Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Pietro Bembo
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista italià.
Fou secretari del papa Lleó X i nomenat cardenal per Pau III el 1539 Llatinista ciceronià, historiador de Venècia — Rerum venetarum historiarum libri XII 1552— i poeta petrarquista i neoplatònic — Gli Asolani 1505, Rime 1530—, es destacà com a filòleg amb Prose della volgar lingua 1525, on defensà el florentí com a llengua literària, fonamentant-se no pas en la llengua parlada, molt dividida aleshores, sinó en les obres d’autors com Petrarca i Boccaccio, per tal d’assolir en l’italià la perfecció lingüística del llatí de Ciceró i de Virgili
Concino Concini
Història
Aventurer italià, marquès d’Ancre.
Fill d’un notari florentí, passà a França en el seguici de Maria de Mèdici quan aquesta es casà amb Enric IV 1600 Mort el rei 1610, aviat escalà el poder desbancà Sully 1611, es féu nomenar mariscal de França 1613 i lloctinent reial de Picardia 1611 i de Normandia 1616 La seva avidesa i els seus intents de limitar el poder de la noblesa li concitaren l’odi general Lluís XIII, aconsellat per Charles d’Albert, el féu arrestar, i en l’acte de la detenció morí d’un tret de pistola
Francesco di Giorgio Martini
Arquitectura
Escultura
Pintura
Pintor, escultor i arquitecte italià.
Com a pintor, preocupat per la perspectiva, uní el linearisme florentí amb el refinament senès Naixement 1475 Pinacoteca Nazionale, Siena Com a escultor féu el relleu del Davallament per a l’església del Carmine de Venècia i els putti de bronze de la catedral de Siena 1497-99 Com a arquitecte participà en la construcció del Palazzo Ducale, a Urbino, i de les cases de les ciutats d’Ancona i Iesi El 1485 dirigí les obres de l’església de Madonna Calcinaio, a Cortona És autor d’un Trattato di architettura
Francesco Squarcione
Pintura
Pintor italià.
Fou considerat introductor de la renovació del primer renaixement florentí a Pàdua, bé que actualment aquest fet és negat per la majoria d’historiadors Les seves obres principals són el Políptic 1449-52 per a la capella familiar de Lione di Lazzara a l’església del Carmine Museo Civico, Pàdua i la Mare de Déu Staatliche Museen, Berlín El seu taller fou un interessant focus d’humanisme —hi aplegà escultures, fragments d’arquitectura de l’antiguitat i motlles d’obres clàssiques—, en el qual es formaren Andrea Mantegna, Pde Cosimo, CTura, etc
Benozzo Gozzoli
Pintura
Nom amb què és conegut Benozzo di Lesse, pintor florentí.
Deixeble de LGhiberti, collaborà en la decoració de la capella de NicolauV al Vaticà 1447 amb Fra Angelico El gust per l’anecdòtic i pels amplis paisatges poblats de petites figures, una clara composició, un color brillant i un gran sentit narratiu en defineixen l’estil, que el situa com a continuador de l’obra de Fra Angelico i de Filippo Lippi La seva obra més important és el Seguici dels Reis Mags 1459-65, frescs que decoren la capella del palau Mèdici-Riccardi de Florència, en els quals hom troba els retrats de destacades personalitats i d’ell mateix Féu també els frescs de la Vida de…
era cristiana
Cronologia
Era que comença l’any 1 dC, el qual, segons els càlculs del monjo Dionís el Petit (que ho establí el 532), corresponia al 753 de la fundació de Roma.
Tot i l’error de 5 a 7 anys de menys que té aquest càlcul, a partir del s VIII s’estengué progressivament per Europa A Catalunya fou començat a usar a la fi del s IX, juntament amb el còmput dels reis de França, en documents solemnes fins que cap al 1180 restà sols el de l’Encarnació any de l’Encarnació, calculat segons l’estil florentí 25 de març següent El decret de cort del 1350 sota Pere el Cerimoniós establí que des d’aleshores el còmput comencés per la Nativitat 25 de desembre a València fou adoptat aquest càlcul el 1358
Piero di Cosimo
Retrat d’una dama , de Piero di Cosimo
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut Piero di Lorenzo di Chimenti, pintor italià.
Deixeble de Cosimo Rosselli i collaborador seu a Roma en la decoració de la Capella Sixtina 1481 Treballà a Florència, on rebé la influència de Leonardo da Vinci, LSignorelli, Rafael i Hvan der Goes Conreà temes mitològics d’una acusada càrrega poètica La caiguda de Vulcà —Wadsworth Athenaeum, Hartford, Connecticut—, La mort de Procris —National Gallery, Londres— i escenes religioses Mare de Déu amb l’Infant —Galleria Borghese, Roma—, d’un linealisme i una massa cromàtica quasi naïfs Els seus retrats de Giuliano da Sangallo Rijksmuseum, Amsterdam i de Simonetta Vespucci Musée Condé,…
Ramon Saera
Història del dret
Jurista.
De família de juristes, ha estat confós amb un seu germà Berenguer, canonge de Vic Advocat fiscal de la batllia i de la vegueria de Manresa i assessor dels consellers d’aquesta ciutat en la construcció de la séquia, actuà d’intermediari amb el bisbe de Vic per a la solució del plet que aquella obra motivà Patrocinà l’obra de la capella de les Verges, de la Seu de Manresa, on fou enterrat i a la qual llegà un frontal brodat obra del florentí Geri di Lapo, altres ornaments, llibres i peces d’orfebreria És autor de comentaris als usatges i les constitucions de Catalunya i d’altres…
toscà
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià que, en la seva modalitat florentina, esdevingué base de la llengua literària.
La Toscana, regió isolada als segles de formació dels romanços per condicionaments geogràfics i històrics, conservà un llatí poc contaminat Els seus trets lingüístics més rellevants són la manca de metafonia, la reducció del segment -ri- a i el sufix - ariu esdevé - aio , i no - aro o - ero , el pas de LV > rb i RV > rb nervu > 'nerbo’ i l’anomenada “gorgia” o aspiració de les oclusives intervocàliques C, P i T en h, ph th , fenomen atribuït per alguns al substrat etrusc per exemple, ficu > 'fiho’, ‘figa’ De les diverses varietats toscanes destaca el florentí, que fa…
Dello Delli
Dello Delli Baptisme de Crist , peça del retaule de la catedral vella (Salamanca)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià conegut també amb el nom de Dello di Niccolò Delli
.
Fill de Niccolò Delli i germà del pintor conegut a Castella com a Nicolás Florentino , el qual, fins a la recent investigació d’A Condorelli, hi era identificat Gómez Moreno o bé era considerat fill seu Fiocco Actiu a Siena, abandonà aquesta ciutat el 1425, juntament amb el seu pare i el seu germà petit, Sansone Delli, el 1427 era a Venècia i, després d’una curta estada a Florència, es traslladà a la península Ibèrica 1433, on, al servei de la cort de Castella, efectuà el retaule major —però no el fresc que el corona— de la catedral vella de Salamanca Es traslladà a Florència el 1446, el…