Resultats de la cerca

Fou amic de Tennyson que li dedicà Tiresias ,Thackeray, Spedding i WB Donne A part el diàleg platònic Euphranor 1851 i una collecció d’aforismes Polonius , 1852, publicats com a anònims, traduí Èsquil, Sòfocles, Calderón i els poetes perses Giamī i Farī ad-din ‘Atār La seva obra capital és The Rubáiyát of Omar Khayyám 1859, adaptació lliure del persa

Impressor i home de negocis, s’establí a Londres La seva iniciació en la literatura fou de forma accidental, després de respondre a la comanda de dos amics que li havien demanat un epistolari per a gent illetrada L’obra, titulada Letters Written to and for Particular Friends, on the Most Important Occasions 1741, inaugurava un estil epistolar propi, del qual es valgué per a escriure Pamela or Virtue Rewarded 1740-41, obra que superà en èxit l’anterior i amb la qual fou conegut a Europa en part a través de l’òpera de Piccinni La buona figliuola 1760 La seguí Clarissa 1747-48 La…

Adherit a l' imatgisme , escriví Collected Poems 1928, The English Novel 1930, assaig crític, una trilogia sobre Caterina Howard i The Good Soldier ‘El soldat bo’, 1915, novella Després de la Primera Guerra Mundial publicà novelles de guerra, com No more Parades ‘Prou parades’, 1925 Fundà l’"English Review” 1908 i, a París, la “Transatlantic Review”, literària Fou un elegant estilista, influït per Henry James i Joseph Conrad, sobre els quals escriví assaigs 1914 i 1924

Autor prolífic, de qualitat irregular, inscrit dins el corrent romàntic, és conegut principalment per la seva novella The Last Days of Pompeii ‘Els darrers dies de Pompeia’, 1834, on reconstrueix amb minuciositat i amb un estil grandiloqüent el món romà

La seva poesia mostra la influència d’Edmund Spenser, i ell, per part seva, influí, en un grau menor, en John Milton i en John Keats És conegut, sobretot, per Britannia's Pastorals ‘Les pastorals de Britània’, 1613-16 i The Shepherd’s Pipe ‘La gaita del pastor’, 1614

El 1665 fou nomenat secretari de l’Almirallat Acusat d’haver pres part en el “Popish Plot” 1679, fou empresonat a la torre de Londres És conegut pel seu Diary 1660-69, obra en llenguatge xifrat de caire purament personal que presenta una visió de la vida quotidiana d’una època

Publicà més de dues-centes novelles policíaques, en gran part protagonitzades pel detectiu Rick Holman, literàriament de poc valor, però d’àmplia popularitat

La seva obra narrativa, molt prolífica, destaca per un agut sentit crític i satíric del seu món Cal destacar-ne Hemlock and After 1952, Anglo-Saxon Attitudes 1956, The Old Men at the Zoo 1961, No Laughing Matter 1967 i As if by Magic 1973

Educat a Cambridge, en 1951-61 visqué a Sud-àfrica, d’on fou expulsat per denunciar l’ apartheid Novament al Regne Unit, ensenyà en una escola tècnica fins el 1971, que publicà la seva primera novella, Riotous Assembly , a la qual seguí Indecent Exposure 1973, dues sàtires de la segregació racial a Sud-àfrica És autor també de Porterhouse Blue 1974, sàtira del món universitari anglès, de la qual publicà una seqüela el 1995 Grantchester Grind i que fou adaptada com a sèrie de televisió Amb Wilt 1976, que es nodrí de la seva experiència com a docent, assolí un gran èxit, i en publicà les…

Estudià a les universitats de Londres i Cambridge El seu primer volum, Fighting Terms 1954, palesava una agressivitat, que amb el seu posterior trasllat als EUA —on s’installà definitivament l’any 1960 és considerat un poeta angloamericà—, es concretà en The Sense of Movement 1957, apologia de la joventut inconformista que li valgué el premi Somerset Maugham Els seus volums posteriors —on emprà una versificació genuïnament americana— My Sad Captains 1968 i Positives 1966, confirmaren el seu talent En Jack Straw’s Castle 1976 el seu to és ja molt més suau, sense perdre però, la seva força…