Resultats de la cerca

Virrei de Portugal 1583 Fill primogènit de Francesc de Borja i d’Aragó, per renúncia del seu pare heretà els títols de duc de Gandia i marquès de Llombai 1551 Fou ambaixador extraordinari a Gènova 1575-76 A partir del 1585 visqué retirat a Gandia Martí de Viciana li dedicà la segona part de la seva Crónica de Valencia 1563

Es casà 1444 amb Inés de Portugal, filla de Fernando de Portugal, senyor d’Eça, i besneta del rei Pere I, i ambdós compraren 1444 les senyories de la vall de Xaló, de Gata i de Llíber a Ausiàs Marc, amb el sogre del qual, l’escriptor Joanot Martorell, sostingué un llarg litigi Per evitar que el germà d’aquest, Galceran Martorell, intentés de portar el cas jurídicament davant el rei de Navarra i lloctinent general de València després, Joan II de Catalunya-Aragó, el feu empresonar, fet que motivà per part dels dos germans de Galceran, Joanot i Jofre Martorell, sengles cartells de deseiximents…

Senyor de la baronia d’Escuer Batlle general d’Aragó 1434-39 i justícia major d’Aragó 1439-78, càrrec en el qual succeí Martín Díez de Aux i que romangué vinculat a la família fins el 1591 Fou un representant de l’autoritarisme monàrquic Dugué a terme diverses gestions diplomàtiques a Castella per encàrrec d’Alfons IV i Joan II de Catalunya-Aragó 1454-68

De família noble, passà a la cort de Felip IV de Castella, que el creà comte d’Assumar 1630 Fou membre del consell de Portugal, ambaixador a Roma i a Viena i virrei de Sicília 1639-41 En esclatar l’aixecament de Portugal contra Felip IV, es mantingué fidel a aquest, que el recompensà amb els marquesats de Vellisca 1646 i de La Laguna 1648 i li confià el govern de Flandes 1641-44 i la lloctinència de la zona ocupada de Catalunya 1645, tot i la seva ineficàcia a la derrota de Rocroy 1643 Aviat fou substituït, i passà a Aragó, on fou lloctinent 1647-49

Pintà a l’oli Immaculada Museo del Prado i sobretot, influït per L Giordano, al fresc decorà les esglésies de Sant Joan del Mercat i Nostra Senyora dels Desemparats de València 1699-1701 i treballà al cor de l’església de San Esteban de Salamanca 1707 i a la cartoixa de Granada 1712 Entre el 1715 i el 1724 publicà l’important tractat Museo pictórico y escala óptica

Fill d’un afrancesat, s’educà en part a França Deixà inacabats els estudis de medicina i lleis, freqüentà les tertúlies literàries de Madrid i es dedicà a la literatura, la crítica i la política en el camp liberal Viatjà per Europa i, novament a la península Ibèrica, milità en el partit moderat El fracàs del seu matrimoni i diversos amors frustrats el portaren al suïcidi Escriví poesia i teatre Macías , 1837, drama romàntic, però és més interessant la seva activitat crítica escriví sèries de fullets com El pobrecito hablador , la publicació de la qual fou interrompuda per la censura política…

Setè comte de Lemos, Vilalba i Andrade i marquès de Sarria Fou president del Consejo de Indias 1603-10 i virrei de Nàpols 1610-16 Protegí artistes i literats tingué Lope de Vega per secretari, i protegí els Argensola, Góngora, Espinel i altres autors Cervantes li dedicà Los trabajos de Persiles y Segismunda 1616

A partir del s XV l’absentisme de la noblesa gallega, la castellanització de l’Església i l’adopció del castellà en els formularis dels escrivans relegaren el gallec a la condició de llengua rural Al s XVIII començà la recuperació s’hi destaca el pare Martín Sarmiento, autor de notables estudis lingüístics sobre el gallec Durant la guerra contra Napoleó i les guerres civils del s XIX hom usà el gallec en pamflets Hom considera el poema A alborada, de Nicomedes Pastor Díaz, datat el 1828, l’obra inicial de Rexurdimento Els escriptors del renaixement inicial, coneguts com a precursores són…

Ingressà al Conservatori de Madrid, on estudià piano i violí Posteriorment amplià la seva formació a Bèlgica i Alemanya De nou a Madrid, fou segon director del teatre de l’òpera Després de la guerra oferí un seguit de recitals com a pianista i exercí la docència al Conservatori de Kassel Alemanya El 1944 fundà l’Orquestra de Cambra de Madrid i tres anys més tard fou nomenat director permanent de l’Orquestra Nacional d’Espanya, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol i Europa Fou convidat reiteradament a dirigir la Societat de Concerts de París i l’Orquestra de la Suïssa Francesa de…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-67 procedent del Racing de Santander Amb el Barça jugà 212 partits, 107 dels quals a la Lliga, marcà 55 gols i destacà com a extrem dret Passà al Centre d’Esports Sabadell 1967-70, on jugà 56 partits més a primera divisió i marcà 5 gols Guanyà la Copa del Generalísimo 1963 i la Copa de Fires 1966 El 1964 disputà un partit amb la selecció espanyola 1969 Rebé el premi UNESCO al joc net Després de la seva mort, la federació espanyola instituí el Premi a l’Esportivitat amb el seu nom