Resultats de la cerca

És autor d' An Historical and Chronological Deduction on Trade and Commerce 1762, que fou reeditada el 1764, ampliada per William Combe 1787-88 i continuada per Macpherson 1805 i que fou utilitzada pels economistes clàssics anglesos

Monjo benedictí a Solesmes i a Farnborough, passà després al clergat secular Collaborà amb FCabrol en els Monumenta Ecclesiae liturgica , i el succeí en la direcció del Dictionnaire d'archéologie chrétienne et de liturgie Publicà una Histoire des Conciles d’après les documents originaux 1907-21, traducció, molt refeta i ampliada, de l’obra de KHefele Escriví també L’Espagne chrétienne 1906

Degà de la facultat de lletres de Clarmont d’Alvèrnia De vegades superficial i amb mentalitat oficialista, tingué, però, el mèrit d’haver encetat temes inèdits d’història institucional La Junte Supérieure de Catalogne , 1910 Le Conseil de Castille au XVIIIe siècle , 1902 L’Espagne de l’Ancien Régime , edició ampliada, 1925-28 A més de nombrosos articles sobre arxivística, història eclesiàstica i de l’art i la literatura, cal assenyalar, també, les obres Don Carlos d’Aragon, prince de Viane 1889, Barcelone et les grands sanctuaires catalans 1910, La Catalogne de 1808 à 1812 1911…

Passà setze anys a Cuba, des d’on collaborà a La Llumenera de Nova York De retorn, dedicà estudis a la seva vila natal Noticias de Blanes , 1884 Etología de Blanes , 1886 Ressenya històrica de la vila de Blanes , 1882, ampliada a la Història de Blanes des del segle XIV fins als nostres dies , inacabada Collaborà amb poemes, narracions de tipus anecdòtic, sentimental o folklòric entre les quals hi ha Memòries d’un hereu i La pubilla i articles erudits “Les cançons populars”, un allegat contra el canvi de llengua en el repertori popular al Butlletí de l’Associació Excursionista…

Fou professor de literatures clàssiques a les universitats d’Estrasburg 1859-62 i Montpeller 1862-69 Publicà diversos treballs sobre literatura grega, civilització cèltica i diferents llengües i literatures romàniques medievals entre d’altres, Renaissance de la poésie provençale à Toulouse au XIVe siècle , 1861 Romans Elégie sur l’emprisonnement du prince de Viene , 1862 Escriví tres novelles en francès A l’ Essai sur l’histoire de la littérature catalane 1857, reedició ampliada el 1858 traducció catalana parcial el 1869 i completa el 1910, planteja l’existència d’un «caràcter nacional» que…

Autonomista, lluità pel retorn a la Constitució del 1812, que havia garantit la independència de l’illa En el Catechismo político siciliano 1839 sostingué l’existència de dret del regne de Sicília, alhora que preconitzà una federació d’estats italians El 1842 publicà Un periodo della istoria siciliana del secolo XIII que, en una edició ampliada, fou reeditada l’any següent a París sota el títol La guerra del Vespro Siciliano , obra encara vigent i en la qual utilitzà àmpliament la Crònica de Bernat Desclot, amb què contribuí en gran part al seu redescobriment entre els erudits El ferotge atac…

Abans de la divisió administrativa del 1984, formava part del barri de Sarrià, on actualment limita per la banda de llevant És separat del barri de les Corts per la Diagonal i, a la banda de muntanya i per ponent, limita amb la serra de Collserola, de la qual inclou el puig de Sant Pere Màrtir Li dona el nom el monestir de Pedralbes Al començament del segle XX hom inicià la urbanització d’aquest sector amb l’obertura del passeig d’Elisenda de Montcada, el viaducte damunt la riera Blanca 1910, el projecte de tramvia elèctric de la plaça de la Bonanova al monestir de Pedralbes 1916, el…

Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament almenys per als cronicons catalans, a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari Exemples d’aquest tipus mitjà i intermedi són la Chronica de Joan de Bíclarum que historia del 567 al 592 i la Crònica del Racional , del municipi barceloní amb anotacions des del 1311 fins al 1417, ambdues en llatí En realitat, hi ha texts com el Cronicó valencià i el Barcinonense IV o de Mascaró que presenten, en els…

Nascut en el si d’una família vinculada al món intellectual i artístic —el seu avi, Josep Massot i Planes , músic, es dedicà a recopilar el cançoner popular de Mallorca, que Massot i Muntaner publicà el 1984 Cançoner musical de Mallorca —, de petit tingué contacte amb l’ambient literari de l’illa a partir de les lectures dels seus principals autors i dels contactes que la família hi tenia a partir d’un saló literari que la seva tia àvia, poeta, mantingué durant els anys més tèrbols del franquisme, i que fou freqüentat, entre d’altres, per Maria Antònia Salvà El 1958 inicià estudis de lletres…

Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum 1532  Des…