Resultats de la cerca

Professor universitari a Moscou 1859-65 i preceptor del tsarévitx Alexandre 1865-68, assolí una gran influència a la cort des que aquell esdevingué el tsar Alexandre III 1881 Absolutista i intolerant en religió, perdé poder arran de la guerra russojaponesa 1905

Especialista en l’estudi dels moviments socials, la corrupció, la violència política i la sociologia política Es doctorà a l’Institut Universitari Europeu i ha estat professora d’aquesta universitat i de la Universitat de Florència És fundadora i coeditora de la revista acadèmica European Political Science Review

Membre del partit laborista, n’esdevingué líder l’any 1963 Designat primer ministre en guanyar els laboristes les eleccions del 1964, aplicà una política d’austeritat econòmica, impulsà un programa de descolonització i intentà l’ingrés del seu país al Mercat Comú Europeu Derrotat pels conservadors 1970, hagué de dimitir, però tornà al poder l’any 1974 En complir 60 anys 1976 dimití tots els seus càrrecs i es retirà de la política activa Vinculat al món universitari i a diverses institucions culturals, publicà, entre altres obres, The Labour Government 1964-1970 1971, The…

Estudià a l’Universitat de Pisa i fou professor a aquesta universitat, així com a la de Florència, al All Souls College d’Oxford i a l’Institut Universitari Europeu Especialitzat en dret internacional dels drets humans i en dret pernal internacional, fou el primer president del Tribunal Penal Internacional per l’antiga Iugoslavia i el primer president del Tribunal Especial per al Líban Fundà revistes acadèmiques com European Journal of International Law i Journal of International Criminal Justice Fou guardonat amb doctorats honoris causa per les universitats Erasmus de Rotterdam…

Llicenciat en dret el 1934, el 1936 ingressà al cos de funcionaris i emprengué una revisió del codi civil Des del 1942 ocupà diversos càrrecs, primer en l’administració britànica i després a l’estat maltès independent 1964 Professor universitari de dret penal 1943-57, fou sempre políticament independent i tingué un paper essencial en la conciliació dels partits Laborista i Nacionalista Nomenat governador general per l’aleshores primer ministre Dom Mintoff 1971, aconseguí el consens per a convertir l’illa en una república el 1974 Aquest mateix any en fou elegit el primer president…

Graduat a la Universitat La Sapienza de Roma 1984, fins al principi dels anys vuitanta exercí d’advocat i fou professor universitari, amb una nombrosa producció acadèmica sobre dret constitucional El 1980 la màfia assassinà el seu germà gran, governador de Sicília El 1983 fou elegit diputat al Parlament per la Democràcia Cristiana , partit del qual n’esdevingué dirigent Revalidà el càrrec fins el 2008, i des del 1984 protagonitzà la renovació del partit que el 1994 desembocà en la creació del Partito Popolare Italiano, posteriorment integrat al Partito Democratico Fou ministre…

Graduat en literatura al seu país, cursà un màster a Londres i el doctorat a la Stony Brook University de Nova York, i fou professor universitari al seu país i a l’estranger En tota la seva obra empra la rica tradició oral i folklòrica africana Començà a publicar poesia amb el volum Rediscovery 1964 Una de les seves peces teatrals de més èxit fou Ancestral Power 1972, i obtingueren també ressò les novelles This Earth, My Brother 1971 i Comes the Voyager at Last A Tale of Return to Africa 1992 També és autor de The House by the Sea 1978, on relata la seva experiència a la presó…

Especialitzat en psiquiatria, dirigí a Barcelona l’Institut Frenopàtic de les Corts 1909-15 i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia És autor de diferents monografies mèdiques amb plantejaments innovadors Fou cofundador i president de la Joventut Federalista de Catalunya, que adoptà una posició radicalment nacionalista Més endavant 1903-06 presidí la Unió Catalanista , a la qual intentà de donar una orientació esquerrana fins que aconseguí de convertir-la, bé que per un breu període 1914-17, en una entitat independentista i socialista a la vegada Antiracista i antiimperialista, acusà…

Se’n desconeix la identitat en les aparicions públiques sempre es presenta emmascarat, bé que, el 1995, el govern mexicà donà per fet que es tractava de Rafael Sebastián Guillén Vicente Tampico, Tamaulipas 1957, un home blanc, fill d’immigrants espanyols, de la burgesia mitjana i universitari Es donà a conèixer el 1994 arran de la revolta de l’EZLN dels indígenes de la selva Lacandona, a l’estat mexicà de Chiapas, en què exigien democràcia, llibertat, terra, pa i justícia Líder carismàtic i mediàtic bé que també qualificat de messiànic i visionari, es definí com a simpatitzant de…

La major part de la seva vida la dedicà al periodisme, collaborant en diversos mitjans de comunicació escrits El Correo Catalán , La Vanguardia , Serra d’Or , Tele-exprés , Avui , etc A més, des del final de la dècada del 1960 es concretà el seu interès per la història participant en la creació de la revista Historia y Vida , fundada a Barcelona 1968, de la qual fou redactor en cap Un interès que a partir del 1972 es materialitzà en l’elaboració i publicació de diverses obres destinades fonamentalment a la divulgació històrica, basades en un interessant recull d’abundant…