història
Política
Polític cubà.
Partidari de la independència, fou elegit president de la República en armes 1876 empresonat el 1877, fou deportat a Espanya Signada la pau de Zanjón 1878, s’establí als EUA, i el 1895 substituí José Martí com a delegat del Partido Revolucionario Cubano Fou el primer president de la República independent de Cuba 1902-06 malgrat la seva administració honrada i eficient, però no aconseguí el favor popular Sollicità la intervenció armada dels EUA per tal d’aconseguir la reelecció, i aquest fet provocà una revolta que el féu dimitir
Geórgios Vassiliu
Política
Polític xipriota.
Estudià a les universitats de Ginebra i Viena, i es doctorà en econòmiques a Budapest Milionari home de negocis, en les eleccions de febrer del 1988 es presentà com a independent però amb el suport del Partit Comunista Xipriota AKEL, i aconseguí la presidència després de guanyar el candidat de dretes Glafkos Clerides, líder de l’Agrupació Democràtica DISY Sota la seva presidència, el 1989, Xipre sollicità l’ingrés a la CE A les eleccions de febrer del 1993 tornà a presentar-se com a independent amb el suport de l’AKEL, però en la segona volta perdé per un estret marge davant Clerides, que el…
José Sócrates Carvalho Pinto de Sousa
© Comissió Europea / Berlaymont
Política
Polític portuguès.
Fill d’un militant del Partido Popular Democrático posteriorment, Partido Social Democrata, el 1974 formà part de les joventuts d’aquest partit, que abandonà un any després Graduat en enginyeria a la Universitat de Coïmbra el 1980, l’any següent ingressà al Partido Socialista Fou enginyer tècnic de l’administració de l’Ajuntament de Covilhas, d’on també fou membre del consell municipal 1989-96 Diputat al parlament des del 1987, en el primer govern d’ António Guterres fou successivament secretari d’estat adjunt de Medi Ambient 1995 i ministre d’Esports i Joventut 1997, càrrec des del qual…
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
Història
Política
Erudit i diplomàtic.
Fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, també conegut per Pau de Dalmases i Ros, de qui heretà la senyoria de Vilallonga i al qual havia estat atorgat 1685 el privilegi de cavaller Es doctorà en arts i filosofia el 1688 El 1689 comprà la baronia de Pierola El 1692 Carles II li concedí igualment el privilegi de cavaller Féu un viatge per Castella i França, que aprofità per a posar-se en contacte amb els erudits de l’època a la biblioteca de l’arquebisbe de Rouen descobrí la segona part de la crònica de Pujades Reuní una notable biblioteca a la seva casa del carrer de Montcada des del…
Boris Johnson
Política
Polític britànic.
Rebesnet d’un ministre de l’imperi Otomà i fill de l’eurodiputat 1979-84 Stanley P Johnson, estudià clàssiques a Eton i Oxford Un cop graduat 1986, es dedicà al periodisme, primer per a The Times i poc després per a The Daily Telegraph , diari per al qual escriví cròniques des de Brusselles d’acusat euroescepticisme que li donaren popularitat i alhora foren criticades per poc acurades i tendencioses Els anys 1999-2005 fou editor de The Spectator Diputat pel Partit Conservador en 2001-07, el 2008 fou elegit alcalde de Londres Revalidà el càrrec el 2012, any en què capitalitzà l’èxit dels…
Abassi Madani
Política
Polític algerià.
S’afilià al Front de Libération Nationale FLN el 1955, any que fou empresonat Alliberat el 1962, es vinculà a la Universitat d’Alger, on establí contactes amb diverses associacions islàmiques S’oposà a la Union Nationale des Étudiants Algériens UNEA, dirigida pels comunistes Juntament amb altres futurs líders islamistes, creà l’associació El Quyam ‘Els valors’, que fou prohibida l’any 1970 pel president Houari Boumedienne Continuà militant a l’FLN, i el 1974 fou escollit conseller municipal de la ciutat d’Alger L’any següent marxà a la Gran Bretanya, on cursà un doctorat en pedagogia Al seu…
Clara Ponsatí i Obiols
Política
Economista i política.
Llicenciada en economia per la Universitat de Barcelona 1980 i màster per la Universitat Autònoma de Barcelona 1982, d’on ha estat professora ajudant 1989-90 i associada 1990-2001, a més de vicedegana d’afers econòmics 1992-94 El 1988 es doctorà per la Universitat de Minnesota Professora de l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC 2006-14, del qual fou directora del 2006 al 2012 i membre del comitè dels instituts del CSIC 2007-20, ocupà també la càtedra Príncipe de Asturias de la Universitat de Georgetown 2012-13, de la qual dimití per pressions del govern espanyol a causa del seu…
islamisme
Política
Islamisme
Moviment per a l’hegemonia de la doctrina islàmica.
Nascut en el període postcolonial i estès pràcticament a tots els països musulmans, parteix de la identificació entre poder polític i poder religiós que domina la concepció tradicional de l’islam El seu objectiu és la creació d’un estat islàmic inspirat en l’edat d’or de l’islam, cosa que comporta el rebuig i l’enderrocament de l’estat modern, vist com a fruit del domini occidental Per tal de reislamitzar la societat, els moviments de renovació islàmica empren una doble estratègia política sovint violenta per a emparar-se de l’estat, i missional, destinada a reislamitzar els individus…
Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord
Política
Militar
Organisme creat pel tractat militar de defensa el 4 d’abril de 1949 per tal d’oposar-se al bloc militar encapçalat per la Unió Soviètica.
Objectius i membres Fou creada amb l’objectiu de contrarestar l’expansionisme de la Unió Soviètica arran de la partició d’Europa en zones d’influència, que comportà el sorgiment d’estats satèllit d’aquesta superpotència a l’Europa central i oriental En el seu origen, doncs, constitueix una organització de caràcter defensiu collectiu La seu és a Brusselles i les llengües de treball són el francès i l’anglès A partir dels dotze membres fundadors, l’organització ha passat a trenta-un membres fins el 2023 i ha anat augmentant el seu radi d’acció, alhora que els seus objectius s’han anat…
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Història
Política
Polític.
Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891, editada amb motiu…