Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Charles Albert Gobat
Política
Dret
Jurista i polític suís.
Fou un estudiant brillant que estudià en diverses universitats europees abans de doctorar-se en dret a la Universitat de Heidelberg el 1867 Acabat el doctorat, impartí classes a la Universitat de Berna abans d’obrir un bufet d’advocats a Delemont El seu prestigi el portà a incorporar-se a la política quan fou designat cap d’instrucció pública, càrrec que ocupà durant gairebé trenta anys El 1882 fou elegit per formar part del Gran Consell de Berna, del qual fou el president durant el període 1886-87 Del 1884 al 1890 fou membre del Consell dels Estats de Suïssa i des del 1890 fins a la seva…
Henry Druey
Història
Política
Polític suís.
Advocat i radical, dirigí el cop d’estat del 1845 contra el govern liberal i esdevingué cap del govern provisional Després de la crisi de Sonderbund, redactà un nou pacte federal 1848 El 1850 fou elegit president de la Confederació
Jean-Jacques Burlamaqui
Política
Història del dret
Jurista i polític suís.
Fou membre del consell d’estat de Ginebra Cregué que la societat civil no era sinó una prolongació i un perfeccionament de la societat natural i fou partidari de la divisió i l’equilibri de poders, i es decantà a favor de l’aristocràcia Escriví uns Principes de droit naturel 1747 i uns Principes de droit politique 1751
Hans-Rudolf Merz
Política
Polític i economista suís.
Membre del Partit Radical Democràtic, és diputat al Consell dels Estats des del 1997 L’any 2003, fou escollit membre del govern Consell Federal i des del 2004 hi dirigeix el departament de finances Vicepresident de la Confederació l’any 2008, fou escollit president per al 2009
Jove Europa
Política
Associació política fundada a Berna, el 1834, per Mazzini, amb una doctrina semblant a la de la Jove Itàlia.
Reunia teòricament tots els partidaris nacionalistes europeus i volia regenerar el continent Fou dissolta el 1836, quan el govern suís expulsà Mazzini
Marjorie Mowlan
Política
Política britànica.
Més coneguda per Mo Mowlan, estudià ciències polítiques a la Universitat de Durham i posteriorment a l’Iowa University EUA, on realitzà una tesi doctoral sobre el sistema suís de referèndums El 1969 ingressà al Partit Laborista Treballà com a professora al Northern College L’any 1987 fou elegida diputada del Partit Laborista al parlament per la circumscripció de Redcar Formà part del gabinet laborista a l’ombra, com a ministra d’hisenda 1990-92 Encara a l’oposició, exercí de ministra d’afers ciutadans i de dones 1992-93 i de patrimoni nacional 1993-94 Del 1994 al 1997 fou secretària d’estat a…
Miquel Àngel Marín i Luna
Política
Dret
Alt funcionari internacional a l’ONU i advocat.
Doctorat en dret fou professor a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona Durant la seva etapa d’estudiant fou president de la Federació Universitària i Escolar de Catalunya i Balears Posteriorment fou cap del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, assessor jurídic i cap de la secció de la Societat de Nacions del Ministeri d’Estat El 1939 a França i a Mèxic, on fou assessor jurídic del govern mexicà i advocat a la Cort Suprema de Justícia Intervingué en la negociació del conveni francomexicà sobre sortida de França i acceptació a Mèxic dels refugiats…
Partido Socialista
Política
Organització política fundada l’any 1875 a Lisboa per l’obrer d’origen suís José Fontana i nuclis influïts per l’Associació Internacional de Treballadors.
Aconseguí una certa implantació a les zones del nord Participà en el govern republicà d’Alfonso Costa 1919 i s’oposà al cop d’estat del 1926 que donà pas al salazarisme Declarat fora de la llei, fou refundat a l’exili per Mário Soares 1972, que li imprimí una orientació moderada i que fou successivament reelegit a la presidència del país entre el 1986 i el 1996 Després de la revolució del 1974, participà en els primers governs provisionals, tingué la majoria relativa a l’assemblea constituent del 1975 i a les legislatures dels anys 1976-78 i 1983-85, en les quals governà gairebé sempre en…
ultradreta
Política
Sector polític de dreta més autoritària, sovint caracteritzat per la utilització de mètodes violents i al marge de la legalitat.
El feixisme i el nazisme , així com determinats règims corporatius com el franquisme i l’Estado Novo de António de Oliveira Salazar hi són habitualment associats, i els límits amb aquests moviments, imprecisos Són també trets freqüents de la ultradreta el tradicionalisme , el racisme especialment l' antisemitisme i el nacionalisme Antiliberal i antisocialista, té en la reacció legitimista a la Revolució Francesa de Maistre , Bonald els antecedents més allunyats i, al principi del segle XX, Ch Maurras i l’ Action Française n’esdevingueren conspicus representants Als Estats Units, d’altra…