Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Convergència per les Illes
Política
Partit polític fundat al març del 2011.
Té l’origen en la refundació d' Unió Mallorquina , però amb una vocació panbalear més explícita Ideològicament se situa al centre, i posa un fort èmfasi en la problemàtica de les illes sense dependències, i s’inspira en gran part en Convergència Democràtica de Catalunya El seu programa té com a eixos centrals un finançament més just per a les Balears, l’accent en la preservació de la cultura i la llengua, aspecte en el qual reconeix els vincles amb la resta de Països Catalans, la millora i l’assoliment d’un model de turisme sostenible, la gestió de les infraestructures, i la…
Lliga Obrera Comunista
Política
Petit grup polític de l’Estat espanyol, però radicat sobretot a Barcelona, fundat pel desembre del 1973 per elements separats del grup Comunismo.
Secció espanyola del Comitè Internacional de la IV Internacional trotskisme , manté estrets vincles amb el Workers Revolutionary Party britànic i defensa un programa ultraradical —per una república soviètica d’obrers i camperols— i tercermundista Des del 1976, té per òrgan “Prensa Obrera”
nació
Política
Dret
Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.
La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el territori, la llengua, la raça,…
Petar Mladenov
Política
Polític búlgar.
Estudià a la Universitat de Sofia i posteriorment a l’Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou S'implicà en les joventuts comunistes i ocupà diversos càrrecs al Partit Comunista Búlgar Entre els anys 1971 i 1990 fou ministre d’afers estrangers de Bulgària Fou un dels dirigents més fidels a Todor Jívkov, però l’any 1989, després de la caiguda del mur de Berlín, conduí una conspiració dins el Partit Comunista i el forçà a dimitir Inicià una política reformista i, per trencar els vincles amb el passat comunista, liderà la transformació del Partit Comunista en el Partit…
Otelo Saraiva de Carvalho
Militar
Política
Polític i militar portuguès.
Els anys seixanta serví a les colònies africanes d’Angola i Guinea-Bissau, i els anys setanta fou oficial de la plana major del general Antonio de Spínola Fou l’organitzador de la revolució de l’abril del 1974 Ascendit a general brigadier el 1975, esdevingué membre del triumvirat que dirigia l’acció revolucionària, però després de l’intent de rebellió militar esquerrà del novembre, del qual era promotor, fou arrestat En les eleccions presidencials del juny del 1976 fou el segon candidat més votat 16,5%, amb el suport de l’extrema esquerra Fracassà en les eleccions presidencials del 1980 al…
Antonio Garrigues Walker
Política
Advocat i polític castellà.
Inicialment orientat cap a les finances, establí un bufet professional de reconegut prestigi El 1982 fundà el Partit Demòcrata Liberal PDL, del qual fou escollit president i que el 1984 s’integrà al Partit Reformista Democràtic en una operació política impulsada amb Miquel Roca i Junyent a la recerca d’un espai de centre espanyol, però que no reeixí en ser clarament derrotada en les eleccions legislatives del 1986 És vicepresident del grup europeu de la Comissió Trilateral, president de la Fundació José Ortega y Gasset, de la Fundación Consejo de España-EUA i de la Fundación Consejo de España…
Guillermo Lasso

Guillermo Lasso
Política
Economia
Polític equatorià.
Inicià els estudis d’economia a la Pontificia Universidad Católica del Ecuador PUCE, que abandonà amb vint-i-dos anys per treballar a la firma financera ProCrédito, representant a l’Equador de l’empresa panamenya FeCrédito Després de la fusió d’ambdues empreses 1980, que donà lloc a Financiera del Sur, en fou designat vicepresident executiu i, posteriorment, el 1984, president executiu El 1978 creà la seva primera companyia, Constructora Alfa y Omega L’any 1994 assumí la presidència executiva del Banco Guayaquil Pel que fa a la carrera política, ha estat governador de la província de Guayas…
Ernest Bai Koroma
Política
Polític de Sierra Leone.
Graduat el 1976 a Freetown, fou professor d’ensenyament secundari fins el 1978, any que inicià una carrera d’èxit com a agent d’assegurances que el portà al capdavant de Reliance Insurance Trust Corporation Ritcorp, de la qual fou director general del 1988 al 2002 El març d’aquest any esdevingué líder de l’All People’s Congress APC, el principal partit opositor de Sierra Leone, però perdé en les eleccions presidencials del maig davant Ahmad Tejan Kabbah A causa de disputes internes, el 2005 abandonà breument el lideratge de l’APC, però el tornà a recuperar el mateix any En les eleccions…
Ḥasan Naṣrallāh
Política
Dirigent religiós, polític i militar xiita libanès.
Procedent d’una família humil, en esclatar la guerra civil del Líban 1975 anà a viure al sud del país Els anys següents s’uní al moviment xiïta Amal i inicià estudis religiosos a Najaf Iraq, d’on fou expulsat, junt amb altres seminaristes libanesos el 1978 De tornada al Líban, impartí ensenyament religiós al seminari de Baalbek En esclatar la primera guerra del Líban 1982, abandonà Amal i fou un dels fundadors de Ḥizb Allāh , del qual esdevingué un dels líders més carismàtics El 1992 succeí ’Abbas al-Mūsavī a la secretaria general i, sota el seu lideratge, estrenyé els vincles de…
Anders Fogh Rasmussen

Anders Fogh Rasmussen
© OTAN
Política
Polític danès.
Diputat liberal des del 1978, en 1987-90 ocupà el Ministeri Fiscal i en 1990-92 fou ministre d’Economia en el govern de Poul Schlüter, si bé dimití el càrrec per evitar una moció de no-confiança Al capdavant del Partit Liberal, el 2001 guanyà al Partit Socialdemòcrata en les eleccions legislatives Formà aleshores un govern de coalició amb l’ultradretà Partit Popular Danès, que repetí després de les eleccions del 2005 i del 2007 A més de l’adopció de mesures restrictives de la immigració, la seva gestió ha dut a terme una retallada d’impostos, cosa que ha afavorit una bona marxa de l’economia…