Resultats de la cerca

Fenomen relativament modern en el món occidental, la convivència de religions i llur sincretisme caracteritza altres cultures, sobretot a l’Orient asiàtic La intolerància, en canvi, és un fenomen de les comunitats polítiques que s’identifiquen amb una religió determinada, considerada com a únic camí de salvació de fet, s’ha donat especialment en el judaisme, l’islam i el cristianisme Els pares apologistes, sobretot Tertullià, foren els primers a exigir una actitud tolerant a l’imperi Romà enfront del cristianisme l’edicte de Milà 313 concedí la llibertat religiosa, fundada sobre un cert…

Adherit de molt jove al sionisme , el 1935 anà a Palestina Membre de l’organització paramilitar Irgun 1937 i fundador i líder del grup Lechi 1940-49, fou un dels dirigents de la lluita clandestina contra els britànics, que l’acusaren de terrorista Estigué empresonat el 1941 L’any 1946, arran de l’atemptat a l’hotel Rei David de Jerusalem, fou arrestat i enviat a un camp d’internament a Eritrea, del qual s’evadí Romangué a França, exiliat, fins el 1948, que retornà amb l’establiment de l’Estat d’Israel A la dècada dels cinquanta i seixanta es dedicà als negocis privats i promogué campanyes de…

Es graduà en arquitectura a Praga el 1932 El 1941 fou fet presoner per l’exèrcit alemany i internat en diversos camps de concentració Ostbahn, Janwska i Mauthausen, d’on fou alliberat el 1945 En 1947 cofundà el Jewish Historical Documentation Center a Linz Àustria, per tal d’aportar proves per a acusar criminals de guerra nazis Bé que l’organisme tancà el 1954, les seves investigacions permeteren localitzar i detenir A Eichmann el 1960 El 1961 reobrí, ampliat i renovat, el centre de documentació a Viena, que prosseguí les seves activitats Entre d’altres, és autor de les memòries The Murderers…

La seva primera actuació política, contra Filip de Macedònia, consistí a organitzar una lliga de les ciutats gregues contra Macedònia, però, defraudat davant l’individualisme d’aquestes, afavorí una política d’aliança amb Filip Intervingué en l’anomenada pau de Filòcrates 346, on obtingué promeses de tolerància i diàleg per part de Filip Aquesta actitud li ocasionà l’acusació de traïció per part del seu rival Demòstenes, i s’establí la pugna entre dues concepcions la lluita contra Macedònia per la defensa de la democràcia d’Atenes Demòstenes i l’aliança com a mitjà de la…

Estudià filosofia i ciències naturals a Oxford, i es llicencià en medicina 1674 Conseller i amic de lord Shaftesbury, passà al seu servei, com a metge i com a preceptor del seu fill Caigut en desgràcia el seu protector, l’acompanyà a l’exili Després de la revolució del 1688, tornà a Anglaterra, i ocupà càrrecs administratius en el govern liberal 1689 En aquesta època publicà les seves obres fonamentals Epistola de Tolerantia ‘Carta sobre la tolerància’, 1689, Two Treatises on Civil Government ‘Dos tractats del govern civil’, 1690 i Essay concerning Human Understanding ‘Assaig…

Fill del secretari d’estat del ministeri d’afers estrangers del Tercer Reich i germà de Carl Friedrich von Weizsäcker , estudià història i filosofia a Oxford i Grenoble, i en 1938-45 combaté en la Segona Guerra Mundial amb l’exèrcit nazi Posteriorment estudià dret a la Universitat de Göttingen, on es llicencià el 1953, i collaborà en la defensa del seu pare durant el procés de Nuremberg  1948 Treballà com a directiu en la indústria 1950-67 i presidí el Congrés de l’Església Evangèlica 1964-70 Membre de la CDU  des del 1954, fou diputat al Bundestag 1969-81, alcalde governador del Berlín…

Doctor en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975, assumí la càtedra de física atòmica, molecular i nuclear de la UAB el 1989 Després d’un breu pas per Unió Democràtica de Catalunya , l’any 1983 entrà a Alianza Popular Elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1988, fou nomenat president del Partido Popular de Catalunya el 1991 El 1992 i el 1995 fou candidat a la presidència de la Generalitat per aquest partit Des del desembre del 1995 fou senador del PP en representació del Parlament de Catalunya Dins de la direcció estatal del PP, fou membre del comitè executiu…

Graduat en enginyeria electrònica per la Universitat Central Marta Abreu de Las Villas 1982, fou oficial de les Forces Armades Revolucionàries FAR fins el 1985 Aquest mateix any entrà com a professor a la mateixa universitat de Las Villas i el 1987 s’incorporà a la Unió de Joves Comunistes UJC d’aquest centre, la qual cosa marcà l’inici de la seva carrera política Entre el 1987 i el 1989 serví a Nicaragua i, a partir del 1989, ocupà diversos càrrecs de direcció dins de la UJC El 1990 fou elegit primer secretari del comitè provincial d’aquesta organització a Villa Clara i, el 1993, segon…

Fill de l’enginyer José Canalejas y Casas Es doctorà en dret i filosofia i lletres, i treballà en companyies ferroviàries Exercí el periodisme polític des de la seva joventut, i més tard fundà i dirigí “El Heraldo de Madrid” Vinculat al partit republicà, passà al partit liberal seguint Cristino Martos Diputat des del 1881, ocupà la sotssecretaria de la presidència del govern de Posada Herrera 1883 i els ministeris de foment, gràcia i justícia, finances i agricultura, en successius governs liberals, i fou elegit president del congrés dels diputats 1905-06 Canalejas representà, en el partit…

Era anomenat també liberal conservador o conservador liberal perquè admetia principis liberals sufragi universal, tolerància de cultes Bé que fundat per Cánovas del Castillo l’any 1869, fou, de fet, un continuador de l’antic Partit Moderat El seu cap indiscutible fou Cánovas, amb Romero Robledo com a especialista en eleccions Li succeí Francisco Silvela 1903 i després Antoni Maura, figura màxima de la segona època del partit Altres caps destacats foren Fernández Villaverde, Dato, La Cierva i Sánchez Guerra Governà sense interrupció des del 1875 fins al 1881 Sofrí escissions la…