Resultats de la cerca

Metge per la Universitat del Salvador i vinculat a la Universitat de Londres com a farmacòleg Fou membre, vers l’any 1971, de l’equip de científics que demostrà que alguns fàrmacs com l’aspirina inhibien la síntesi de prostaglandines posteriorment, descobrí que petites dosis d’aspirina podien prevenir malalties cardiovasculars Dedicat a l’estudi de la paret vascular, descobrí les prostaciclines i la seva acció antitrombòtica i revolucionà els conceptes bàsics de la fisiologia vascular malgrat això, l’any 1982 s’atorgà el premi Nobel de medicina i fisiologia a John Vane pels seus descobriments…

Estudià al Conservatori de Ciutat de Mèxic amb J Beristain, R Tello i A Barrios El 1940 esdevingué segon director de l’Orquestra Simfònica de Mèxic, de la qual havia estat director assistent des del 1936, càrrec en el qual es mantingué fins el 1943 El mateix any 1940 ingressà com a professor al Conservatorio Nacional, institució de la qual fou sotsdirector des del 1945, i l’any 1948 es posà al capdavant de l’orquestra d’aquesta institució El 1958 abandonà tots els càrrecs que tenia per a dedicar-se a la composició Els seus treballs inclouen simfonies, ballets - Procesional 1940 i Itxapec 1945…

Defensor de la doctrina mercantilista, explicità en els seus Discursos 1619 les mesures a prendre per evitar la sortida de productes i metalls preciosos del país i alhora per afavorir l’activitat econòmica interior augment dels regadius, reforma de la hisenda, protecció a la indústria, importància del factor demogràfic, etc Aquesta obra, àmpliament difosa, fou reeditada amb el nom de La restauración política en España 1746

Vida i obra Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal Atret des de ben jove per la literatura i el dibuix, anà a Barcelona, on treballà a l’editorial Montaner i Simon i coincidí amb l’escriptor Pere Calders, de qui rebé un reconegut mestratge literari La seva obra s’inicià amb els llibres de narracions Històries de la mà esquerra 1973, que, ampliat amb nous relats, es reedità l’any 1981 amb el títol Històries de la mà esquerra i altres narracions , prologat per Pere Calders, i amb El cafè de la granota 1985, obres que recreen, a cavall entre la…

Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal Anà a Barcelona per tal de dedicar-se a la literatura i a la pintura i treballà en feines editorials Publicà els volums de narracions Històries de la mà esquerra , premi Joan Santamaria 1971, i El cafè de la granota 1985 En elles recrea, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mític de l’antiga Mequinensa, temàtica amb la qual construí un món propi que es reflecteix en les seves obres més ambicioses, les novelles Camí de sirga 1988, premis Joan Crexells 1988, Crítica Serra d’Or 1989 i de la…

Graduat en química per la universitat de Carolina del Nord 1937 i doctorat el 1940 per la Northwestern university d’Illinois Professor de l’escola de medicina de Miami, Florida, i des del 1956 fins a la jubilació 1989 vinculat a la State University de Nova York, fou guardonat, conjuntament amb F Murad i J Ignarro , amb el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1998 per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en la vasodilatació vascular Fou el primer a descriure, el 1980, l’existència d’un element EDRF, factor de relaxació endotelial produït a l’endoteli dels…

Estudià piano amb E Hernández Moncada i composició amb Chávez i Huízar al Conservatori de Mèxic L’any 1935 fundà, conjuntament amb Salvador Contreras, Blas Galindo i Daniel Ayala, el Grup dels Quatre, interessat en la difusió i promoció de la música mexicana Des del 1944 dirigí l’Orquestra Simfònica de Mèxic Entre la seva producció cal destacar l’obra orquestral Huapango 1941 i l’òpera La mulata de Córdoba 1948, que li donaren una gran projecció A partir del 1949 fou professor de composició i director del Conservatori Nacional de Música de Mèxic

Professor d’ensenyament secundari a Saragossa, és autor de les antologies Així s’escriu a la Franja Antologia comentada d’autors de l’Aragó catalanòfon 1995 i Joglars de frontera La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon 1997, i de la guia didàctica El café de la Rana 1993, redactada amb motiu de la traducció al castellà d’ El cafè de la Granota de Jesús Moncada Director de la revista mensual Temps de Franja , collabora com a periodista cultural als diaris La Vanguardia i Heraldo de Aragón

Vida i obra Ordenat 1926 de sacerdot, obtingué 1953 per oposició la plaça d’arxiver de la seu de Sogorb Alt Palància, on reorganitzà la biblioteca i l’arxiu Fou professor d’història universal i d’art al seminari diocesà de Castelló de la Plana, cronista de Catarroja i de Montcada de l’Horta i director del Centre de Cultura Valenciana des del 1972 A més, fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Carles de València i membre honorífic de Lo Rat-Penat La seva producció historiogràfica tractà, fonamentalment, de temes locals i religiosos, especialment de l’època foral Els seus…

Cursà estudis de filologia a Lleida i es doctorà, a Barcelona, amb una tesi sobre la poesia espanyola durant el franquisime Es donà a conèixer, com a escriptor, amb una sorprenent novella que seguia l’estela dels Bildungsroman , Traïdors i covards 1987, centrada en el món de la postguerra, a Lleida Després, la seva trajectòria ha continuat amb La resta del món 2000, Projecte de felicitat 2002 i L’edat de les paraules 2004, premi Ciutat de Palma Ha publicat, també, el volum de contes Ampolles mig buides 2000 Com a estudiós de la literatura, publicà l’antologia Narradors de ponent 1939-1987…