Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
el Tossal
Barri
Barri de la ciutat de València, situat al centre històric, en l’antiga zona musulmana.
Després de la conquesta cristiana aquest sector urbà actuals carrers de la Bosseria, del Moro Seit, de Sant Miquel, començament del de Cavallers i de Quart, etc s’anomenà l’Alcúdia , per tal com era el lloc més elevat de la ciutat En repoblar-se aquesta, els musulmans foren reduïts a un barri extramurs, a l’W, al sector que ara es diu el Tossal o el Tros Alt Fins el 1356 romangué fora de les muralles, però amb la construcció de la nova muralla aquesta moreria hi restà dins L’estructura dels carrers s’ha mantingut semblant des del s XIV, amb carrers…
la Maurina
Barri
Barri del municipi de Terrassa (Vallès Occidental).
Situat a l’W de la ciutat, s’originà a partir delscarrers d’enllà de la Rambla, durant la fase expansiva dels anys quaranta
el Romeu
Barri
Antic barri cristià o mossàrab de la ciutat de Lleida, el nom del qual es conservà després de la conquesta fins a la fi de l’edat mitjana, encara que, en part, esdevingué residència de la comunitat musulmana mudèjar.
Comprenia la zona urbana entre el carrer de Cavallers i les travesseres que duen les aigües vessants vers la parròquia de Sant Llorenç, enfront, per tant, de la Cuirassa o call jueu La confluència dels carrers de Cavallers —dit el Romeu — i Major era anomenada el Peu del Romeu , que inicialment eren uns porxos i que des de mitjan s XIV esdevingué una plaça
el Poblenou de la Salut
Barri
Barri de Sabadell, situat al NE de la ciutat, a 5 km del centre.
S'estén a banda i banda de la carretera de Polinyà, una mica més enllà del santuari de la Salut de Sabadell Una gran part dels habitatges foren construïts pels propis residents al començament dels anys cinquanta Els terrenys eren d’un sol propietari, que els anà venent les parcelles a terminis Segons el pla general d’urbanisme vigent no s’hi podia edificar, prohibició que encara es manté, cosa que impedeix el creixement del barri Quasi tot el terreny té un fort pendent, els carrers no són asfaltats i hi manca, a més, la majoria dels serveis…
Vallbona

Sector agrícola del barri de Vallbona (Barcelona)
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial obrer i perifèric de Barcelona que, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar, limita amb el terme municipal de Montcada i Reixac i és separat i aïllat del barri de la Torre del Baró per l’autopista de Barcelona a Perpinyà (els comunica un tub metàl·lic per sota de l’autopista).
Es formà dins l’antiga quadra de Vallbona i la important propietat rural dels Pinós, que al s XIX passà a la família Sivatte 1873, que es dedicà a partir d’aleshores al negoci de l’especulació d’aquestes terres L’edificació d’aquest sector s’inicià el 1920 amb la construcció d’algunes torres d’estiueig per a la menestralia andreuenca A partir del 1955 hi fou iniciada l’edificació de casetes, la majoria d’autoconstrucció, per immigrats a la recerca d’habitatges a bon preu És mancat dels principals equipaments urbans Té associació de veïns, que forma part de la de Nou…
Westminster
Exterior de l’abadia de Westminster, segles XI-XIII, a Londres
© Corel Professional Photos
Barri
Antiga ciutat anglesa del Middlesex, que constitueix un barri central de Londres.
Entorn de l’antiga abadia de Westminster que li ha donat el nom, aplega els edificis més importants de la ciutat el parlament, el Buckingham Palace, Saint James’s Palace, Laws Courts, Whitehall, National Gallery, etc Els edificis actuals de l’abadia segles XI-XIII foren iniciats el 1050 per Eduard III de Wessex Successives ampliacions i reformes fins al segle XVIII li donaren la forma actual Panteó reial, hom hi corona tradicionalment els reis anglesos El parlament —destruït per diversos incendis— és una reconstrucció del s XIX en l’estil gòtic Tudor Administrativament, el barri…
el Poble-sec
Barri
Amb més de 50000 h i unes 70 ha d’extensió, és delimitat pel passeig de Colom, el Parallel, el carrer de Lleida i la muntanya de Montjuïc, entre el sector del passeig de Santa Madrona o Teatre Grec i el Morrot a sota Miramar Es va començar a formar el 1856 com a barri forà de les velles muralles, entre la muntanya de Montjuïc i les antigues portes de Santa Madrona, de Sant Pau i de Sant Antoni L’integren tres sectors el més llevantí o proper a la mar, dit inicialment les Hortes de Sant Bertran , el sector mitjà o Poble-sec pròpiament dit, format entre els camins que anaven de les portes de la…
Vallcarca
Barri
Barri de Barcelona, situat a l’antic terme municipal d’Horta, al límit amb el de Gràcia, entre l’avinguda de la República Argentina i el passeig de la Vall d’Hebron.
El nucli més antic és el de la Farigola, situat entre el Coll i la riera de Vallcarca , al voltant del qual a la fi del s XIX s’anà configurant un dels barris d’estiueig de la menestralia barcelonina urbanització de Can Falcó, en terres del baró de la Barre de Flandes Format per cases de planta baixa, alguna petita indústria, torres sobretot als carrers de Gustavo Bécquer i del Baró de la Barre i camps, s’hi inicià a partir dels anys cinquanta un lent procés d’edificació en alçada Es comunica amb la Vall d’Hebron per l’avinguda de l’Hospital Militar antiga riera de Vallcarca, amb…
el Pi
L’església del Pi emmarcada pel Palau Nou de la Rambla
© Fototeca.cat
Barri
Antic barri de la ciutat de Barcelona, a l’W de l’antiga ciutat romana, entre les primitives muralles i la Rambla.
Des del 965 s’esmenta el pla o palma de Santa Maria del Pi aviat s’hi formà un barri, amb una segona església Sant Joan del Pi prop de l’antic camí del Llobregat, habitat per pagesos i envoltat d’hortes els hortolans tingueren la seva capella a l’església del Pi Es convertí en barri suburbial, amb bordells i amb la residència del botxí, i aviat prengué un marcat caire comercial, que encara conserven els carrers compresos entre els de la Portaferrissa, de la Boqueria, dels Banys Nous i la Rambla L’església de Santa Maria del Pi , que des de la fi del segle X tenia els altars de Sant Climent i…
el Bon Pastor
Barri
Barri de Barcelona, a la riba dreta del Besòs, vora l’antic camí de Sant Andreu de Palomar a Sant Adrià de Besòs, en territori municipal de Santa Coloma de Gramenet.
Es formà en 1927-29 amb la construcció d’un grup de cases barates d’una sola planta, un dels primers fets per iniciativa oficial, el Grup Milans del Bosch , per tal d’acollir-hi immigrats establerts a les barraques de Montjuïc sobre l’antic barri de l’Estadella i el nucli d’habitatges unifamiliars de la fàbrica Sanchis S’arribaren a construir 784 habitatges El 1935 l’església fou erigida en parròquia, de la qual prengué el nom el barri Durant els anys cinquanta fou un important nucli d’atracció d’immigrats La dècada de 2000 s’inicià una remodelació del barri que implicava l’enderrocament de…