Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Càl·lies
Història
Política
Polític atenès de família noble.
En 449-448 aC tractà amb Artaxerxes a Susa l’anomenada pau de Càllies , per la qual Atenes es comprometia a no intervenir contra Pèrsia i els seus aliats, i Pèrsia reconeixia la lliga de Delfos En 447-446 aC negocià amb Esparta l’anomenada pau dels Trenta Anys
Críties
Història
Política
Polític i escriptor grec, oncle de Plató.
Fou deixeble de Sòcrates Quan Lisandre prengué Atenes 404 fou designat com un dels trenta tirans que governaren la ciutat dins un règim de terror Morí en lluita contra Trasibul, que reeixí a restablir la democràcia Hom en coneix pocs fragments de l’obra literària, que fa pensar en la d’Eurípides
Andrej Andrejevič Gromyko
Política
Diplomàtic soviètic.
Conseller a l’ambaixada de Washington 1939, fou nomenat ambaixador 1943 Participà en les conferències de Jalta i Potsdam i fou delegat permanent de l’URSS al Consell de Seguretat 1946-48, ministre adjunt d’afers estrangers 1946, ambaixador a Londres 1952-53 i ministre d’afers estrangers 1957-85 Lleial executor de la política exterior dels successius mandataris soviètics durant quasi trenta anys, el 1985 fou promogut al càrrec honorífic de president del presídium del soviet suprem
Eusebi Corominas i Cornell
Eusebi Corominas i Cornell , carbó de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Milità en el Partit Republicà Federal, però després de la Restauració passà al castelarisme i, finalment, essent partidari de Nicolás Salmerón, contribuí al triomf de la Solidaritat Catalana 1907 El 1869 havia publicat a Girona el Boletín Republicano , i a Barcelona dirigí La Publicidad prop de trenta anys Redactà les crítiques d’art i de política internacional a El Diluvio Fou diputat per Girona a les corts constituents 1873, 1905 i 1907 i alcalde accidental de Barcelona 1904 Com a president de l’Associació de Premsa de Barcelona 1913 impulsà el mutualisme periodístic Deixà…
Sebastià Clara i Sardó
Política
Dirigent sindicalista.
Residí a París 1915-17, on fou secretari d’una federació de grups anarquistes ibèrics El 1919 organitzà a Girona la federació comarcal de sindicats de la CNT Dirigí el diari Solidaridad Obrera 1930-31 i es distingí com a orador sindicalista Partidari de la intervenció de la CNT en política, collaborà, a títol personal, amb Esquerra Republicana Fou un dels signants del Manifest dels Trenta 1931, que s’oposà a la FAI Fou cap d’estadística del departament de treball de la Generalitat de Catalunya El 1939 s’exilià a França, i tornà a Barcelona el 1941
U Ne Win
Política
Polític birmà.
D’ascendència xinesa, a trenta anys es canvià el nom de naixement –Shu Maung–, quan combatia contra el colonialisme britànic Durant la Segona Guerra Mundial fou seguidor del general Aung San, a la mort del qual 1947 esdevingué membre del consell de ministres després de la proclamació de la independència de Birmània 1948 Primer ministre del govern de transició 1958-60 i, després del cop d’estat del 1962, president del consell revolucionari, fou cap d’estat 1974-81 i president del Partit del Programa Socialista Birmà PPSB Impulsor d’una autàrquica “via birmana al socialisme” que…
Domingo M. Vila
Història
Política
Polític, orador i diplomàtic.
Fou enviat com a representant del Congrés espanyol per a assistir a la coronació de Pere IV de Portugal com a emperador del Brasil Pere I 1822 Partidari de l’autonomia de Cuba, destacà entre els catalans que defensaren amb mes convenciment els drets d’aquesta colònia d’ultrrmar El 1843, quan les Corts Espanyoles denegaren la possessió de les actes a alguns diputats cubans, fou un eloqüent defensor en els casos de Saco, Escobedo, Montalvo i Armas, entre altres En els discursos que pronuncià en defensa de la causa dels diputats cubans, advocà perqué Espanya donés una llibertat més…
Boris Jefimov
Política
Disseny i arts gràfiques
Nom amb el qual és conegut el cartellista i caricaturista ucraïnès Boris Fridland.
De família jueva, començà estudis de lleis que hagué d’interrompre a causa de la Revolució i la Guerra Civil Bolxevic convençut, amb el seu germà periodista Mikhail anà a Moscou, on es canvià de cognom i treballà per a Pravda , per al qual a partir de 1922 publicà un gran nombre de dibuixos i cartells de propaganda Seguidor de Trotski, que prologà el seu primer llibre de caricatures 1924, sota el règim de terror de Stalin que feu executar el seu germà el 1940 caracteritzà el seu antic protector i els seus aliats com a ‘enemics del poble’ i aconseguí sobreviure a les purgues dels anys …
Trofim Denisovič Lysenko
Biologia
Política
Biòleg i polític ucraïnès.
Es llicencià a l’Institut Agrícola de Kíev 1925 i s’especialitzà en fisiologia a l’Institut Ucraïnès de Genètica 1929 Fou director de l’Institut de Selecció i Genètica d’Odessa 1936 i president de l’Acadèmia Lenin de Ciències Agrícoles 1938-45 Adoptà criteris de Lamarck i Mičurin i, en contra de la comunitat científica internacional, defensà que la intervenció sobre el medi provocava canvis hereditaris en les espècies i, per tant, negà explícitament el paper dels cromosomes i l’existència dels gens En reeixir a bastir una teoria que aplicava els principis del materialisme…
Luis Roldán Ibáñez
Política
Polític aragonès.
El 1976 s’afilià a la UGT i al PSOE, i el 1979 fou elegit tinent d’alcalde de Saragossa El 1983 fou nomenat delegat del Govern a Navarra i el 1986 director general de la Guàrdia Civil, càrrec que ocupà fins el 3 de desembre de 1993, i des del qual es guanyà una reputació d’eficàcia i competència gràcies a la detenció de la cúpula d’ETA a Bidart, França, al mes de març del 1993 L’any 1994 fou acusat d’haver acumulat una fortuna personal de 5000 milions de pessetes aprofitant-se dels seus càrrecs, d’haver robat diners dels fons reservats de l’Estat i de frau fiscal El 29 d’abril de 1994 fugí…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina