Resultats de la cerca

Ingressà al Partit Comunista Ucraïnès PCU el 1960 i accedí al comitè central del partit el 1970 Fou cap del departament de propaganda del PCU 1980-88 i del departament d’ideologia 1988-89 Diputat del soviet suprem ucraïnès 1990-91 i conseller d’estat de l’URSS 1991 Quan el parlament ucraïnès aprovà el juliol del 1990 la declaració de sobirania fou elegit president del parlament, lloc en què fou confirmat el desembre del 1991 El setembre del 1993 cedí la flota de la mar Negra a Rússia, la qual cosa provocà la dimissió del primer ministre, Leonid Kučma, càrrec que assumí personalment Kravčuk En…

Visqué la infantesa i l’adolescència enmig d’una gran pobresa, i en la primera joventut fou detingut i internat per diversos delictes El 1972 començà una formació professional com a electricista, i el 1978 es graduà en enginyeria mecànica L’any 2000 obtingué el doctorat Els anys setanta s’afilià al Partit Comunista i gradualment li foren encomanats càrrecs de responsabilitat de nivell local i regional A la Ucraïna independent, el 1996 fou nomenat vicepresident de l’administració regional de Donec’k i l’any següent president regional, càrrec en el qual es mantingué fins el 2002, que el…

Contribuí a fundar, l’any 1929, l’Organització de Nacionalistes Ucraïnesos OUN, als territoris d’Ucraïna ajuntats a Polònia el 1919 L’any 1936, ja president de l’OUN, fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per la de presó perpètua Caiguda Polònia el 1939, pogué fugir i reorganitzar les activitats de l’OUN i el 1941 n'esdevingué president general Decidí llavors estendre les activitats de l’organització als territoris ucraïnesos de l’URSS, on el 30 de juny hom proclamà el restabliment de la independència Bandera fou detingut temps després per la Gestapo, i a la fi del 1944 els nazis…

Es llicencià a l’Institut Agrícola de Kíev 1925 i s’especialitzà en fisiologia a l’Institut Ucraïnès de Genètica 1929 Fou director de l’Institut de Selecció i Genètica d’Odessa 1936 i president de l’Acadèmia Lenin de Ciències Agrícoles 1938-45 Adoptà criteris de Lamarck i Mičurin i, en contra de la comunitat científica internacional, defensà que la intervenció sobre el medi provocava canvis hereditaris en les espècies i, per tant, negà explícitament el paper dels cromosomes i l’existència dels gens En reeixir a bastir una teoria que aplicava els principis del materialisme dialèctic als…

Es distingí per la seva participació en l’agitació revolucionària del 1905 Durant la Revolució del 1917 esdevingué president del soviet de camperols i d’obrers d’Ucraïna i rebutjà les tropes de Denikin Pel març del 1919 començà, però, un conflicte armat entre ell i els bolxevics que l’acabaren derrotant Makhno es refugià a diversos països i a l’últim s’establí a França

Estudià economia a Ternopil’ Els anys 1993-99 fou president del Banc Central d’Ucraïna, i sota el seu mandat es creà la moneda nacional, la hryvn’a El 1999 el president Leonid Kučma el designà primer ministre, però el destituí el 2001 Passà aleshores a dirigir la coalició La Nostra Ucraïna, que concorregué a les eleccions legislatives del març del 2002, i fou el candidat d’aquesta formació en les presidencials de l’octubre-novembre del 2004 Enfrontat a la candidatura oficialista i prorussa del protegit de Kučma, Viktor Janukovyč, les irregularitats en la segona volta després de la qual la…

Militant comunista des del 1920, fou fiscal general de l’URSS 1931-38 i l’acusador principal dels processos de Moscou Membre del comitè central 1939-54, participà decisivament en la creació dels règims comunistes als Balcans Delegat a l’ONU 1946-49 i 1953-54, hi sostingué amb duresa la política estalinista d’expansió i de tensió amb els EUA guerra freda

Graduat en economia a Kíev 1984, des dels darrers anys d’existència de l’URSS i els primers del nou estat independent d’Ucraïna construí un imperi econòmic en el sector de l’alimentació, concretament en la branca de la pastisseria, que li valgué el sobrenom de “rei de la xocolata”, i esdevingué l’home més ric del nou estat Posteriorment esdevingué particularment influent amb la compra d’un canal de televisió El 1998 entrà en política com a diputat pel partit de  Leonid Kučma , i el seu paper fou fonamental en la creació del Partit de les Regions, del qual se separà el 2001 per incorporar-se…

Llicenciat per la Universitat de Dnipropetrov’sk 1960, inicià la seva carrera com a enginyer del Partit Comunista en una empresa de d’aquesta ciutat Durant aquells anys també exercí de gestor tècnic a Bajkonyr, Kazakhstan, el centre del programa d’espai soviètic Del 1986 al 1992 fou director general de Yuzhmash, l’empresa de construcció de coets més gran del món L’octubre del 1992 fou nomenat primer ministre per Leonid Kravčuk, el primer president democràticament escollit d’Ucraïna Dimití el càrrec un any més tard per les diferències amb l’orientació de les polítiques econòmiques de Kravčuk…

Enginyer químic de professió, fou corresponsal durant la Segona Guerra Mundial És autor d’obres de teatre, contes i novelles Entre les seves obres destaquen Vsjo tečot ‘Tot passa’, acabada el 1964, publicada el 1970, Za pravoje delo ‘Per una causa justa’, 1952 i Ziz'i sud’ba ‘Vida i destí’, acabada el 1960, publicada el 1983 a Suïsa i el 1988 a l’URSS Tot passa és una novella escrita en forma d’assaig, i el díptic que formen les novelles Per una causa justa i Vida i destí representa una continuació de la tradició realista russa del segle XIX, una epopeia en l’esperit de Guerra i pau de…