Resultats de la cerca

Per aquest motiu la canonicitat d’aquests llibres fou discutida en l’Església primitiva, i no arribà a ésser definida oficialment, en l’Església Catòlica, fins al concili de Trento 1546 La tradició exegètica reformada empra el terme apòcrif

Membre del Club Natació Manresa, especialitzat en proves d’esquena Guanyà la prova dels 100 i 200 m esquena del Campionat de Catalunya 1976 Participà amb la selecció espanyola en els trofeus internacio-nals de Trento 1973 i Ginebra 1975

Originàriament coordinava els llibres litúrgics per a llur ús diari, i més tard es transformà en manual de les obligacions dels rectors i els clergues processons, confraries, aniversaris, etc Pur directori oficial, aviat hom hi intercalà la relació d’usos particulars de cada església Les consuetes no s’adaptaven a cap forma fixa ni eren tampoc prescrites pels cànons Als Països Catalans, les anteriors al concili de Trento del segle XII al XVI són escrites en llatí se'n conserven més de 30 fragments, de catedrals Urgell, Vic, Girona, Barcelona, Tarragona, monestirs Sant Cugat del…

La comenda era temporal quan era donada per un temps limitat, generalment fins que el bisbat, l’abadia o qualsevol altre benefici eclesiàstic fossin coberts definitivament, i en aquest cas el comendatari no tenia dret sobre les rendes La comenda perpètua donava dret al comendatari de fruir de les rendes i dels benifets, com a veritable prelat o beneficiat L’ús d’encomanar a un bisbe el govern d’una altra diòcesi ja era vigent sota Gregori el Gran Concessions anàlogues, especialment en abadies, foren nombroses des del període carolingi L’ús esdevingué un abús i s’estengué sobretot…

Fill del sabater barceloní Pere Vileta Mestre en arts 1546, fou catedràtic de filosofia des del 1547, ajudant de la càtedra de teologia de Damià Hortolà des del 1553 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca el 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que fos revocada la inclusió de Ramon Llull a l’índex 1563 Fou recompensat al seu retorn a Barcelona amb la dignitat capitular de penitencier 1565 i amb la concessió vitalícia de la càtedra lulliana de la Universitat de…

Estudià a Salamanca i sembla que fou vicari general de la diòcesi de Lleó i inquisidor a Sevilla i a Saragossa Nomenat bisbe de Messina 1561, passà a Itàlia i assistí al concili de Trento des de la seva tercera etapa 1562-65 El 1563 fou nomenat arquebisbe de Salern, on reuní diversos sínodes diocesans El papa Pius V el feu membre de la comissió que havia d’entendre a Roma en el procés de l’arquebisbe Carranza El 1568 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, i el 1570 fou creat cardenal, però no arribà a la seu tarragonina fins el 1572 Aviat es destacà per la seva activitat hi celebrà…

Participà en el concili de Trento i propugnà una reforma eclesiàstica, però dins la línia ortodoxa Escriví poesia amorosa Lusus pastorales , ‘Jocs pastorals’, publicats a Carmina quinque illustrium poetarum , 1552, d’inspiració bíblica Paraphrasis in triginta Psalmos , 1546 i religiosa De rebus divinis carmina, 1551

Erigit en defensor de la fe, actuà contra els hugonots que s’introduïen a Catalunya a través de la seva diòcesi, acció que li impedí d’assistir al concili de Trento El 1566 encarregà al dominicà Pere Màrtir Coma un manual contrareformista, de gran difusió

Foren creats pel concili quart del Laterà 1215 i llur funció regularitzada pel concili de Trento El concordat amb l’Estat espanyol del 1851 establí que el càrrec fos proveït per oposició Tenia com a càrrega annexa ensenyar teologia moral al seminari de la seva diòcesi

Fou professor d’humanitats a la Universitat de Saragossa 1542 i arxipreste de la seu 1545 El 1551 defensà els interessos de les esglésies de la Tarraconense al concili de Trento Escriví diversos poemes en llatí i féu una versió corregida de la gramàtica de Nebrija 1542