Resultats de la cerca

Entrà el 1896 a la redacció del Corriere della Sera , del qual fou director 1900-25 i que convertí en un dels més famosos diaris europeus Senador liberal 1914, s’oposà a la política de Giolitti i preconitzà l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial Declarat antifeixista, escriví Vent'anni di politica italiana

Dirigí el diari L’Epoca i la revista Critica Fascista i participà, amb funcions de comandament, en la Marxa sobre Roma Ministre de les corporacions 1929-32 i d’educació 1935-36, fou partidari del corporativisme, però s’oposà a Mussolini i sostingué la moció de Dino Grandi 1943 Condemnat a mort pel tribunal feixista de Verona 1944, fugí a Algèria, però posteriorment tornà a Itàlia i milità dins el moviment monàrquic Publicà les seves memòries Vent'anni e un giorno 1949

Fill d’un guàrdia civil extremeny traslladat a Catalunya i empresonat el 1939 durant tres anys, a setze hagué de començar a treballar en feines diverses i es guanyà la vida com a oficinista en empreses de la comarca Durant el franquisme, s’involucrà en la vida cultural de Sant Feliu de Guíxols i ensenyà català i anglès, i durant la transició ingressà al Partit dels Socialistes de Catalunya L’any 1979 fou elegit regidor de la ciutat, i en dimitir l’alcalde electe 1980 fou nomenat per substituir-lo Reelegit en aquest càrrec, acabà el mandat l’any 1990 i de 1983 a 1985 fou diputat a la…

Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de València i en filosofia per la UNED Militant del Bloc Nacionalista Valencià, ha estat regidor i portaveu d’aquesta formació a l’Ajuntament de Burjassot des del 2003, i fou elegit alcalde 2011-14 per un pacte entre PSPV-PSOE, Bloc-Compromís i EUPV, el primer alcalde nacionalista de la història de la ciutat L’any 2014 fou elegit diputat al Parlament Europeu en representació de la coalició primavera Europea, encapçalada per Compromís Com a periodista, ha treballat en diversos mitjans El Temps , Levante-EMV i Cartellera Valencia Semanal Per…

Exercí com a ginecòleg, fundà La Mutual Leridana, i presidí del Collegi de Metges de Lleida 1919 Fou tinent d’alcalde de Lleida, diputat provincial per Balaguer i diputat per Lleida 1931 Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat 1917 i 1921 Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del Treball 1933-34 i de Sanitat 1934 sota els governs Lerroux i Samper També fou senador i collaborador de les revistes Lleida i Vida Lleidatana Com a poeta, fou guardonar amb la Flor Natural als Jocs Florals de Lleida…

Fill del diplomàtic Pierre Alduy, es llicencià en lletres i en dret a Montpeller i a París El 1942 fou agregat d’ambaixada a Ankara i el 1943 passà a la França lliure Acabada la Segona Guerra Mundial, fou nomenat prefecte 1946 Posteriorment, adherit al Partit Socialista, inicià una carrera política en ser elegit alcalde dels Banys d’Arles i conseller general del cantó de Prats de Molló 1952, càrrecs en què fou succeït per la seva esposa Jacqueline Alduy el 1959 Guanyà aquest any l’alcaldia de Perpinyà i revalidà successivament el mandat fins el 1993, que una crisi en el govern municipal…

No aprengué la llengua basca fins al 1948, quan començà a freqüentar els ambients del nacionalisme basc, mentre estudiava enginyeria a la Universitat de Bilbao Aquests anys fou empresonat pel seu activisme polític Cap al 1952 fou cofundador del grup de l’entorn de la revista nacionalista Ekin , de la qual sorgiria l’any 1959  ETA , organització en la qual milità fins l’any 1967 Novament detingut, s’exilià l’any 1961 El 1977 retornà a l’Estat espanyol, on s’implicà de ple en l’activitat política al País Basc des d’Euskal Sozialista Biltzarrea, partit socialista i nacionalista basc que havia…

Vida i obra Fill natural d’un ric terratinent que no el reconegué mai, la seva infància i adolescència transcorregué al costat de la seva mare a casa d’uns oncles benestants De formació autodidàctica, de molt jove s’integrà en el cercle literari reusenc de J Aladern Es traslladà a Barcelona el 1901, on inicià estudis de farmàcia, que abandonà, i exercí diversos oficis, alhora que s’introduïa en el modernisme triomfant d’aquells anys, en el sector “negre” i anarquitzant El 1903 viatjà per França, d’on extragué una densa experiència, repetidament utilitzada a la seva obra Aquesta s’inicià amb…