Resultats de la cerca

Vida i obra Clergue de Lleida, fill d’un italià cognomenat Rosso daurador de la catedral de Barcelona Estudià amb els jesuïtes, però acabà dins l’orde augustinià Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín, un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà, a Roma, un…

Doctor en drets, fou jutge de Manacor 1821, diputat a corts 1837-38, 1838-39, membre de la Societat d’Amics del País i catedràtic a l’Institut Balear Publicà, entre altres obres, Investigaciones filosófico-políticas sobre la naturaleza del fomento y su influencia en la prosperidad pública 1834 i De la libertad considerada como elemento de fuerza y como elemento de debilidad 1839

Contrari a la revolució del 1868, s’afilià després al carlisme, dirigí El Alicantino 1889 i La Libertad Regional 1897 Presentà a un congrés antimaçònic de Trento la memòria Los funcionarios públicos afiliados a la masonería y su repercusión Publicà Lucentum 1884, El virrey marqués de Cerralbo 1907 i, en collaboració amb Milego i Galdó, Alicantinos ilustres 1889 Deixà manuscrit un estudi sobre Escritores y artistas de la provincia de Alicante

Fundà la Juventud Republicana Federal i fou un orador sindicalista molt popular El 1926 participà en una conspiració contra el general Primo de Rivera, i el 1931 fou diputat a les corts constituents Durant la guerra civil de 1936-39 dirigí a Barcelona durant uns mesos 1936 l’Oficina Jurídica, que actuava com a tribunal revolucionari Fou afusellat després del gener de 1939 Publicà De Cánovas a Romanones 1916, Emilio Castelar 1930, Un tribunal revolucionario Cuenta rendida por el que fue su presidente 1937

Estudià gravat, pintura i estètica a Barcelona De tornada a Alacant 1853, es dedicà als estudis arqueològics Fou oficial de la Milícia Nacional 1854 i patí diversos empresonaments Destronada Isabel II 1868, fou membre de la comissió revolucionària d’Elx Posteriorment fou administrador de les esglésies espanyoles de Santiago i de Montserrat a Roma i visitador de les propietats d’Espanya a Itàlia Publicà estudis d’història local, com Ilici, su situación y antigüedades 1879 i Estudio crítico sobre el drama litúrgico titulado El tránsito y asunción de la Virgen, sobre el Misteri d’Elx

Primer duc de Maura i comte consort de la Mortera Fill d' Antoni Maura i Montaner Fou diputat conservador per Calataiud des del 1904, membre de l’Assemblea de Primo de Rivera 1923-29 i ministre de treball i prevenció al govern Aznar 1931 Duc de Maura des del 1930 Membre de l’Academia de la Historia i de l’Academia Española, escriví Historia crítica del reinado de Alfonso XIII durante su minoridad, bajo la regencia de doña María Cristina 1919 i Bosquejo histórico de la dictadura 1930

Collaborador i home de confiança de Manuel Azaña, milità a Izquierda Republicana Fou diputat durant la Segona República, representant espanyol a la Societat de Nacions, ministre d’estat febrer del 1936, president accidental del consell de ministres abril del 1936, ambaixador a l’Uruguai i ministre de finances del govern republicà a l’exili Actuà com a advocat defensor en el procés contra Lluís Companys i altres membres de la Generalitat davant el Tribunal de Garanties maig del 1935 Autor de Francisco de Vitoria y su obra i, amb el seu germà Camilo Barcia, de Nuestra obra…

Tipògraf, anà de jove a Tarragona i edità Acracia i Fructidor , que dirigí El 1924 fou nomenat director de Solidaridad Obrera de Barcelona Aquest mateix any creà l’editorial Vértice i a partir del 1925 publicà una revista illustrada amb el mateix títol Membre del comitè nacional de la CNT el 1928-29, prosseguí la tasca editorial durant la República i la guerra civil Exiliat a Mèxic, hi dirigí Solidaridad Obrera És autor de Sindicalismo, misión humana y revolucionaria del sindicato 1922, Concepción federalista de la CNT 1948, El sindicalismo según su influencia i Mis Memorias ,…

Estudià dret i ciències polítiques a València i Madrid, i es doctorà a la Sorbona de París l’any 1970 Fou professor a universitats de Bèlgica, Colòmbia, Xile i a l’Autónoma de Madrid Amb el triomf de la Unitat Popular a Xile, el 1970, s’hi traslladà com a expert de la UNESCO per treballar com a conseller personal del president Salvador Allende Com a conseqüència de la seva experiència xilena publicà els llibres Chile el camino político hacia el socialismo 1972, Revolución, Congreso y Constitución El caso Toha 1972, Desarrollo político y desarrollo económico Los casos de Chile y Colombia 1972…

Milità en el progressisme i fou membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona del 1835 Intervingué en les bullangues del 1836 i el 1837, i fou desterrat de primer a les Canàries i després a Cuba Explicà els seus avatars a Memoria en defensa de su honor ultrajado Marsella 1839 De retorn a Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament El 1843, elegit president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, dirigí el moviment centralista que derrocà la regència d’Espartero Vençuda la revolta, s’establí novembre del 1843 a França, retornà a Barcelona i fou elegit…