Resultats de la cerca

Seguint l’exemple de les legislacions francesa i belga, l’espanyola ha acceptat el sistema acusatori en la fase del judici oral o plenari, tot mantenint l’inquisitiu en la del sumari

D’acord amb l’ordre jurisdiccional dels tribunals, n'hi ha de civils, de penals, del contenciós administratiu, de jurisdicció eclesiàstica, militar, etc La sentència de la jurisdicció ordinària consta primerament d’un encapçalament amb indicació del lloc, de la data, del jutge o del tribunal que la dicta, del nom i les circumstàncies dels contendents, dels noms dels advocats i dels procuradors i, en cas d’un tribunal collegiat, del nom del magistrat ponent Segueix, després, la part dels resultants amb la relació de les pretensions de les parts i la pràctica de la prova en les sentències…

Fill de Franco Macri, creador del grup empresarial Macri-SOCMA, un dels més importants de l’Argentina Graduat en enginyeria civil a la Universidad Católica Argentina, amplià estudis a la Universitat de Colúmbia EUA Fundador i membre del consell d’administració de l’empresa Mirgor 1983-94, el 1984 s’incorporà al grup Macri, dins del qual ha estat al capdavant de Socma Inversora 1985 i Sevel 1994, companyies de les quals dirigí l’expansió i la internacionalització El 1991 fou segrestat dotze dies, i del seu rescat hom descobrí que els autors eren agents de la policia federal El 1994 fou absolt…

Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S'educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li féu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví com a patró…

Fill de l’històric dirigent socialista Eduardo López Albizu, el 1975 ingressà a les Joventuts del PSOE del País Basc PSE, de les quals fou secretari general del 1985 al 1988 Abandonà els estudis d’enginyeria industrial per ocupar l’escó al Congrés dels Diputats el 1987 fins el 1989 Dins del PSE, ha estat successivament secretari d’organització 1991-95, secretari a Biscaia 1995-2002 i secretari general del partit des del 2002, en substitució de Nicolás Redondo Terreros Membre del comitè federal del PSOE i diputat al Parlament basc des del 1991, a partir del 2002 ha encapçalat les llistes…

Es diplomà en dret públic a la Universitat de Maine de la seva ciutat 1976 i el 1977 amplià estudis a la Universitat René Descartes de París Del 1976 al 1980 fou collaborador del diputat de l’ RPR Joël Le Theule, ministre de Transports i de Defensa Dins l’RPR fou successivament secretari nacional 1997, portaveu de la comissió executiva 1998 i conseller polític 1999-2001, i posteriorment fou un dels artífexs de la transformació de l’RPR en la Union pour un Mouvement Populaire  UMP, en la qual fou conseller polític del seu president Nicolas Sarkozy 2004-07 Alcalde de Sablé-sur-Sarthe 1983-2001…

Estudià medicina a Pisa, però el 1589 abandonà els estudis mèdics i acceptà una plaça de professor de matemàtiques a la mateixa universitat Les seves idees, contràries a la física aristotèlica com és el cas del principi d’inèrcia , i els seus experiments sobre mecànica velocitat de caiguda dels sòlids, moviment pendular, etc li ocasionaren tants de retrets dels seus compatriotes, que decidí d’abandonar la Toscana Refugiat a Venècia, explicà matemàtiques a la Universitat de Pàdua Assabentat de l’invent de la ullera de llarga vista, ell mateix en construí una i començà l’observació de l’espai…

De família modesta i de tendències radicals, assolí encara jove importants càrrecs públics i esdevingué general a 33 anys Fou l’inspirador d’importants reformes constitucionals, com l’ampliació de funcions dels estrategs i llur capacitació per a ésser reelegits en virtut dels coneixements tècnics que l’art militar exigia També fou ell qui s’adonà de les possibilitats d’Atenes per a esdevenir una potència marítima i s’esforçà a fer d’aquesta idea una realitat Abans de Marató havia ja efectuat la fortificació del Pireu, i la prolongació de la guerra amb Egina li donà motiu per a crear una…