Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
el Remei
Barri
Barri obrer i perifèric de Badalona (Barcelonès), a l’W del centre urbà, al límit amb Sant Adrià de Besòs.
És afectat per la insalubritat atmosfèrica provinent de les nombroses indústries localitzades en aquest sector, i és deficitari d’equipament urbà Vers el 1962 hom hi edificà el polígon Sant Roc, de l’Obra Sindical, travessat després per l’autopista de Mataró
la Catalana
Barri
Barri de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), a la dreta del Besòs, vora la mar, dins l’àrea prevista com a parc públic (300 ha) al pla Cerdà.
Sorgí el 1922 al costat de la zona industrial de la central tèrmica de la Catalana Companyia de Fluid Elèctric El terreny fou urbanitzat i parcellat d’acord amb la idea de la caseta i l’hortet Emplaçat en plena zona verda pla comarcal del 1953 i afectat per inundacions 1962, ha sofert una progressiva deterioració Ha estat proposada la seva transformació en zona residencial
el Port de Cambrils
el port de Cambrils
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim de la vila de Cambrils (Baix Camp), situat a l’esquerra de la desembocadura de la riera d’Alforja, a 1 km del nucli principal, amb el qual està unit per les noves edificacions.
El petit port pescador i actualment també esportiu fou refet i ampliat els anys trenta hi ha també un alfòndec per al peix El port ha esdevingut el nucli del municipi més afectat pel boom turístic els hotels, apartaments i urbanitzacions segueixen la línia de platja de Vilafortuny, fins a Salou, i la de l’W, fins a Mont-roig L’església parroquial és dedicada a sant Pere
la Prosperitat

Monument a Josep Anselm Clavé al barri de la Prosperitat, Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona (Barcelonès) situat entre l’avinguda Meridiana, via Favència, via Júlia i passeig de Valldaura, al sector N de Sant Andreu de Palomar.
El territori fou ocupat fins a la Primera Guerra Mundial per camps de conreu, algunes masies i torres de la burgesia i menestralia de Sant Andreu Afectat per les onades migratòries dels anys vint i quaranta, fou iniciat, en aquest sector, un tipus de poblament barraquista i anàrquic La formulació d’un pla parcial d’ordenació urbana 1957 desencadenà un important procés de creixement d’aquest sector, amb l’edificació de cases de pisos i blocs, que no ha anat acompanyada, però, de la dotació dels equipaments urbans prevists en aquest pla
Ègara

Vista aèria de Terrassa
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Terrassa, al NE de la ciutat, entre la carretera de Castellar del Vallès i la riera de les Arenes i el carrer de Jaume I.
Format en 1952-60 per blocs d’habitatges dits Grup Ègara , ha donat nom a una zona més extensa, mixta d’habitatge 60% de la superfície edificada, amb edificis plurifamiliars i indústria 37,9%, aquesta darrera al costat de la carretera Hi predominen els edificis d’una planta 89,5% La població, en gran part immigrada, és obrera en el 89% El barri ha estat afectat periòdicament per les inundacions de la riera de les Arenes L’equipament urbà és deficitari L’empresa AEG 1 800 treballadors és una de les més importants de la zona
la Guineueta
Barri
Barri de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), al límit amb el d’Horta, construït prop de l’antiga masia de can Guineueta
.
Afectat en part pel pla parcial del 1962, s’ha convertit en zona residencial urbana semiintensiva 500/600 h/ha, malgrat que el 1953 havia estat classificada com a ciutat jardí intensiva 200 h/ha Dins el barri hi ha el parc de la o de Can Guineueta 1968 Entre la via Favència i la carretera Alta de les Roquetes hi havia el nucli de Can Guineueta Vell o la Guineueta Vella , conjunt no urbanitzat de cases d’una sola planta, sorgit els anys quaranta, que foren expropiades durant els anys setanta per a construir en aquell indret el polígon o barri de Canyelles
Llefià
Barri
Barri de Badalona, situat a l’extrem sud-occidental del municipi; el terreny, argilós, té pendents i desnivells apreciables, produïts per antigues explotacions de rajoleria i ceràmica.
Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La construcció de l’…
el Guinardó

Seu del districte Horta-Guinardó, a Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona situat al vessant E de la muntanya Pelada, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals.
Li donà el nom el mas Guinardó —avui centre cultural del barri—, esmentat ja des de l’edat mitjana El barri es començà a formar el 1896, amb la urbanització de les terres del mas Guinardó i les del mas Viladomat, fora del traçat del pla Cerdà Els anys trenta era habitat per famílies de classe mitjana i format conjuntament per cases de pisos i habitatges unifamiliars Ha estat afectat, per un procés d’ocupació progressiva, per cases de pisos que l’han densificat extraordinàriament Havia estat zona mixta d’habitatge i indústria, la qual ha desaparegut quasi totalment La rambla de Volart és l’eix…
la Riera
Barri
Barri de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), conegut popularment amb el nom de Tam-tam, situat vora el Llobregat i afectat per les periòdiques inundacions d’aquest riu.
Fou urbanitzat a partir del 1922, i inicialment fou destinat a cases d’habitació temporal per a actors de teatre El travessen la línia dels Ferrocarrils Catalans sense pas a nivell i un branc, descobert, del canal de la Infanta És l’únic nucli que té possibilitats d’expansió