Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Pietro Cascella
Política
Escultura
Escultor italià.
El seu pare era pintor, i inicialment seguí les seves passes El 1938 anà a estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Roma 1938 Després de la Segona Guerra Mundial abandonà la pintura per l’escultura i el mosaic, obrí taller propi i collaborà amb diversos arquitectes Entre altres obres, realitzà mosaics per a l’estació Termini de Roma 1949 i per al sostre del ministeri d’afers estrangers, a Roma 1956 El 1957 competí en el concurs de projectes per a un monument en memòria de les víctimes d’Auschwitz, que guanyà en collaboració amb l’arquitecte Giorgio Simoncini, obra que no fou acabada fins deu…
Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde

Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde
© Fundación Universidad Rey Juan Carlos
Política
Polític castellà.
Doctorat en dret per la Universitat de Salamanca 1974 i membre del cos jurídic de l’armada 1974-79, abandonà l’exèrcit per actuar com a advocat del consell d’estat Integrant del consell executiu d' Alianza Popular a partir del 1983, fou nomenat assessor jurídic del grup parlamentari d’AP, i el 1986 entrà a formar part del comitè executiu Fou elegit diputat al Congrés pel Partido Popular d’Alacant en les eleccions del 1989, el 1993 i el 1996 Vicepresident del Congrés des del 1989, al març del 1996 en fou elegit president en substitució de Fèlix Pons A l’abril del 2000 José María Aznar el…
Xavier de Borbó-Parma
Història
Política
Duc de Parma (1974-77).
Fill del duc Robert I i de la seva segona muller, Maria Antònia de Portugal Succeí el seu nebot Robert II com a duc de Parma i cap d’aquesta casa ducal Durant la Primera Guerra Mundial fou oficial d’artilleria de l’exèrcit belga, i participà amb el seu germà Sixt en les negociacions secretes entre el seu cunyat, l’emperador Carles I d’Àustria, i els aliats Pretengué durant un quant temps el tron de França i escriví articles i algun llibre fent valer els orígens francesos de la seva família El 1936, en morir Alfons Carles de Borbó, darrer representant de la dinastia…
nació
Política
Dret
Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.
La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el territori, la llengua, la raça, els costums,…
Muhammad Yunus

Muhammad Yunus
© Universidad Complutense de Madrid
Política
Economista de Bangladesh.
Fou professor d’economia a la Universitat de Chittagong de 1961 a 1965, i el 1965 amplià estudis a la Universitat de Vanderbilt EUA on obtingué el doctorat l’any 1969, i hi ensenyà economia fins el 1972, que tornà com a cap de departament de la Universitat de Chittagong Els seus estudis el portaren a concloure que un dels principals obstacles per a sortir de la pobresa de la població rural era la manca de disponibilitat de diners que, d’altra banda, les entitats bancàries tradicionals no els prestaven en condicions accessibles Amb aquest objectiu, fundà el 1976 el Grameen Bank ,…
Nova Política Econòmica
Política
Política econòmica adoptada a l’URSS en 1921-28 per tal de fer front a les dificultats creades pel comunisme de guerra.
Aquest sistema comportà la nacionalització de la indústria i dels serveis, l’abolició de la moneda, la prohibició del comerç per agents privats i unes elevadíssimes exaccions sobre la producció agrària, afavorí la caiguda de la producció industrial, l’aparició d’un comerç illegal, la inflació i les revoltes camperoles La gran oposició que provocà es feu especialment palesa amb l’aixecament dels mariners de Kronstadt 1921 i la resistència dels camperols Amb la NEP, Lenin pretenia en un principi impedir l’afebliment del poder soviètic, amenaçat en diversos fronts Hom hagué de cedir, per tant, a…
Joan Garcia i Oliver
Història
Política
Economia
Dirigent anarcosindicalista.
Cambrer, anà a Barcelona, on s’uní amb Durruti i Ascaso i formà el grup Los Solidarios 1922 Sota la Dictadura, fou empresonat a Burgos 1924 i a Pamplona 1926, i no tingué intervenció directa en la fundació de la FAI Després d’oposar-se a les federacions nacionals d’indústria, en el congrés de la CNT del juny del 1931 on representà el Sindicat d’Art Fabril de Barcelona, es destacà com a partidari de l’immediat putschisme revolucionari contra la República i fou qualificat d’anarcobolxevic Implicat en l’aixecament de l’Alt Llobregat gener del 1932, fou empresonat, i des de la presó acusà…
campanya electoral
Política
Sèrie d’activitats d’informació i de propaganda sobre els candidats, els partits i llurs programes, fetes durant un termini determinat abans d’unes eleccions i encaminades a aconseguir el màxim nombre de vots dels electors.
Dolors Bassa i Coll
Política
Política.
Diplomada en magisteri per la Universitat de Girona 1979 i llicenciada en psicopedagogia per la Universitat Oberta de Catalunya 2007, ha exercit la docència a Palafrugell 1979-86 i a Torroella de Montgrí 1986-2015 Regidora de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí per Esquerra Republicana de Catalunya 2007-15, en l’àmbit sindical ha estat secretària de política social i ocupació 2005-08 i secretària general 2008-15 de la Unió General de Treballadors de les comarques gironines Dins la Universitat de Girona, ha estat membre del Consell Social 2001-13 i del Consell Assessor del màster de treball…
Union pour la Démocratie Française
Política
Organització política francesa creada el 1978 pel Parti Radical, el Parti Républicain, el Centre des Démocrates Sociaux i el Mouvement Démocrate et Sociale de France (Parti Social-démocrate des del 1982).
Presidida per Jean Lecanuet, nasqué com una aliança electoral de partits de centre no gaullistes per donar suport a la política de VGiscard d’Estaing, aleshores president de la república A les eleccions generals del 1978 es convertí en la segona força política del país i participà en el govern de coalició amb el RPR Derrotat a les generals del 1981, aconseguí l’any 1986 de formar un altre govern RPR-UDF, dissolt per la convocatòria anticipada d’eleccions legislatives 1988, en les quals la coalició perdé la majoria El mateix any, VGiscard d’Estaing en fou nomenat president En les eleccions del…