Resultats de la cerca

A l’origen era una capella comtal, situada prop de l' estrata Francisca Consta el 965 una petita comunitat clerical que tenia cura de l’església de Sant Pere el 978 el comte Borrell la cedí, juntament amb un mas, a Sant Serni de Tavèrnoles El 1268 el lloc encara pertanyia a Tavèrnoles, però sense rastre de comunitat local

Lloc de caceres reials, hi fou construït un primer palau el 1405 Entre el 1547 i el 1558 hi fou edificat el palau actual, restaurat després d’un incendi el 1614 i reformat definitivament el 1772 És un edifici de planta rectangular amb torres als angles i tres patis interiors Residència de  Francisco Franco  1939-75, a l’actual barri homònim cresqué la zona residencial de Mingorrubio per a la seva guàrdia personal L’octubre del 2019 foren traslladades al cementiri de Mingorrubio les despulles del dictador, procedents del Valle de los Caídos Actualment el palau és un museu i també una de les…

Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys seixanta

Assentat a la dreta del Nerbion, és seu d’una universitat, fundada el 1866 pels jesuïtes, la qual té facultats de filosofia i lletres, dret, ciències polítiques i econòmiques, teologia i informàtica

Format els anys seixanta prop la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d’urbanització, pertanyia a l’antic municipi de la Canonja, incorporat a Tarragona el 1964 Sorgí en establir-s’hi un gran nombre d’immigrants treballadors dels polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou, i vint anys després la població s’havia quadruplicat posteriorment, ha tendit a minvar El 2010 tornà a formar part del nou terme municipal de la Canonja

S'hi troba la basílica d’Atocha i una important estació ferroviària El 24 de gener de 1977 pistolers vinculats a l’organtzació d’extrema dreta Fuerza Nueva hi perpetraren en un despatx d’advocats laboralistes de Comissions Obreres i de membres del Partido Comunista de España  l’anomenada matança d’Atocha , amb cinc víctimes mortals i quatre ferits, un dels crims més massius que es produïren durant la Transició

Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La construcció de l’autopista de…