Resultats de la cerca

Té els seus inicis en el sistema educatiu i administratiu imposats per la Gran Bretanya a les seves colònies les Antilles, Austràlia, el Canadà anglòfon, Nova Zelanda, l’Índia i diversos països asiàtics, africans i del Pacífic i en l’estatut de llengua oficial i de cultura atorgat a l’anglès durant el període colonial, posició que s’ha mantingut generalment en règim de cooficialitat després de la descolonització Dins d’aquesta literatura cal distingir-ne dues grans expressions segons el substrat d’una banda, la que és conreada majoritàriament en països com ara el Canadà anglòfon, Nova Zelanda…

Renuncià als estudis de literatura a la Universitat de Toronto, als quals retornà per graduar-se el 1974 i doctorar-se el 1981, després de treballar diversos anys en el camp de les arts gràfiques El 1986 estudià grec clàssic a la Universitat de Saint Andrews Escòcia Ha estat professora de literatura clàssica, literatura comparada i escriptura creativa en diverses universitats nord-americanes i canadenques La seva obra té com a referència i model els clàssics grecs i romans, i sovint no estableix una línia de demarcació clara entre poesia, assaig, crítica, novella o teatre Cal esmentar-ne Odi…

Filla d’emigrants noruecs, el seu pare fou un destacat estudiós de l’emigració noruega als Estats Units Durant la joventut passà llargues temporades a Noruega, i es diplomà en arts a Bergen De tornada als Estats Units, es graduà en història al St Olaf College de Minnesota 1977 El 1978 anà a Nova York, on prosseguí la formació literària, mentre es guanyava la vida amb feines diverses Publicà també els primers poemes 1981, reunits el 1983 en el volum Reading to You , i el 1986 es doctorà en literatura anglesa per la Universitat de Columbia Casada amb l’escriptor Paul Auster  1987, i dedicada…

Després de graduar-se per la Universitat de Harvard 1991, els dos anys següents collaborà al setmanari alternatiu Village Voice , i posteriorment en altres publicacions com ara el diari The New York Times o les revistes The New Yorker  i  Granta La seva narrativa combina elements de la ciència-ficció, el gènere fantàstic i la novella històrica, amb els quals construeix una realitat alternativa que té en el seu centre la comunitat afroamericana, a la qual ell mateix pertany Després de la seva primera novella The Intuitionist 1999, publicà John Henry Days 2001, Apex Hides the Hurt 2006, Sag…

Graduat en anglès per la Universitat de Columbia 1960, treballà a l’Actor’s Studio com a tècnic de producció, on estrenà la seva primera obra,  This Side of the Door Posteriorment, amb una producció centrada a Broadway, satiritzà la rigidesa de costums i la intolerància, i es posicionà en contra de la guerra del Vietnam i a favor de la lluita pels drets civils El 1964,  And Things That Go Bump in the Night desencadenà una onada d’indignació per la visió sense eufemismes i l’acceptació de l’homosexualitat Les seves obres següents Next , 1967 Sweet Eros , 1968 Where Has Tommy Flowers Gone ,…

Durant la Segona Guerra Mundial treballà per al Foreign Office i la Royal Navy Enviada després un temps a Ceilan actualment Sri Lanka, publicà la primera narració, en una revista, als dinou anys Casada amb un empresari escocès, obtingué un renom discret amb les seves narracions i novelles, generalment sota el pseudònim de Jane Fraser , que emprà fins el 1963 The Brown Fields , 1951 A Secret to Tell , 1955 The Keeper’s House , 1963 Wild Mountain Thyme , 1979 Ja amb el seu nom, l’any 1987 publicà el que seria el seu gran èxit, The Shell Seekers , novella que aconseguí una projecció…

És dins els límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a 2010 m d’altitud, situat al costat oriental de l’estany del mateix nom Propietat del Conselh Generau d’Aran, és un refugi guardat amb capacitat per a vuitanta persones, i dotze en absència dels guardes Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda amb el nom de Carros de Foc i es troba en la ruta del GR-11, a més de servir de base per a les ascensions al massís del Besiberri i el Montardo

Situat al parc natural del Cadí-Moixeró, a 1640 m d’altitud sota la Tosa d’Alp L’edifici fou una casa de pagès deshabitada, que la Unió Excursionista de Catalunya de Bagà condicionà com a refugi, inaugurat el 25 de setembre de 1955 Té una capacitat de cinquanta places i és punt de pas del sender GR-150, que dona la volta a les serres del Cadí i del Moixeró

Situat a prop del torrent de la Comabona, poc abans d’arribar a les pistes d’esquí de Rasos de Peguera, a 1805 m d’altitud Impulsat pel Centre Excursionista Montserrat, de Manresa, fou inaugurat el 9 de desembre de 1933 per donar servei als esquiadors que anaven als Rasos de Peguera Té una capacitat de trenta-dues places