Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
José Alberto Mujica Cordano

José Alberto Mujica Cordano
© Moncloa
Política
Polític uruguaià.
Els anys seixanta s’uní als tupamaros , i participà en diverses accions de la guerrilla, com ara la presa de la ciutat de Pando 1969 Ferit diverses vegades i empresonat del 1972 al 1985, fou alliberat per l’amnistia d’aquest darrer any, en què l’Uruguai retornà a la democràcia El 1989 s’uní al Movimiento de Participación Popular, que agrupava els antics guerrillers tupamaros reconvertits en organització política integrada, al seu torn, en la coalició electoral d’esquerres Frente Amplio Elegit diputat per Montevideo el 1994 i el 1999 senador, fou reelegit com a diputat el 2004, i l’any següent…
Julio María Sanguinetti
Política
Polític uruguaià.
Diputat pel Partido Colorado 1962-73, fou ministre d’indústria i comerç 1969-72 i d’educació i ciència 1972-73 Després del cop d’estat del 1973 es dedicà al periodisme polític i a activitats culturals i esportives Líder del seu partit 1981, negocià amb els militars una transició pacífica a la democràcia Primer president elegit democràticament després de la dictadura 1984-89, el 1994 ocupà de nou el càrrec Impulsà un pla d’estabilització de l’economia i el 1995 promogué l’entrada en vigor de Mercosur amb els seus homòlegs dels altres estats membres El 1996 convocà un referèndum, que guanyà,…
Jorge Luis Batlle Ibáñez
Política
Polític uruguaià.
Descendent de José Batlle y Ordóñez , i fill de Luis Batlle Berres Montevideo 1897 - 1964, el qual fou president de l’Uruguai en 1947-51 i 1955-56, es llicencià en dret a la Universitat de Montevideo 1956 i fou director 1948-73 del diari Acción Vinculat molt jove al Partido Colorado, molt influït per la seva família batllismo , fou diputat el 1958 reelegit el 1963, i en 1973-84 proscrit per la dictadura militar i detingut En 1985-90 i 1994-99 fou senador, i el 2000 guanyà, en coalició amb el Partido Blanco, la presidència de la república, càrrec des del qual afrontà la qüestió dels…
Tabaré Vázquez
Política
Polític uruguaià.
Llicenciat en medicina el 1969, el 1972 obtingué l’especialització en oncologia i radioteràpia Exercí professionalment la docència i com a metge fou un dels més destacats representants de l’especialitat al seu país Membre del Partido Socialista, del 1990 al 1994 fou alcalde de Montevideo per la coalició d’esquerres Frente Amplio, i en les eleccions del 1994 fou candidat per aquesta formació a la presidència del país, enfrontat a Julio Maria Sanguinetti , del Partido Colorado, càrrec que no obtingué El 1996 substituí Liber Seregni al capdavant del Frente Amplio En les eleccions del 1999 fou…
José Batlle y Ordóñez
Història
Política
Polític i estadista uruguaià.
Els seus avis eren originaris de Sitges el seu pare, el general Lorenzo Batlle, fou president de l’Uruguai 1868-72 Viatjà per Europa 1880-81, i a la Sorbona seguí un curs de dret natural d’Ahrens, el qual, juntament amb Comte i amb Renan, fou el pensador que més l’influí En tornar a l’Uruguai menà, des de La Razón , una campanya contra la tirania militar de Máximo Santos S'hagué d’exiliar a Buenos Aires, el 1855 i participà en la revolució d’El Quebracho 1886 Aquest mateix any fundà el diari El Día S'inicià en la vida política al si del Partido Colorado En tornar d’un nou exili reprengué la…
Pedro Figari
Pintura
Història
Literatura
Política
Pintor, escriptor i polític uruguaià.
El 1920 es retirà de la vida política i es dedicà a l’art Residí a Buenos Aires 1921-25 i a París 1926-36, on formà part de l’escola de París Les seves pintures tenen influència de les nabís, a causa de la seva amistat amb P Bonnard Els seus colors són molt brillants, i hom hi troba la influència d’H Anglada i Camarasa La composició de les seves teles tendeix a l’horitzontalitat Fou pintor de temes populars del seu país, com Duel a la pampa i Dansa criolla
democràcia cristiana
Política
Conjunt de moviments, partits polítics i sindicats que volen posar al servei de la democràcia la doctrina de l’evangeli.
Històricament apareix com l’intent de reconciliar el cristianisme amb el món nou sorgit de la Revolució Francesa Geogràficament, sorgí en territoris on el catolicisme és predominant Cal buscar les arrels en dos moviments parallels de mitjan segle XIX catolicisme liberal i catolicisme social moviment social catòlic Amb tot, no té cap parentiu amb el socialisme cristià de Buchez Les primeries de la democràcia cristiana toparen amb l’encíclica Quanta Cura i el Syllabus 1864 de Pius IX L’ocupació dels Estats Pontificis 1870 suscità el non expedit , o prohibició d’intervenir en la política…