Resultats de la cerca

Ambaixador a Turquia 1754-68 i a Suècia 1771-74, on sostingué el triomf antinobiliari de Gustau III, contribuí a millorar la situació de França després de la guerra dels Set Anys Ministre d’afers estrangers 1774-87 i hostil a Anglaterra, afavorí la independència dels EUA i féu caure Turgot, que s’hi oposava 1776 Fou un dels artífexs dels tractats de Versalles del 1783 i s’alià amb Espanya i els EUA contra Anglaterra

Nomenat cònsol al Caire, el 1833, la seva intervenció durant l’epidèmia de pesta a Alexandria 1834-35 li guanyà l’amistat de l’hereu del tron, Sa’īd, fill de Mehmet ‘Alī Durant aquest temps s’interessà pel projecte d’obertura d’un canal entre la Mediterrània i la mar Roja Traslladat a Barcelona, com a cònsol 1842-48, intervingué a favor de la ciutat durant el bombardeig d’Espartero 1842 El 1849 abandonà la diplomàcia, i el 1854 obtingué de Sa’īd la concessió de la companyia internacional que havia d’obrir el canal de Suez i explotar-lo El 1876 fundà una companyia per a obrir un canal a Panamà…

Fou preceptor del duc Felip d’Orleans, que, en encarregar-se de la regència de Lluís XV, el nomenà primer ministre 1715-23 Orientà França cap a l’amistat amb Anglaterra i els Països Baixos i l’Imperi formant la Quàdruple Aliança 1718, a fi de frenar les pretensions expansives de Felip V a Itàlia França envaí Espanya després de descobrir Dubois la conspiració de Cellamare Morí durant les negociacions de pau a Cambrai

Del partit radical de Clemenceau, evolucionà cap al socialisme independent Fou ministre d’indústria i comerç i posteriorment de treball i de guerra Es passà a la dreta i fou un dels fundadors del Bloc National, cosa que li permeté d’ésser primer ministre i president de la República 1920-24 Hagué de dimitir a causa de l’oposició radicalsocialista, que li retreia el seu autoritarisme

Fill de pagès, estudià sol abans d’entrar a la facultat de dret de París Esteve Aragó el posà de redactor en cap de “L’Indépendant”, creat a Perpinyà el 1845 Féu campanya contra el prefecte del departament i el general De Castellane Fou elegit representant republicà del departament a l’assemblea constituent el 1848 i després, el 1849, a l’assemblea legislativa Hostil al cop d’estat del 1851, fou expulsat de França El govern del 4 de setembre de 1870 el cridà a la prefectura dels Pirineus Orientals Fou elegit diputat republicà el 1871 i senador el 1876, en companyia d’Emmanuel Aragó Ha deixat…

El terme fou emprat pels alemanys per a designar el tractat de pau Versalles, 28 de juny de 1919 que conclogué la Primera Guerra Mundial, per significar que havia estat imposició dels vencedors i no fruit de negociació Hom també donà aquest nom al tractat imposat a Itàlia pels aliats en acabar la Segona Guerra Mundial

Cap de l’oficina de primeres matèries durant la Primera Guerra Mundial, fundà el partit democràtic partidari de l’aplicació del tractat de Versalles en proclamar-se la República de Weimar Ministre de la reconstrucció 1921 i d’afers estrangers 1922, representà Alemanya a la conferència de Gènova i signà el tractat de Rapallo 1922 Morí assassinat, probablement per uns nazis

Fou governador general d’Algèria i ambaixador de França a Washington 1897 Nomenat mediador en la pau entre els EUA i Espanya 1898, el seu encert en les transaccions li valgué el càrrec d’ambaixador a Madrid 1902-07 Passà a Berlín, des d’on, d’acord amb el seu germà Pierre Paul Cambon París 1843 — 1924, ambaixador a Madrid 1886 i a Londres 1898-1920, preparà l’aliança britànica en cas de guerra amb Alemanya 1912 Fou un dels signataris del tractat de Versalles 1919

Durant la Primera Guerra Mundial passà d’una actitud bellicista a la recerca d’una pau negociada, sense vencedors ni vençuts El 1917 obtingué del Reichstag del qual era diputat des del 1903 una resolució de pau, s’adherí als catorze punts del president Wilson i, en nom d’Alemanya, subscriví l’armistici de Compiègne 1918 Malgrat les oposicions, aconseguí l’acceptació del tractat de Versalles pel gabinet Bauer 1919, del qual fou ministre de finances relacionat, però, amb el món dels negocis, fou acusat de corrupció i hagué de dimitir Fou assassinat pels nacionalistes

Fou jurista financer a Nova York i assessor de la fundació Rockefeller Assistí a la segona conferència de la Haia 1907 i dirigí 1917 una missió especial a Panamà referent al canal el 1919 formà part de la comissió de reparacions de guerra, establerta pel tractat de Versalles Elaborà el pla Dawes i formulà la bipartisan foreign policy , unitat de republicans i demòcrates envers la política exterior dels EUA Dirigí les negociacions per a la signatura del tractat de pau entre els EUA i el Japó 1951 Nomenat secretari d’estat per Eisenhower 1953-59, desenvolupà una política anticomunista, i formà…