Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
la Venta del Sombrerer
Barri
Barri i antiga alqueria del municipi de Foios (Horta del Nord), al NW de la vila.
la Venderia
Barri
Barri de la vila de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), al voltant de la carretera de Caldes de Montbui a Moià.
el Parc de la Vall d’Hebron
Els Mistos, escultura de Claes Oldenburg i Coosje Van Bruggen, al parc de la Vall d’Hebron de Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial perifèric de Barcelona situat als vessants de la serra de Collserola, sota l’indret on hi havia el monestir de la Vall d'Hebron, vora l’antic camí de Sant Genís dels Agudells, al districte d’Horta.
Format per grans blocs d’habitatges, ocupa part de l’extens polígon qualificat pel pla comarcal del 1953 com a parc urbà i ciutat jardí intensiva Un pla parcial 1964, presentat per una immobiliària del grup de JMFigueras i Bassols, canvià la qualificació d’aquest sector Impugnat aquest pla parcial, el 1967 el ministeri de l’habitatge desestimà la modificació del pla comarcal això no obstant, el 1976 fou aprovat de nou El 1977, davant el projecte d’edificació d’un altre sector del polígon, els veïns demanaren de nou la suspensió del pla parcial del 1964 No fou fins el…
Vallcarca
Barri
Barri de Barcelona, situat a l’antic terme municipal d’Horta, al límit amb el de Gràcia, entre l’avinguda de la República Argentina i el passeig de la Vall d’Hebron.
El nucli més antic és el de la Farigola, situat entre el Coll i la riera de Vallcarca , al voltant del qual a la fi del s XIX s’anà configurant un dels barris d’estiueig de la menestralia barcelonina urbanització de Can Falcó, en terres del baró de la Barre de Flandes Format per cases de planta baixa, alguna petita indústria, torres sobretot als carrers de Gustavo Bécquer i del Baró de la Barre i camps, s’hi inicià a partir dels anys cinquanta un lent procés d’edificació en alçada Es comunica amb la Vall d’Hebron per l’avinguda de l’Hospital Militar antiga riera de Vallcarca, amb el barri…
Vallbona
Sector agrícola del barri de Vallbona (Barcelona)
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial obrer i perifèric de Barcelona que, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar, limita amb el terme municipal de Montcada i Reixac i és separat i aïllat del barri de la Torre del Baró per l’autopista de Barcelona a Perpinyà (els comunica un tub metàl·lic per sota de l’autopista).
Es formà dins l’antiga quadra de Vallbona i la important propietat rural dels Pinós, que al s XIX passà a la família Sivatte 1873, que es dedicà a partir d’aleshores al negoci de l’especulació d’aquestes terres L’edificació d’aquest sector s’inicià el 1920 amb la construcció d’algunes torres d’estiueig per a la menestralia andreuenca A partir del 1955 hi fou iniciada l’edificació de casetes, la majoria d’autoconstrucció, per immigrats a la recerca d’habitatges a bon preu És mancat dels principals equipaments urbans Té associació de veïns, que forma part de la de Nou Barris i que…
Los Dolores de Catral
Barri
Barri del municipi de Catral (Baix Segura), al límit amb el terme de Callosa de Segura, contigu al poble de Los Dolores de Callosa
.
Los Dolores de Callosa
Barri
Barri del municipi de Callosa de Segura (Baix Segura), al límit amb el terme de Catral.
L’església dels Dolors esdevingué parròquia el 1952
les Coves de Benimàmet
Barri
Barri de Benimàmet, dins el municipi de València, format per més de 750 coves obertes als darrers turons que limiten a ponent l’horta de València.
Format a partir de la fi del s XVIII, tenia ja 300 coves a l’acabament del XIX
Bergús
Barri
Barri del municipi de Cardona (Bages), situat a 635 m d’altitud, al pla de Bergús
.
L’església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic, sembla que existia com a cella el 889, any que fou donada a Sant Joan de les Abadesses Des de molt antic en depenien masos com la Coma i posteriorment Can Garriga, Altemís, Lordella, Centelles, Palau, Odet i Fontelles És un sector on hi ha estacions neolítiques els clapers d’Altemís, la barraca dels Moixonaires, la Coma de Fontelles, el Mercat de Calaf