Resultats de la cerca

Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys seixanta

Format els anys seixanta prop la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d’urbanització, pertanyia a l’antic municipi de la Canonja, incorporat a Tarragona el 1964 Sorgí en establir-s’hi un gran nombre d’immigrants treballadors dels polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou, i vint anys després la població s’havia quadruplicat posteriorment, ha tendit a minvar El 2010 tornà a formar part del nou terme municipal de la Canonja

Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La construcció de l’…

El 1899, any en què la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps, hi arribà el tramvia elèctric L’església, obra de Josep de la Concepció, formava part de l’antic convent de carmelitans de Santa Maria de Gràcia 1626, anomenat també Josepets, el qual convent fou lloc fortificat fins el 1714 L’avinguda de la República Argentina fou urbanitzada el 1910 Els anys setanta, l’obertura del primer cinturó de ronda i la reordenació consegüent de la plaça de Lesseps fragmentaren definitivament el barri

El 2003 se’n construí una altra, de costat, de 50 m, que hom anomena Nova Escullera

Fundat el 1878 per Manuel Solé, fou un dels primers gimnasos de Barcelona S’hi practicava la gimnàstica, tenia una sala d’esgrima que dirigí Josep Bea i Joan Baptista Grau, disposava de banys i oferia servei d’hidroteràpia i massatge Hi anava la burgesia catalana i al final del segle XIX organitzà vetllades gimnàstiques, recreatives i culturals Fou pioner en la implantació de diferents esports a Barcelona i a les seves installacions es gestaren nombroses entitats esportives L’any 1899 acollí la sessió constitutiva en què Joan Gamper fundà el FC Barcelona, i fou seu del club blaugrana 1899-…

Situada a l’anella olímpica de Montjuïc, fou construïda per l’Ajuntament de Barcelona per a la celebració dels Campionats d’Europa de natació, salts i waterpolo del 1970 i prengué el nom del pioner de la natació catalana i espanyola Constava de tres piscines a l’aire lliure la principal, de 50 × 22 × 2,25 m la de salts, de 25 × 20 × 5,10 m, i la d’escalfament, de 25 × 20 × 1,15 m, que s’inauguraren el 1969 La installació original fou escenari de cinc Campionats absoluts d’Espanya de natació i d’importants competicions de waterpolo i de natació sincronitzada El 1990 fou remodelada per a…

Fou construïda per la Diputació Provincial de Barcelona en l’espai que ocupà l’anomenada piscina de l’Escola del Treball, actualment Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial Fou la primera piscina coberta de 50 m destinada a l’esport que es construí a l’Estat espanyol S’inaugurà el 1966 i actualment està administrada per la Federació Catalana de Natació

Fou inaugurada el 1966 i enderrocada el 2003 El seu element principal era una piscina de 33,33 × 17 m dissenyada per a la natació esportiva Estigué cedida en usde-fruit al Club Natació Montjuïc, que la utilitzà fins el 1979, any en què disposà d’installacions pròpies