Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Canyelles
Bloc de pisos del barri de Canyelles
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona al vessant meridional del turó de les Roquetes.
Iniciat el 1974, hi anaren a viure els expropiats de la Guingueta Vella , per la construcció del Segon Cinturó de Ronda Un 54% de la població és immigrada
Port
Façana d’un bloc de pisos, al barri del Port de Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri mixt d’habitatge i indústria de Barcelona situat al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc, entre la via dels Ferrocarrils Catalans i el passeig de la Zona Franca, que amb el carrer de la Mare de Déu de Port són els principals eixos.
És format per blocs d’habitatges, els primers edificats el 1966 pel Patronat Municipal de l’Habitatge, per les antigues cases, encara dempeus, dels pagesos que conreaven les terres ocupades ara per la Zona Franca i que ocuparen, també, els nous habitatges, i per la colònia industrial Santiveri Forma part del sector on existia des d’època romana el port, cobert posteriorment per terres d’alluvió L’antiga capella de la Mare de Déu de Port és actualment parròquia Santa Maria del Port Hi ha associació de veïns
el Molí de Vent
Barri
Barri de Perpinyà (Rosselló), al S del nucli urbà, planificat durant el mandat del mere Pau Alduy, prop de la Ciutat Universitària.
Té un conjunt de 3 200 pisos, en una àrea de 13 ha, en extensió constant Als vessants del turó de la ciutadella hi ha edificis de quatre pisos, i als extrems del barri els més alts L’arquitectura és inspirada sovint en els masos catalans Hi ha espais verds, equipaments esportius i socioculturals i hom hi ha installat un annex de la Biblioteca Municipal
la Torreta
Barri de la Torreta, a la Roca del Vallès
© Fototeca.cat
Barri
Barri del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), sorgit per influència de la propera ciutat de Granollers, vora la carretera de Granollers a la Roca.
Hi ha construïts blocs de pisos i naus industrials
el Pinar
Barri
Barri del municipi de Rubí (Vallès Occidental) 3 km al NE de la vila.
Format per blocs de pisos, hi ha l’església de Sant Fèlix
el Coll
Parc de la Creueta del Coll, Barcelona
© Lluís Prats
Barri
Barri de Barcelona, a la part alta de la ciutat, al vessant septentrional del coll de la Font-rúbia, obert entre el turó de la Creueta del Coll o d’en Falcó (249 m alt.), unit al massís de Collserola pel coll dels Penitents, i el turó del Carmel, vora el santuari del Coll (antic monestir de Font-rúbia), actualment parròquia.
Es formà a l’últim terç del segle XIX amb l’edificació de petites torres i cases d’un i dos pisos amb jardí, i al primer terç del segle XX anà esdevenint zona de segona residència dels barcelonins El camí del Coll es convertí en la principal via de comunicació entre Horta i Vallcarca Els anys cinquanta i seixanta fou un important nucli d’atracció de la població immigrada, i hi han estat construïts, de manera anàrquica, grans blocs i cases de pisos, fins al cim de la muntanya amb sectors de barraques Els grans desnivells i la manca d’urbanització fan difícil la circulació a la part alta…
els Merinals
Barri
Barri residencial obrer de Sabadell (Vallès Occidental), situat a l’W del centre urbà, prop de Can Feu.
Sorgí el decenni dels anys cinquanta i és format per cases d’un o dos pisos, sovint d’autoconstrucció, i per blocs d’habitatges
Can Clos
Barri
Barri de Barcelona situat al vessant sud-oest de Montjuïc, entre la carretera de Port i la mar, creat pel Patronat Municipal de l’Habitatge per absorbir els habitants de barraques desplaçades, amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional del 1952.
És format per blocs de dos i de quatre o cinc pisos Conjuntament amb el Polvorí, constitueixen una aglomeració humana d’uns 19 700 h est 1985
la Gavarra
Barri
Barri de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), a Cornellà de Dalt, entre la carretera de Fogars de Tordera i el barri de Sant Ildefons.
Es començà a formar durant el primer terç del s XX en forma de ciutat jardí Actualment és totalment ocupat i densificat per la construcció de cases de pisos en els espais lliures
el Canyeret
Barri
Barri de Lleida, a la parròquia de Sant Joan, al vessant del turó de la Seu que domina el Segre, de carrers estrets i costeruts; l’amuntegament de les cases i la manca de condicions higièniques el feren un dels barris més pobres, habitat principalment per immigrats, fins al punt que el ministeri de l’habitatge (1967) ordenà l’expropiació i l’enderrocament del barri, cosa que fou enllestida el 1971.
Havia sorgit al voltant de la costa de Sant Joan al llarg del s XVIII, a la zona enderrocada amb motiu de la construcció de la Ciutadella, format per casetes de fang i canyes i per pisos bastits damunt els antics albergs