Resultats de la cerca

Era inicialment un petit nucli amb nombroses alqueries i barraques disseminades per l’horta El seu origen fou el santuari dedicat a la Mare de Déu de Montolivet imatge pintada que una llegenda fa procedent de la muntanya de les Oliveres de Jerusalem, existent ja al s XIV El 1572 Juan de Ribera intentà de fundar-hi un convent de franciscans descalços, però davant l’oposició dels llauradors hagueren d’establir-se a Sant Joan de la Ribera Fins el 1720 es mantingué l’hostatgeria, que sovint fou destinada a llatzeret del grau de València L’església fou reedificada en 1767-71 i fou decorada amb…

Antiga partida rural, esmentada ja en el Repartiment, es formà com un raval pròxim al monestir de la Saidia, que amb el temps es fusionà amb el de l’Alcúdia de València Fou urbanitzat a la primera meitat del s XIX, i a mitjan segle hi fou bastida l’església del Roser, sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de València Resten pocs carrers del nucli primitiu, absorbits pel creixement urbà modern

Amb el Cabanyal forma l’aglomeració septentrional del port de València Havia estat habitada tradicionalment per obrers, i s’hi havia mantingut un nodrit poblament de pescadors, que fins i tot regentaven una petita llotja de peix La decadència de l’activitat pesquera —retratada per Sorolla, que hi tingué un monument, avui en ruïnes, i descrita per Blasco i Ibáñez, que hi tenia la casa d’estiueig—, juntament amb el desordre urbanístic, feren de la Malva-rosa durant molt de temps un barri sense serveis i força degradat

El 1720 hom hi traslladà el llatzeret del Grau de València, que fins aleshores havia estat ubicat a Montolivet Al llarg del segle XIX esdevingué lloc d’estiueig de famílies valencianes hom hi bastí un parc públic però la construcció del port malmenà la platja, i ha restat com a barri de pescadors i de treballadors del port Actualment és mal dotat de serveis i d’equipament i deficientment urbanitzat

Format a partir de la fi del s XVIII, tenia ja 300 coves a l’acabament del XIX

Després de la conquesta cristiana aquest sector urbà actuals carrers de la Bosseria, del Moro Seit, de Sant Miquel, començament del de Cavallers i de Quart, etc s’anomenà l’Alcúdia , per tal com era el lloc més elevat de la ciutat En repoblar-se aquesta, els musulmans foren reduïts a un barri extramurs, a l’W, al sector que ara es diu el Tossal o el Tros Alt Fins el 1356 romangué fora de les muralles, però amb la construcció de la nova muralla aquesta moreria hi restà dins L’estructura dels carrers s’ha mantingut semblant des del s XIV, amb carrers estrets i cases velles i pobres, pròpies…

S'allarga sobre l’antiga carretera de València al port d’Almansa, en la unió amb la de Paiporta La construcció del nou curs del Túria l’ha deixat just a la vora dreta Era una prolongació, a la vora de la carretera, de cases amb una rodalia rural als darrers decennis ha perdut part del seu aspecte amb la construcció de blocs i s’ha ampliat cap al S del nucli urbà, ja quasi unit al del conjunt Sedaví-Benetússer-Alfafar