Resultats de la cerca

Pretengué distanciar-se del radicalisme creixent dins aquest partit encapçalat per Lerroux Tanmateix el nou grup restà de fet un nucli d’addictes de Barcelona a Sol i Ortega

Després d’exercir el magisteri al Vendrell, estudià dret i milità inicialment en el republicanisme federal tingué sempre una actitud favorable al catalanisme i, fracassat un intent d’apropament a la Unió Catalanista el 1899, deixà Vallès i Ribot i s’incorporà a la Lliga Regionalista 1901 Tanmateix, aviat trencà amb aquesta, arran de l’actitud de Cambó durant la visita d’Alfons XIII a Barcelona el 1904, i fou un dels fundadors i el principal inspirador ideològic d’"El Poble Català” Aconseguí de dur gradualment els dissidents de la Lliga cap a la definició d’un nacionalisme…

Aspirava a l’autonomia regional dins cada nació i a la federació de nacions sobiranes formant un estat ibèric Per a aquest objectiu intentà una coalició de tots els partits 1919 Tanmateix, el 1919 els membres més qualificats ingressaren al partit liberal, i “La Veu de Mallorca” desaparegué

Havia d’ésser format pel conseller de justícia, com a president, i per representants del Front Popular i dels sindicats aquests darrers, tanmateix, no hi aportaren llur collaboració Fou dissolt pel gener del 1937 pla Tarradellas en ésser creada la Comissió per a l’Estudi del Règim Immobiliari

Membre del partit nacionalista irlandès, el 1891 féu costat a Parnell L’any 1900 esdevingué dirigent del partit, càrrec des del qual maldà per assolir la Home Rule Tanmateix, mantingué una política moderada, que fracassà en produir-se l’alçament de Pasqua del 1916 Aquest esdeveniment l’eclipsà com a polític

Bisbe de Condom 1760 i arquebisbe de Tolosa 1763 A l’assemblea de notables 1787 criticà asprament la gestió financera de Calonne, que substituí com a ministre de finances Tanmateix, hagué de continuar la mateixa línia del seu predecessor impost territorial i hagué de convocar els Estats Generals 1788 Dimití el mateix any

Anticaciquista primer, intentà de recollir els vots de la dreta catòlica contra la coalició de conservadors i liberals de Joan March i tingué un èxit relatiu en les eleccions municipals de l’abril del 1931 obtingué uns 9 000 vots tanmateix, a les eleccions a corts del 1933 i del 1936 entrà a les coalicions de dretes i fou elegit diputat Bartomeu Fons i Jofre de Villegas Fou dissolt el 1936

Graduat en ciències econòmiquer per la Universitat de Praga el 1969, l'any anterior, que tingué lloc la primavera de Praga, s'afilià al Partit Comunista de Txecoslovàquia, del qual tanmateix fou expulsat l'any 1970 i degradat durant catorze anys com a subaltern d'una organització esportiva El 1984 fou rehabilitat i treballà com a economista en una organització del govern, però en fou expulsat el 1989 per un article crític Durant l'anomenada "Revolució de vellut" que aquest mateix any enfonsà el règim comunista de l'antiga Txecoslovàquia  i donà lloc a una democràcia parlamentària…

Formà part de l’oposició democràtica al parlament, i fundà el periòdic North Briton Adquirí una gran popularitat amb motiu d’un procés per atacs a la política autoritària de Jordi III, però fou absolt Més tard, tanmateix, hagué d’exiliar-se a França 1764 Tornà l’any 1768, i després de guanyar diverses eleccions, que foren anullades, i de produir-se alguns aldarulls, pogué reincorporar-se al parlament 1774, on intervingué a favor de les colònies americanes

Comte de Vitte Nomenat ministre de finances 1892, portà a terme una política de reformes per tal de crear una infraestructura capaç de permetre la industrialització del país i atreure les inversions estrangeres Negocià la pau de Portsmouth amb el Japó Nomenat president del consell de ministres 1905, reprimí el moviment revolucionari del 1905 Tanmateix, Nicolau II el féu responsable del triomf del partit constitucional democràtic a les eleccions per la duma del 1906, i el destituí