Resultats de la cerca

L’abadia fou fundada el 936 per Garsenda de Narbona, muller del comte de Tolosa Ramon Ponç, que hi installà un grup de benedictins procedents d’Orlhac Alvèrnia L’abadia prengué tot seguit un gran increment i fou causa de la formació de la ciutat entorn seu Al s XI començà a fer sentir la seva influència a Catalunya, i el 1070 el comte Bernat II de Besalú li donà l’abadia rossellonesa de Sant Martí de Les però fou en temps de Sanç Berenguer, monjo de Tomeres i germà del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i de l’abat Frotard que s’abocaren plenament sobre el Principat i ocuparen l’abadia de…

Usos d’ entre Usos Exemples 1 En l’espai que separa dues persones o coses Vam passar entre dues rengleres de soldats Tancat entre quatre parets 2 En el temps que separa dos moments, dos esdeveniments Ella partirà entre les quatre i les cinc 3 Més alt que l’un i més baix que l’altre de dos graus, rangs, estats, etc Comte és entre marquès i vescomte 4 De l’un a l’altre, l’un respecte a l’altre, denotant una distància, una separació, una acció recíproca, una relació mútua Entre els dos amics, tot eren mirades d’intelligència L’odi creixia entre les dues nacions Dues rectes paralleles entre elles…

Usos de per Indica Exemples 1 Allò que serveix de pas Han entrat per la finestra Corrien pels carrers No passeu per sobre passeu per sota fig  Passar-li, a algú, una idea pel cap La nova es va escampar per la ciutat 2 El temps durant el qual o en ocasió del qual té lloc l’acció Per Nadal, cada ovella al seu corral Pel gener fa fred Vindrem per Sant Josep   Em vaig absentar per tres setmanes 3 Allò que serveix per a produir un efecte la causa, l’autor de l’acció, el motiu, l’instrument, el mitjà, la manera El van condemnar per traïció Ha estat mort pels seus mateixos partidaris Obrar per…

verb Paradigma de la conjugació regular És la categoria del fenomen, la que situa el subjecte en el temps, accident o morfema característic del verb a més, el verb també és marcat pels morfemes de persona, nombre, aspecte, mode i veu Aquests morfemes fan del verb una part variable de l’oració i constitueixen la seva conjugació, en flexionar-se el radical element que conté la significació lexical del mot o el tema verbal amb les desinències o terminacions, que donen lloc a les distintes formes de cada paradigma Els modes personals del verb són indicatiu, subjuntiu i imperatiu, més les formes…

Els numerals cardinals compresos entre trenta i quaranta són trenta-un, trenta-una , 31 trenta-dos, trenta-dues , 32 trenta-tres , 33 trenta-quatre , 34 trenta-cinc , 35 trenta-sis , 36 trenta-set , 37 trenta-vuit , 38 trenta-nou , 39 Els mateixos usats com a quasi ordinals són trenta-u, trenta-dos, trenta-tres, etc