Resultats de la cerca

Fundador de la Christlich-Demokratische Union CDU a Hessen 1945, fou vicepresident del comitè director del Consell d’Europa i vicecanceller del govern federal del 1956 El 1961 passà a la presidència del seu partit

Llicenciat en dret per la Universitat de Bonn, exercí d’advocat en aquesta ciutat El 1980 ingressà al Partit Liberal Alemany FDP , de les joventuts del qual fou president de 1983 a 1988 De 1993 a 2000 fou president del partit a Bonn, i posteriorment 1994 al 2001 secretari general i el 2001 en fou elegit president Diputat del Bunsdestag des del 1996, fou cap del grup liberal d’aquesta cambra fins el 2009 Després de les eleccions generals del setembre de 2009, arribà un acord amb la CDU per a formar un govern federal de coalició liberal-conservador presidit per Angela Merkel en el qual, des de…

Era mallorquí, i des dels volts del 1295 residia a Roma a la cort papal El papa Climent V el nomenà vicecanceller de l’Església 1307 abans de fixar la seva seu a Avinyó 1309 Entre el 1306 i el 1307 fou bisbe de Palència amb dispensa de residir-hi a causa del seu càrrec, car continuava vivint a Roma

Es distingí pel seu absolutisme Fou ambaixador a Dinamarca 1774, a Alemanya 1775-78 i a Rússia 1779-1800 des de Sant Petersburg negocià l’aliança austrorussa i el segon i el tercer repartiments de Polònia Vicecanceller d’Àustria 1801-05 participà en el congrés de Rastatt 1803 Pactà la nova aliança amb Rússia 1804 i ingressà en la Tercera Coalició antinapoleònica, però la derrota d’Austerlitz l’obligà a abandonar el govern

Fou president de l’Institut d’Investigació Industrial de Nuremberg i professor d’economia política a la Universitat de Munic Elegit diputat democratacristià i ministre de finances del gabinet Adenauer 1949, fou l’inspirador de la recuperació econòmica de la postguerra “miracle alemany” Vicecanceller 1957, succeí Adenauer el 1963 però, després d’acceptar la coalició amb els liberals 1965, fou desplaçat de la cancelleria pel seu propi partit 1966 L’any 1967 deixà la direcció de la Christlich-Demokratische Union i n'esdevingué president honorari

De família benestant, féu la carrera militar Finida la Primera Guerra Mundial, durant la qual, a Washington, es veié implicat en casos d’espionatge i sabotatge, es dedicà a la política Milità al partit catòlic del centre, en l’ala més dretana, i fou diputat al Reichstag 1921-32 Elevat a la cancelleria 1932, hi féu una política autoritària, expulsà el partit socialdemòcrata i afavorí els nazis Havent dimitit el mateix any, fou vicecanceller de Hitler 1933-34 i ambaixador a Àustria 1934-38 —on treballà per a l’annexió a Alemanya— i a Turquia 1939-44 Absolt al procés de Nuremberg 1946, però…

Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació de la…

Graduat en dret a la Universitat de Viena 1968, des d’aquest any fins al 1975 fou secretari del grup parlamentari democratacristià ÖVP, de la secció econòmica del qual fou posteriorment 1975-91 secretari general Ministre d’afers econòmics 1989-95 i d’afers estrangers i vicecanceller 1995-2000 dels successius governs de coalició amb els socialistes, al febrer del 2000 fou nomenat canceller La decisió d’incloure l’ultradretà FPÖ en la coalició de govern li reportà dures crítiques tant a l’interior del país com internacionals Arran de la dimissió de la vicecancellera d’aquest partit…

Mobilitzat a 17 anys i inscrit al partit nazi, després de la Segona Guerra Mundial cursà dret, i el 1949 es graduà Després d’un període de pràctiques als tribunals de Halle, el 1952 s’establí a la República Federal d’Alemanya, on aviat inicià la trajectòria política com a diputat liberal 1954 Fou vicepresident 1968-74 i president 1974-85 del Freie Demokratische Partei  FDP, liberal, i en el govern socialista-liberal encapçalat per Willy Brandt  fou ministre federal de l’Interior 1969-74, càrrec des del qual hagué d'enfrontar-se al segrest del grup terrorista palestí Setembre Negre que acabà…

El seu nom de naixença era Karl-Herbert Frahm Milità en la joventut socialista i, en ésser nomenat Hitler canceller 1933, fou perseguit i desposseït de la nacionalitat alemanya S'exilià a Noruega, on es naturalitzà amb el nom de Willy Brandt Collaborà en l’organització de les brigades internacionals que intervingueren a la península Ibèrica en la guerra civil de 1936-39 i estigué a Catalunya el 1937 Durant la Segona Guerra Mundial es refugià a Suècia Caigut el nazisme 1945, tornà a Alemanya i s’afilià al partit socialdemòcrata SPD El 1949 fou elegit delegat de Berlín al Bundestag, i el 1957,…