Resultats de la cerca

Germà de l’industrial  Pere Milà i Pi  i pare del polític i financer Josep Maria Milà i Camps Membre del partit fusionista, collaborà més tard amb Manuel Planas i Casals Fou alcalde de Barcelona en dimitir Bartomeu Robert octubre del 1899, arran del conflicte del Tancament de Caixes Tot i ésser més favorable al govern de Madrid, les protestes constants a favor de l’alcalde sortint provocaren la seva dimissió un any i un mes més tard

Fill del notari figuerenc Bonaventura Prats i Valls Lluità a la defensa de Barcelona 1697 contra els francesos Més tard se significà com a filipista i fou empresonat pel govern del rei arxiduc Carles III alliberat, anà a la zona filipista i esdevingué secretari particular del duc de Berwick En entrar aquest a Barcelona 1714, fou secretari de la Junta que es formà per a governar interinament la ciutat més tard fou secretari general i escrivà de cambra principal de l’Audiència, càrrec des del qual s’oposà sovint a l’autoritat dels capitans generals i en el qual cometé…

Fou periodista i ambaixador als EUA 1927-31 Participà en el cop d’estat del 1932 i fou elegit president, però dimití tres mesos més tard Fou secretari general de l’OEA 1954

Afiliat al partit socialdemòcrata 1898, més tard passà als bolxevics 1903 Representant del primer govern soviètic a la Gran Bretanya 1917 Comissari d’afers estrangers 1930-39, aconseguí el reconeixement de l’URSS a la Societat de Nacions 1935

En ésser abolit el soldanat 1922, l’assemblea nacional l’elegí per fer-se càrrec exclusivament de les funcions religioses de l’antic soldà Dos anys més tard hom decidí també de suprimir el califat, i hagué d’exiliar-se

Coronel, collaborà a enderrocar el president Rómulo Gallegos 1948 President del govern 1952, establí una dictadura Deposat 1958, fou jutjat i empresonat 1964-68 Més tard, fundà la Cruzada Cívica Nacionalista, que obtingué uns migrats resultats electorals, i hagué d’exiliar-se a Espanya

Marit d’Agariste, neta de l’alcmeònida Clístenes, fou pare de Pèricles Acusà Milcíades i n’obtingué la condemna Més tard 484 també ell fou condemnat a l’ostracisme Durant la invasió persa comandà la flota atenesa Morí durant la pesta d’Atenes del 429

D’ideologia democratacristiana 1945, evolucionà més tard cap al socialisme Com a ministre d’afers estrangers de la República Democràtica Alemanya signà el tractat de Frankfurt 1951, que establia les fronteres entre aquest estat i Polònia El 1953 fou destituït, acusat de collaborar amb les potències occidentals

Fou secretari del partit socialdemòcrata i dirigent de la minoria antibellicista durant la Primera Guerra Mundial Condemnat a l’última pena per haver matat 1916 el primer ministre, el comte Stürgkh, fou amnistiat dos anys més tard, en caure la monarquia Arribà a secretari de la Internacional Socialista 1923

Durant la intervenció nord-americana fou president del Partido Liberal, i més tard vicepresident de la república 1909-13 Fundador del Partido Popular, arribà a la presidència el 1921 Durant la dictadura de Machado formà part de l’oposició Escriví, entre altres treballs, Cuba autonómica 1889 i Lexicografía antillana 1914