Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Jean Allemane
Disseny i arts gràfiques
Història
Política
Polític i tipògraf francès.
Participà a la Comuna de París i fou condemnat 1871 a treballs forçats a Nova Caledònia, però fou amnistiat el 1880 Milità en el partit socialista possibilista, i, en produir-se la divisió d’aquest 1890, dirigí l’ala esquerra que defensava l’acció sindicalista directa D’aquesta sorgí més endavant el partit socialista revolucionari, anomenat allemanista L’any 1904 fou representant al congrés socialista d’Amsterdam i, a partir del 1905, la seva actuació fou gairebé insignificant Escriví Mémoires d’un communard
Josep Maria Esteve i Victòria
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics “Rondalles Noves” 1912, “Foc i Flama” 1912 i “Pensat i Fet” dirigí el setmanari “El Poble Valencià” 1931 Fou autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932
José Mesa
Història
Política
Polític andalús.
Tipògraf i posteriorment periodista, fou un dels primers membres a l’Estat espanyol de la Primera Internacional Com a director de “La Emancipación” el 1872 publicà per primera vegada a l’Estat espanyol el Manifest del Partit Comunista Abandonà el bakuninisme i, amb Pablo Iglesias i els germans Mora, fundà la Nueva Federación Madrileña Exiliat a Londres 1874, es relacionà amb Engels i Marx, del qual traduí al castellà 1891 Das Elend der Philosophie ‘Misèria de la filosofia’, 1847 Fou amic de Lafargue i de Jules Guesde
Rafael Vidiella i Franch
Història
Política
Polític.
Feia de tipògraf, i milità a la CNT Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou director a València de Solidaridad Obrera Des del 1931 esdevingué el màxim dirigent de la federació catalana del PSOE Ingressà al PSUC, i fou nomenat conseller de comunicacions de la Generalitat juliol del 1936, de justícia desembre del 1936, de proveïments, treball i obres públiques maig del 1937 A l’exili estigué a diversos països, fins que s’establí a Budapest S'oposà a Joan Comorera, i durant anys fou un dels principals dirigents del partit Collaborà en Nous Horitzons El 1976 tornà a Barcelona
Hermós Plaja i Saló
Història
Política
Anarcosindicalista.
Tipògraf, anà de jove a Tarragona i edità Acracia i Fructidor , que dirigí El 1924 fou nomenat director de Solidaridad Obrera de Barcelona Aquest mateix any creà l’editorial Vértice i a partir del 1925 publicà una revista illustrada amb el mateix títol Membre del comitè nacional de la CNT el 1928-29, prosseguí la tasca editorial durant la República i la guerra civil Exiliat a Mèxic, hi dirigí Solidaridad Obrera És autor de Sindicalismo, misión humana y revolucionaria del sindicato 1922, Concepción federalista de la CNT 1948, El sindicalismo según su influencia i Mis Memorias , inèdites El…
Pere Esteve
Història
Política
Anarquista.
Tipògraf, fou secretari de la Comissió Federal de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola FTRE 1887 i collaborador del periòdic anarcocomunista “El Productor” 1887-93, que dirigí el 1888 Membre del jurat qualificador del certamen socialista del 1889, tingué un destacat paper en l’organització de la jornada de l’1 de maig de 1890 a Barcelona i del Congrés Obrer Ampliat del 1891, celebrat a Madrid Amb Tarrida del Mármol representà la delegació anarquista espanyola al congrés de Brusselles 1891 de la Segona Internacional i acompanyà Enrico Malatesta a l’excursió de propaganda que…
Joaquim Teófilo Fernandes Braga
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític portuguès.
Fou tipògraf, doctor en dret i catedràtic de literatura Escriví el recull poètic Folhas verdes 1860 Fou, juntament amb Antero de Quental, el teòric i capdavanter de l’escola de Coïmbra, de l’anomenada generació del 70, i intervingué en la polèmica Bom senso e bom gosto o Qüestió de Coïmbra , desencadenada pels prefacis dels seus poemes Visao dos tempos 1864 i Tempestades sonoras 1864 President del partit republicà, fou cap d’estat en implantar-se la república el 1910 i, novament, el 1915 Historiador de la literatura, crític i assagista, els seus treballs d’erudició es fonamentaren en el…
Toribio Reoyo
Història
Política
Dirigent socialista.
Tipògraf, del nucli socialista madrileny i membre de l’Asociación General del Arte de Imprimir, fixà cap a 1876-78 la seva residència a Barcelona Intervingué en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona agost del 1879, que presidí en 1882-83 Després dirigí El Obrero fins a l’abril del 1887, mentre Josep Pàmies i les Tres Classes de Vapor romangueren propers al socialisme marxista Assolí llavors una certa popularitat fou un dels dirigents de l’Ateneu Obrer de Barcelona i, amb García Quejido, organitzà els congressos obrers de l’agost del 1888, en què fou fundada la UGT —de la qual…
Rafael Farga i Pellicer

Rafael Farga i Pellicer
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent obrer.
Fou tipògraf i parent de Josep Lluís Pellicer i d’Antoni Pellicer i Paraise Membre de l’Ateneu Obrer de la Classe Obrera, en fou secretari el 1869, fou un dels creadors de la Direcció Central de les Societats Obreres octubre del 1868 i el principal animador, a partir del 1869, del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona 1869, així com del seu òrgan de premsa, La Federación 1869-74 Al principi estigué molt lligat al republicanisme federal, però, després d’assistir a les reunions que Fanelli celebrà pel gener del 1869 a Barcelona i al congrés de Basilea de la Primera…
Anselmo Lorenzo Asperilla
Història
Política
Anarquista.
Tipògraf Formà part del primer nucli internacionalista creat el 1868 per Fanelli, i fou el principal redactor de “La Solidaridad” 1870-71 Es destacà en el Congrés Obrer de Barcelona 1870, dins la tendència antipolítica, i fou elegit membre del consell federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT La conferència secreta de València 1871 el nomenà delegat a la conferència de Londres de l’AIT, on conegué Marx i Engels personalment i on sentí una admiració apassionada per Laura Marx Després, davant l’enfrontament de marxistes i bakuninistes, adoptà una actitud ambigua Afavorí la introducció…