Resultats de la cerca

Fou dissolt el 8 d’agost de 1873 en ocupar València el general Arsenio Martínez Campos els membres de la junta es refugiaren a Cartagena Insurrecció Cantonalista

També conegut per BLOC, se situa en el centreesquerra Les seves reivindicacions se centren en la defensa dels interessos valencians sense vinculacions amb partits d’àmbit estatal o d’altres territoris dels Països Catalans i, especialment, en la defensa del valencià la identitat del qual reconeix amb el català i del territori El primer congrés nacional del BNV 2000 elegí una direcció encapçalada per Pere Mayor  a la secretaria general i Ferran Puchades a la presidència, que foren rellevats el 2003 per Enric Morera  i Josep Maria Pañella El maig de 2016 hom acordà una nova direcció…

Es defineix ideològicament d’esquerres, verd i valencianista Sorgí a partir de la formació Esquerra i País, un corrent intern d’Esquerra Unida del País Valencià, del qual es desvinculà el 2007 per esdevenir Iniciativa del Poble Valencià com a partit independent Forma part des de la seva creació de la Coalició Compromís, juntament amb el Bloc Nacionalista Valencià i Els Verds-Esquerra Verda del País Valencià, dins la qual ha aconseguit representació a les Corts Valencianes i a nombrosos ajuntaments del País Valencià

Prové de la coalició electoral de les forces nacionalistes d’esquerra Agrupament d’Esquerra del País Valencià, Partit Nacionalista del País Valencià i Esquerra Unida del País Valencià, formada per concórrer a les eleccions valencianes del 1983, que la situaren com a quarta força política uns 60 000 vots i arran de les quals s’inicià un procés que desembocà en la seva unificació El 1986 obtingué només 40 000 vots En les eleccions a les Corts Valencianes del 1987 es presentà en coalició amb Esquerra Unida i assoliren sis escons La coalició es trencà, però…

Fou creada amb motiu de les eleccions a Corts Valencianes del maig d’aquest any i amb l’objectiu de superar el 5% mínim establert que dona dret a obtenir representació En aquesta convocatòria la coalició era formada pel Bloc Nacionalista Valencià BNV, Esquerra Unida del País Valencià EUPV, els Verds i Izquierda Republicana, i l’encapçalava Glòria Marcos EUPV Obtingué 7 diputats En les eleccions del maig de 2011, en què també es presentà conjuntament a les municipals, el BNV n’esdevingué el soci principal per la retirada d’EUPV, i hi hagué la inclusió de dos partits…

Sorgí de la convergència d’un primer partit homònim que tingué l’origen el 1972 en els Grups d’Acció i Reflexió Socialista, Socialistes Valencians Independents, Reconstrucció Socialista del País Valencià i Agrupament Socialista Valencià Formà part de la Federació de Partits Socialistes 1976 Fou legalitzat pel març del 1977 Entre altres publicacions, tingué com a òrgan El Poble Valencià , que edità una vintena de números El 1977 es produí una ruptura entre dos sectors un que conservà el nom i un altre que utilitzà el d’Unitat Socialista, en coalició amb…

Al començament s’hi afiliaren membres de la Unió Democràtica del País Valencià de l’antic PSPV separats en fusionar-se aquest partit amb el PSOE, així com independents Tingué relacions amb la Internacional Liberal Els seus caps més rellevants foren Jesús Puig i Noguera passat després al PSOE, Francesc Agües, Andreu Banyuls i, sobretot, Francesc de Paula Burguera i Escrivà , secretari general fins el 1982 No aconseguí escons en les eleccions generals del 1979 i el 1982 En les municipals del 1979 aconseguí alguns regidors i batlles en poblacions de relativa importància El 1983…

Era integrada per tres sectors els seguidors d’Azaña, els radicalsocialistes i els valencianistes republicans La fusió d’aquests tres corrents es feu amb l’objectiu d’aconseguir l’autonomia del País Valencià El 1935 un sector passà a Izquierda Republicana, i la resta s’integrà a Esquerra Valenciana el 1936

Fundà Unió Valenciana UV el 1982 Entre el 1982 i el 1987 dugué a terme actuacions contra símbols catalans, com la senyera quadribarrada, i defensà les diferències entre català i valencià i el canvi del terme País Valencià Diputat a Madrid, el 1991 fou candidat a l’alcaldia de València, que perdé per pocs vots davant Rita Barberà, del Partit Popular Al juny del 1995 accedí a la presidència de les Corts Valencianes gràcies al pacte de legislatura amb el PP A l’assemblea d’UV, al novembre del 1996, el Consell Nacional li obrí un expedient disciplinari per no voler…

Llicenciat en Dret 1963, amb el premi Rodríguez Fornos, fou professor de la Universitat de València Registrador de la Propietat i Mercantil des del 1970, fou representant dels registradors valencians al Consell Valencià del Moviment Europeu i a l’Observatori de Dret Civil Valencià El 1975 fou redactor principal l’Estatut d’Elx, avantprojecte de l’estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana que s’emmarcava en el context de la recuperació nacional dels Països Catalans i que mai entrà en vigor, i de l’Informe jurídic sobre l’ensenyament del valencià en l…