Resultats de la cerca

Els seus origens arrenquen de les successives consultes per la independència celebrades en nombroses poblacions de Catalunya a partir del setembre del 2009 En fou el líder i aglutinador Joan Laporta i Estruch , antic president del Futbol Club Barcelona , el qual poc abans havia creat el partit polític Democràcia Catalana, que s’alià en la coalició amb altres formacions i incorporà membres a títol individual A més de Laporta, dels seus dirigents destaquen Alfons López i Tena i Uriel Bertran, antics membres destacats de Convergència Democràtica de Catalunya i d' Esquerra Republicana de…

Ja abans de la independència d’aquests països s’havien produït una sèrie de conferències internacionals entre els representants dels grups nacionalistes, sobretot asiàtics, per tal de seguir una política comuna Bierville 1927 Brusselles 1927 Però fou especialment des del 1949 conferència de Nova Delhi que el bloc prengué cohesió, de primer amb el nom d’araboasiàtic Les línies principals de la política del bloc foren establertes a la conferència de Bandung 1955 A la conferència del Caire 1957-58, on no assistiren alguns estats que acusaven la conferència de tenir un caràcter procomunista, s’…

Fou cap dels carlins a Catalunya, director d’"El Correo Catalán”, diputat a corts per Vic i senador S'adherí a la Solidaritat Catalana i formà part del seu consell directiu

Les seves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista, sovint enfrontada a l’anarquisme El lerrouxisme significà una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —bé que des d’un angle diferent—, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics al Principat, després de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauració Aconseguí per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamentà organitzativament en la multiplicació dels…

Procedent del carlisme, ingressà a la Lliga Catalana i fou regidor de Barcelona el 1901 Diputat a Corts per Olot el 1903 i el 1905 Fou un dels dirigents de Solidaritat Catalana Autor d’obres històriques i jurídiques

Fou regidor de la seva ciutat natal en diverses ocasions 1895, 1915 Milità en la Unió Republicana de Salmerón i seguí aquest en la Solidaritat Catalana, i ingressà després a la Unió Federal Nacionalista Republicana Fou diputat provincial per Lleida el 1909

Diputat federal per Puigcerdà el 1873, s’uní al partit castelarista el 1876 i es mantingué molt relacionat amb Eusebi Corominas Signà pel febrer del 1901 el manifest d’unió republicana catalana i el 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana Fou diputat provincial

Afiliat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, l’abandonà en morir aquest i s’adherí, el 1903, a la Unió Republicana contrari, però, a la Solidaritat Catalana, passà al reformisme de Melquíades Álvarez, i fou finalment, el 1915, un dels dirigents del Bloc Republicà Autonomista

Vinculat al partit conservador, fou diputat provincial per Berga-Manresa Arran de la Solidaritat Catalana, s’adherí al catalanisme Fou senador per Girona 1907-08 i diputat provincial de Barcelona En 1910-16 fou diputat a les corts per Berga, i el 1921, governador civil de Toledo