Resultats de la cerca

El seu primer recull, Poems 1953, despertà un gran interès, i l’any següent guanyà el premi Somerset Maugham amb el recull A Way of Looking 1955 Generacionalment estigué vinculada al grup The Movement En el volum Celebrations and Elegies 1982, defuig les formes més tradicionals, tot i que no fou una poetessa experimentadora Posteriorment publicà The Mind Has Mountains 1966 i Extending The Territory 1985 Rebé el premi WH Smith per Collected Poems 1953-85 1986

Visqué malalta a Londres, on publicà A Drama of Exil ‘Un drama de l’exili’, 1845 i fugí a Itàlia amb Robert Browning, amb el qual es casà La seva poesia combina el lirisme romàntic amb l’erudició sovint abstracta Es destacà, sobretot, per la sinceritat personal dels Sonnets from the Portuguese ‘Sonets del portuguès’, 1847 i com a narradora amb un gran sentit de la ironia en la novella en vers Aurora Leigh 1847

La seva obra és, en bona part, una exaltació del paisatge escocès i revela una gran sensibilitat en la descripció de les seves precises observacions de la natura Cal destacar Stone and Flower 1943, The Year One 1952, Collected Poems 1956, The Lost Country 1971, On a Deserted Shore 1973 i The Oval Portrait and Other Poems 1977 Es dedicà també a la crítica literària i publicà, entre altres estudis, Blake and Tradition 1969 Cal esmentar també els llibres de memòries Farewell Happy Fields 1973, The Land Unknown 1975 i The Lion's Mouth 1977

Germana de Dante Gabriele, collaborà en la revista The Germ 1850, manifest del moviment prerafaelita Esperit profundament religiós, la seva poesia és un exponent de la seva sensibilitat De la seva obra cal esmentar Goblin Market 1862, The Prince's Progress 1866 i New Poems 1896

Tota la seva obra és un intent constant de renovació, que féu conèixer amb Façade 1922 Anomenà la seva poesia Patterns and Sounds , i movent-se dins el simbolisme donà valor primordial a la semàntica, com en Gold Coast Customs 1929, i creà una poesia molt allunyada de la dels seus contemporanis Són remarcables els volums sobre el temps de guerra, Street Songs 1942, Green Songs 1944 i Songs of the Cold 1945

El 1957 publicà el seu primer recull The Hawk in the Rain 1957, centrat en la lluita per la supervivència i els impulsos elementals, idees que exposa, amb un llenguatge directe, a través d’allegories protagonitzades per animals La mateixa temàtica predomina en la seva producció poètica posterior Lupercal 1960, Animal poems 1967, Crow 1971, Prometheus on His Grag 1973, Moortown 1979, Under the North Star 1981 i Flowers and Insects 1986 És també autor de llibres per a infants i obres teatrals Casat amb la poetessa Sylvia Plath , el seu darrer recull de poemes, Birthday Letters 1998…

Educada en un ambient d’una gran cultura literària, molt aviat decidí d’ésser escriptora, bé que fins a 33 anys no publicà la seva primera novella, The Voyage Out 1915 Òrfena de pares el 1904, es traslladà amb els seus tres germans al barri londinenc de Bloomsbury, d’on sorgí el nom del conegut grup intellectual anglès, amb un membre del qual, Leonard Woolf, es casà 1912 Començà com a crítica literària de The Times Literary Supplement , revista setmanal, on publicà la major part dels seus assaigs, aplegats primerament en dos volums, The Common Reader 1925 i 1932 La segona novella, Night and…

Literatura catalana Un dels fets més rellevants de l’any literari català va ser la publicació de Jo confesso , la nova novella de Jaume Cabré Després de l’èxit nacional i internacional que va assolir fa set anys amb la seva novella anterior, Les veus del Pamano , la nova publicació va despertar una enorme expectació, poc habitual entre els llançaments editorials catalans En menys d’una setmana es van esgotar gairebé els 18000 exemplars de la primera edició i l’editorial va anunciar un nou tiratge de 5000 exemplars més L’estratègica aparició de la novella, pocs dies abans de l’inici de la…

2018, l’any sense Nobel Setanta-cinc anys després, l’Acadèmia sueca va tornar a deixar-nos sense premi Nobel de literatura, i aquest cop no va tenir tota una Segona Guerra Mundial com a excusa De fet, les raons van ser força més vergonyoses Arran d’un article al diari Dagens Nyheter , en què es deia que el fotògraf francès Jean-Claude Arnault, marit de l’acadèmica Katarina Frostenson, havia agredit sexualment durant els darrers vint anys almenys divuit dones, incloent-hi dues violacions, el club cultural més famós d’Europa va entrar en fallida Pel que sembla, Arnault va cometre diverses d’…