Resultats de la cerca

Batxiller en arts el 1424, mestre de les escoles majors de Barcelona, almenys des del 1431, i mestre en arts ja el 1440 Autor d’una gramàtica llatina, Libellus pro efficiendis orationibus , revisada per Pere Joan Matoses i impresa per Joan Gherling a Barcelona el 1468, segons consta al colofó Si aquesta data fos certa, aquesta edició seria la primera producció tipogràfica coneguda a la península Ibèrica i anterior a la impremta veneciana i parisenca Ha estat, però, seriosament posada en dubte i han estat proposades com a possibles dates reals les de 1488 o 1498 l’activitat de Gherling a…

Germà del bisbe d’Oriola Josep Tormo Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València Deixà inèdits diversos colloquis i una breu peça còmica, La fira d’Albaida A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana , composició en versos apariats de 6 i 10 síllabes, plena d’incorreccions gramaticals, on critica els costums del seu temps fou publicada dins la Biblioteca Llemosina el 1880

És autor de diversos texts escolars sobre aritmètica i gramàtica castellana i d’una Gramàtica catalana que conté un vocabulari català-castellà i nombrosos refranys 1889

Actiu a Girona, es féu càrrec de la construcció de la gran escalinata de la seu 1690-94 i del segon cos de la façana el 1691, any en què passava a dirigir el conjunt d’obres de la seu el 1698 emprengué el tercer cos de la façana Fora de Girona acabà el campanar de Vilanova i la Geltrú 1693-1706, planejat per fra Josep de la Concepció

Actiu a Barcelona L’any 1386 era a Girona per a dictaminar, juntament amb Pere Arvei i Arnau Bargués, sobre la continuació de les obres de la catedral El seu vot desfavorable al projecte de nau única determinà la prossecució momentània dels treballs segons la traça de tres naus, en els quals intervingué el mestre Guillem Morei

Fou secretari segon, almenys des del 1371, de Pere III de Catalunya-Aragó el 1382 ascendí a secretari primer, càrrec en el qual succeí Bernat Miquel A la mort del rei 1387, fou secretari de la reina El 1395 figurava com a protonotari de Joan I, i com a tal fou un dels encartats en el procés del Consell de Joan I i, com la majoria d’aquests, es beneficià d’una amnistia de Martí I Fou efectivament secretari d’aquest darrer rei En morir el succeí en el càrrec Guillem Ponç Sembla que redactà una obra de caràcter històric Vers el 1382 inicià una correspondència privada llatina, d’estil…

Fill d’una família de comerciants perpinyanesos Carmelità, el 1379 era provincial de l’orde a Nàpols El papa Climent VII el nomenà bisbe d’Elna el 1384, però no prengué possessió de la diòcesi fins el 1387 Passà una bona part del seu episcopat en legacions diplomàtiques el 1390 gestionà el casament de Violant d’Aragó amb Lluís II, duc d’Anjou i rei de Sicília i a partir del 1395 en diferents legacions del papa Benet XIII, del qual fou un fervent partidari Intentà reformar el capítol canonical de Sant Joan de Perpinyà, però no hi reeixí Tingué problemes amb el rei Martí I pel fet d’oposar-se a…

De família noble, estigué vinculat al cercle interessat per les ciències que es formà a València al voltant de la figura de Jeroni Munyós, a la segona meitat del s XVI La seva única obra impresa, Almanach o pronóstico de los efectos que se espera, según las configuraciones de los planetas y estrellas València 1580 resulta, això no obstant, dedicada a l’astrologia més extravagant

Participà en la Guerra contra Napoleó El 1810 es retirà a Cadis Fou professor a les acadèmies militars de Cadis 1811-14 i d’Alcalá 1814-22 i més tard director del Colegio General Militar projectat per ell el 1841 És autor de diversos tractats sobre formació militar i sobre sistemes de fortificació, entre els quals Rápida ojeada sobre las fortificaciones de Barcelona desde Felipe V hasta nuestros días 1827, d’una Memoria sobre el canal de Amposta i d’unes apuntacions d’un diari dels setges de Girona dels anys 1808 i 1809

El 1580 ingressà en l’orde dominicà Fou enviat a Roma per sollicitar la canonització de Lluís Bertran i esdevingué provincial de Nàpols Escriví una vida de Lluís Bertran en castellà, basada en les de Vicent Justinià Antist i de Baltasar Joan Roca, traduïda a l’italià Vita, virtù e miracoli del Beato Luigi Bertrando, Roma 1623