Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Beniopa
Beniopa
© Fototeca.cat
Barri
Barri del municipi de Gandia, Safor, integrat actualment al nucli urbà de la vila.
Municipi independent fins el 1965, fou lloc de moriscs El 1609 era habitat, juntament amb Benicanena, per 136 famílies Pertangué al ducat de Gandia des del s XIV El 1535 fou erigit en rectoria de moriscs, i més tard en parròquia independent Santa Magdalena, amb l’annex d’Alcodar L’església actual fou construïda entre el 1804 i el 1837
la Moreria
Barri
Barri de Mislata (Horta del Sud), on residia la població morisca fins a l’expulsió.
Hi hagué el primitiu castell senyorial dels barons de Mislata i la Moreria, i es mantingué independent de Mislata fins al segle XVIII
Greenwich Village
Barri
Barri residencial de Manhattan, a Nova York.
Poble independent durant el període colonial, a l’inici del s XX esdevingué centre de la vida artística nord-americana i adquirí el nom de Montmartre novaiorquès
la Fonteta de Sant Lluís
Barri
Barri de València, dins l’antic terme de Russafa, al S de la ciutat, emmarcat per l’actual carretera de València a Alacant, el nou curs del Túria i l’estació de mercaderies del ferrocarril de la Font de Sant Lluís.
Antiga partida rural, hom hi edificà una ermita a Sant Lluís Bertran, que esdevingué vicaria, dependent de la parròquia de Russafa, i el 1902, parròquia independent Hi ha diverses indústries, entre les quals es destaca una de les principals fàbriques de mobles del País Valencià
Can Santjoan
Barri
Barri de Montcada i Reixac, entre el Besòs, a l’E, i la línia de ferrocarril, que en aquest punt es bifurca en les de Barcelona-Puigcerdà i Barcelona-Manresa-Lleida, a l’W.
Es formà a partir del 1920 amb les cases dels ferroviaris i de la fàbrica de ciment ASLAND Posteriorment s’hi establiren indústries químiques Entre un 60% i un 70% de la població és formada per immigrats no catalans, especialment procedents d’Andalusia La majoria de cases són d’una sola planta Des del 1964 té parròquia independent de Montcada
Campanar
Barri
Barri de València, situat a l’oest de la ciutat, 1 km a l’esquerra del Túria, al mig de la plana regada.
En època islàmica la població era formada per un conjunt d’alqueries El 1242 era senyoria de Gaspar Despallargues passà després a la corona Formà part sempre del terme de València des del 1836 fins al 1897 formà, però, municipi independent El 1507 hi fou erigida la parròquia de la Mare de Déu de la Misericòrdia i iniciada l’església actual, reformada durant el s XIX Conserva la imatge de la Mare de Déu del Campanar , d’alabastre, trobada el 1596 durant la construcció Es conserva de l’època medieval l’alqueria de Llopis
Hollywood

Hollywood
(CC0)
Barri
Cinematografia
Barri de la ciutat de Los Angeles (Califòrnia) i centre de la indústria cinematogràfica nord-americana.
Municipi independent el 1903, es fusionà amb la ciutat de Los Angeles el 1910 Des del 1907 i arran de la “guerra de les patents” desencadenada per Edison, un seguit d’industrials independents —entre els quals el capdavanter de la indústria cinematogràfica nord-americana Adolph Zukor,— s’hi establiren El primer estudi és del 1911, però no fou fins el 1923 que les productores més importants s’hi installaren Després d’un període d’esplendor, a mitjan anys cinquanta entrà en crisi amb la difusió de la televisió, amb la qual hagué de competir Els anys vuitanta i noranta rebé un impuls…
Masricard
Barri
Barri del municipi de la Canonja
.
Lloc ja esmentat el 1273, fou possessió dels Llorenç es conserva el castell de Masricard , obra del s XVI, però amb elements anteriors, on destaca el doble finestral gòtic del primer pis La senyoria, que comprenia el terme de la Pineda, passà als comtes de Llar Formà municipi independent fins al darrer terç del s XIX L’antiga església parroquial Santa Maria és d’origen romànic, tot i que l’edifici actual es construí el 1589 aprofitant una torre de defensa, va ser restaurada el 1982 Actualment el poble de la Canonja i el de Masricard, units per la Ravaleta, formen un sol nucli Masricard…
Palou
Barri
Antic poble
Antic poble i actual barri (116 m alt.) de Granollers (Vallès Oriental), que formà municipi independent fins el 1928, situat a l’esquerra del Congost, aigua avall de la ciutat.
L’antic terme, bàsicament agrícola cereals i llegums i de població en bona part disseminada, que comprenia la caseria del Junyent, s’ha convertit en àrea d’expansió urbana i industrial de Granollers i actualment té urbanitzada o edificada la quasi totalitat del territori El nucli primitiu és centrat per l’església parroquial de Sant Julià, consagrada el 1103 El lloc és esmentat ja el 955, i l’antic castell de Palou fou propietat de l’orde dels templers A la fi del s XIV passà sota la jurisdicció de la corona
Santa Eugènia de Ter

Església parroquial de Santa Eugènia de Ter
© Geribrenda
Barri
Barri del municipi de Girona (Gironès), situat al llarg de la carretera que connecta Girona amb Anglès, passant per Salt.
L’església parroquial és dedicada a santa Eugènia, i antigament rebia el nom de Sant Eugènia de Sobrehorta La seva existència consta ja el 988, també és documentada el 1207, i el 1362 apareix citada en el Llibre verd del capítol de la catedral de Girona L’any 1936 l’església fou destruïda el nou temple, obra d’Arcadi Pla, fou consagrat el 2002 Formà municipi independent fins el 1963 La denominació de Santa Eugènia de Ter data del 1916 Abans era conegut per Santa Eugènia i, més antigament, per Santa Eugènia sobre l’Horta de Girona, com consta en documents des del segle XIV Sancta Eugenia de…